L’any 2007 Joan Cervera i Batariu, acompanyat per Albert Manent i Segimon, va recórrer la Segarra, poble a poble, fent entrevistes metòdiques a 194 persones amb l’objectiu de fixar, en el possible, els noms donats popularment i tradicionalment als núvols, boires i vents de la Segarra, després d’haver fet la mateixa recerca també a d’altres comarques catalanes.
Tota la informació recollida va servir per a redactar el llibre Els noms populars dels núvols, boires i vents de la Segarra (Farell Editors)
Mentre feien la feina de recerca en Joan Cervera anava prenent notes dels detalls més personals: les persones entrevistades, les anècdotes de cada poble, les imatges de l’antiga i nova agricultura, els records i conseqüències de la guerra del 36… Amb tot aquest material d’investigació de camp va publicar, l’any 2011, el llibre Dietari de treball de camp a la Segarra (Rafael Dalmau, Editor)
Per fer tot l’estudi es van desplaçar 22 vegades a la Segarra i en l’últim recorregut, fet el dimecres 18 de juny de 2008, es van arribar fins a Florejacs. Així ho explica en el llibre:
“A l’entrada de Florejacs ens espera la Laura, muller de Roger Castells i Laguarda, alcalde de la vila que és la persona que ens ha organitzat la trobada amb Joan Font i Escudé, de 83 anys, i Margarida Serra i Llovet, de 85 anys (sense necessitat de preguntar-ho, ens els ha dit ben senzillament), tots dos nats a Florejacs. El matrimoni Laura i Roger, amb dos fills, han triat viure fora de la ciutat de Barcelona i així contribueixen en certa manera a mantenir l’equilibri urbà i rural -dit de passada, en Roger és fill de la meva vila de Gràcia-
Però deixem-nos de reflexions i anem per feina, un cop reunits a l’antiga rectoria transformada en local social. ”
Pel que fa als noms i expressions populars de vents, núvols i boires la Margarida de cal Tallaví i el Joan de cal Roso esmenten els següents:
“* Vents: Tramuntana; Marinada, alta i baixa; Pallarès; Berguedà; Morella… com més puja el sol, més puja ella; Serè; Llevant; de per Avant; de per Amunt; de Dalt, Marinot, com en altres llocs ens han dit, és un vent que crema les collites.
* Núvols: Calçada; Al cel clotxetes, a la terra bassetes; Pont al Montsec; Dos sols; Calitja; Boirina; Cotó fluix; Bromades; Castell; Castelleres; Gambairots; Llegany; Sol rogent…pluja o vent; la Revertera; Tirarany; Cacigalls: Enlleganyat; Enclusa; La lluna fa cèrcol.Boires
* Boires: Plana; Encelada; Gebradora; Remullosa; Espessa; la Senyora. ”
En Joan Cervera i l’Albert Manent també aprofiten el viatge per recollir altres informacions
“Com us he dit, en Manent es dedica d’una manera altruista a recollir per a altres amics els noms de les aus nocturnes: òliba; mussol; enganyapastors; saboc; duc; xut. El nom popular de la libèl·lula -aquest insecte que té unes ressonàncies en alguns aspectos malèvoles i, alhora, llegendàries i infantils- a Florejacs té un nom aplicat, precisament, a la principal de les seves funcions: voltabasses.
En aquest mateix sentit preguntem si dins del terme municipal hi ha cap indret amb el topònim bruixes. I aquí està de sort en Manent, no gaire lluny del poble hi ha el turó de les Bruixes, un “trulló” pelat i pla, on antigament, segons deien les àvies, es reunien les bruixes per a ballar i fer altres activitats no gens recomanables.”
Una altra cosa que fan és recollir els noms de cases. M’han cridat l’atenció el nom d’alguna casa que jo no havia sentit a dir mai.
“Recopilem els noms de les cases: Cal Tallaví (hi viu Margarida Serra); Ca l’Ignasi; Cal Novençà; Cal Mas; Cal Llúcio; Cal Rosó (sic) (on viu Joan Font); Cal Manetes; Cal Catarí; Cal Carroi; lo Castell; Cal Moliner; Cal Llobet; Cal Batiste; Cal Tincó; Cal Manel; Cal Jan; Cal Mador; Cal Vicenç; Cal Manuel Vell; Cal Coixet; Cal Manuel; Cal Forniguera (un gran edifici); Cal Maleno; Cal Tiquet; Cal Baltasar; Cal Pallet; Cal Doloros; Cal Maleno Vell; Cal Perdigotet; Cal Curca; Cal Quelo; Cal Barbo; Ca la Blanca; l’Escola; Cal Prats; Cal Giliet; Cal Tonyo; Ca la Paula; Cal Serra; Cal Mundeto; Ca l’Escuder; Cal Puelles; Cal Traus.”
Finalment en Joan Cervera acaba les notes preses a Florejacs amb aquestes observacions:
“Hem d’esmentar que Florejacs és a l’extrem occidental de l’extens terme municipal de la plana de Guissona, resultant de la unió amb Torrefeta. El nucli antic conserva el carácter de clos medieval, a tocar del magnífic Castell de Florejacs (obert al públic), amb la torre de defensa i convertit en casal senyorial. L’ésglésia de Santa Maria és neoclàssica. Fora de la població, i més al nord, s’alça, molt ben conservat, el majestuós Castell de les Sitges.”
