Fa temps, en Ramon Pijuan, de cal Tiquet de Florejacs, ens explicava algunes anècdotes de la seva experiència com a atleta amateur: CORRENT CAMPS A TRAVÉS.
Ara ens fa arribar el relat de la darrera cursa en què va participar.
Era el 5 de març de 1960; ens despertàvem amb un dia primaveral, cel blau, sense cap núvol; sortíem de Lleida a l’alba en un microbús de 9 places, cap a Saragossa. Un cop allà vam visitar la Basílica del Pilar i la Catedral de la Seu per continuar fent una passejada tot veient les botigues del carrer Alfonso fins a arribar a la plaça Espanya i prendre’ns un cafè en una luxosa cafeteria.
Tot seguit vam emprendre viatge a Pamplona, on vam menjar, per seguir direcció a Sant Sebastià. En arribar vam anar directament a l’hotel a deixar les maletes; en aquesta ocasió no ens va acompanyar en Daniel de Guissona, ho va fer el Delegat d’Esports de Lleida que anava acompanyat de la seva senyora que es va fer càrrec de les maletes perquè el seu marit va anar a treure les entrades de futbol per al partit que es jugaria l’endemà al camp d’Atocha (avui Anoeta). Un cop les maletes a les habitacions, vam sortir a fer un curt passeig pels carrers propers a l’hotel, per tornar aviat a sopar i anar a dormir per estar descansats l’endemà per a la carrera.
En plena nit em va despertar un fort soroll, que al principi creia que era un somni, fins que em vaig adonar que era el soroll de l’aiguat que estava caient; el primer que vaig pensar és que s’hauria de suspendre la competició. Quan ens aixecàrem i vam anar a esmorzar, al contrari del dia anterior, ens trobem amb un dia gris i tancat completament, acompanyat d’una fina pluja. El microbús ens va portar a Lasarte i allà vam descobrir un panorama preocupant, a més de seguir plovisquejant acabava de finalitzar la carrera dels Juniors, així que el recorregut estava impracticable.
Ens van donar la sortida i encara no havíem fet un km que va tornar a caure la pluja que ens va acompanyar fins al final de la cursa; no sé en quin lloc vaig quedar, darrere meu anaven molts, però davant molts més, així que a més del fangar que havien deixat els de la cursa anterior, m’havia d’empassar tot el que afegien els de davant. Resultat: aigua i fang fins a les orelles. Així és com em vaig acomiadar de l’atletisme que havia començat uns anys abans! Aquesta va ser la meva última carrera!
Aquí no acabà tot, com que ja teníem les entrades, no quedava altre remei, amb tot el que plovia, que anar a veure jugar al FC Barcelona. No hi va haver gols, va ser un partit dels més dolents sense deixar de ploure en cap moment, encara sort que jo portava una gavardina impermeable, tot i així els peus se’m van xopar; l’endemà la gavardina s’havia eixugat, però les sabates havien passat de ser negres a blanques! Aquest va ser el comiat dels meus dies esportius! Memorable!
PD: Alineació del Barcelona en l’esmentat partit: Ramallets -Gensana – Gràcia – Rodri – Segarra – Luis Suarez – Vergés – Villaverde – Eulogio Martinez -Evaristo i Coll.
