Llençol Sant de Torí
Un grup de científics ha descrit avui el desenvolupament d’un nou mètode per determinar l’edat de mòmies, obres d’art i altres vestigis sense prendre mostres ni causar danys a aquests tresors del patrimoni cultural de la humanitat. En una ponència presentada en la 239a reunió nacional de la Societat Química Americana (ACS, per les seves sigles en anglès) van informar que aquest nou mètode, que implica introduir l’objecte en una cambra amb plasma, podria servir per analitzar cents d’objectes que fins ara no es podien examinar per la por dels museus i els col·leccionistes que sofrissin danys.
Segons paraules del doctor Marvin Rowe, que dirigeix l’equip d’investigació: “Aquesta tècnica revolucionarà la datació amb carboni radioactiu. Amplia les possibilitats d’analitzar col·leccions senceres de museus que fins al moment havien quedat fora dels límits per la seva singularitat o valor intrínsec, i per la naturalesa destructiva del mètode actual de datació mitjançant carboni radioactiu. En teoria, es podria utilitzar fins i tot amb el Llençol Sant de Torí“.
Venus de Brassempouy
Rowe, professor emèrit de la A&M University College Station de Tejas (EUA), que actualment dóna classes en una seu de la universitat a Qatar, explica que el nou mètode és una forma de datació mitjançant carboni radioactiu, l’eina estàndard dels arqueòlegs per calcular l’edat d’un objecte mitjançant el mesurament del seu contingut de carboni radioactiu present de forma natural. Per a la datació tradicional amb carboni és necessari extreure i cremar mostres diminutes d’un objecte, però fins i tot aquests danys podrien resultar inacceptables en el cas d’alguns objectes o artefactes. Amb el nou mètode no és necessari extreure una mostra d’ells.
La datació tradicional mitjançant carboni calcula l’edat d’un artefacte basant-se’n en el seu contingut de carboni 14 (C-14), una forma de carboni radioactiu present de forma natural. Mitjançant la comparació dels nivells de C-14 de l’objecte amb els nivells de C-14 previstos en l’atmosfera d’un període de temps determinat, els científics poden calcular l’edat aproximada de l’objecte. Rowe afirma que tant amb el mètode tradicional com amb el nou mètode de datació per carboni, es pot determinar l’edat d’objectes de fins 45.000 o 50.000 anys d’antiguitat.
En els mètodes convencionals de datació, els científics extreuen una petita mostra d’un objecte, com per exemple un tros de tela o un fragment d’os. A continuació tracten la mostra amb un àcid i una base potents i, finalment, la cremen en una cambra de vidre per produir diòxid de carboni en el qual analitzen el seu contingut de C-14.
El nou mètode de Rowe, denominat datació per carboni no destructiva, elimina la necessitat de prendre una mostra, els rentats destructius amb àcid i base i el cremat. En el nou mètode, els científics col·loquen l’artefacte complet en una cambra especial amb plasma, un gas elèctricament carregat similar als gasos emprats a les grans pantalles de televisió de plasma. El gas va rovellant lentament i suaument la superfície de l’objecte per produir diòxid de carboni per a l’anàlisi de C-14 sense danyar la superfície, tal com afirma el professor.
Rowe i els seus col·legues van emprar la tècnica per analitzar l’edat d’aproximadament 20 substàncies orgàniques entre les quals s’incloïen fusta, carbó, cuir, pèl de conill, un os amb carn momificada i un teixit egipci de fa 1.350 anys. Els científics afirmen que els resultats coincideixen amb els de les tècniques convencionals de datació per carboni.
La cambra té cabuda per a objectes de gran mida, com obres d’art o fins i tot el Llençol Sant de Torí, que alguns creuen que va ser la tela funerària de Jesucrist. Rowe va reconèixer que es necessitaran una gran quantitat de dades per convèncer els directors de museu, els conservadors d’obres d’art i altres que el nou mètode no causa danys a objectes de valor incalculable.
Els científics estan refinant actualment la tècnica. Rowe espera utilitzar-la, per exemple, per analitzar objectes com la figura de vori cridada la Venus de Brassempouy que es creu que té 25.000 anys d’edat i és una de les representacions més antigues d’una cara humana. La figura és prou petita com per cabre a la cambra emprada per a l’anàlisi.
Font: SINC (23.03.10)