En aquest edifici hi havia l’escola. Les classes es feien a la planta superior, la de la finestra petita per on penjàvem i despenjàvem cada dia la bandera després d’haver cantat el Cara al sol.
La finestra i el balcó del primer pis corresponien a la vivenda de la mestra i als baixos, si la memòria no m’enganya, hi havia l’ajuntament…
Era una escola unitària i mixta. Els grans ajudàvem els petits; a les tardes fèiem costura (i els nens? no ho recordo pas…) El pati era el carrer que, aleshores, no estava empedrat…
Aquestes imatges evoquen: fred, genolls pelats, dinars de fiambrera… però també amics, llibres, jocs…
Fa molts anys que va deixar de fer-s’hi classe per manca d’alumnes.
Un tel de pols ha anat tapant els pupitres, les pissarres, l’estufa…
Bona nit Balbina …creo que he descubierto la naturaleza de sus desvelos. Cuídese y no se detenga.
Un abrazo desde Asturias
Bona tarda. Quan vaig penjar aquesta foto, en part pensava en aquest blog; intuïa que us agradaria (o, al menys, us portaria records…) Sabreu que ben aviat ensorraran l’escola i hi tornaran a aixecar una nova construcció per a esdevenir local social per a Florejacs. L’estufa està ben guardada a la rectoria, però la resta encara està a l’aula acumulant pols i esperant l’acció dels paletes. Si voleu més fotos de l’escola, n’he fet un recull: només m’ho heu de demanar.
Hola Giliet, suposo que deu ser inevitable que tirin a terra aquest edifici, amb el munt d’anys que no s’hi fa res deu estar ben deteriorat.
I pensant en aquella època ara m’ha vingut a la ment un altre record: la llet que ens van donar durant una temporada.
La feiem escalfant una olla al pis de la mestra, després s’hi tirava la llet en pols i, remenant i remenant, intentàvem que es desfés.
Els nens i nenes portàvem cadascú un got amb una mica de xocolata en pols (que moltes vegades ens menjàvem abans d’hora) i el resultat no m’agradava gens.
Ara sé que provenia d’ajuda nordamericana. Però aleshores només sabíem que tenia molts grumolls i un gust estrany, almenys per a mi….
M’agradaria veure més fotos de l’escola, us ho agrairia molt.
Hola Pilar, a l’entrada “RIP per l’antiga escola” hi ha un àlbum amb unes quantes fotos, ensenya’ls-hi a l’Antònio.
La nostra escola era molt més gran però era tot igual: cada dia posàvem la bandera espanyola (no la catalana) i cantàvem CARA AL SOL, la cantàvem al sortir. A la tarde féiem “labores”, i com tots només teníem una sola mestra. Com ha canviat tot!!!! M Rosa (La Llacuna)
Hola Balbina, (sóc al tiquet petit) y voy a aportar mi granito de arena con respecto a las vivencias de la escuela, (me gustaría hacerlo en catalán, pero seguro que le daria una patada en toda la mandíbula a nuestra lengua y no se lo merece, a ver si estudio un poco más y aprendo) Una vez dicho ésto, tengo una duda en mi memoria ya que no recuerdo haber cantado el cara al sol y se lo comenté a mi hermano que tiene cinco años más que yo y tampoco lo recuerda; tampoco recuerdo lo de la bandera, si hubiese habido que quitarla seguro que habría tenido que hacerlo yo; las maestras, particularmente una de ellas, me tenían como el niño del botijo. Lo que sí recuerdo que en el mes de Mayo por la tarde nada mas llegar a clase rodeando una mesa con un ramo de flores cantábamos “Venid y vamos todos con flores a María” y después empezaba la clase.
Para refrescar la memoria he de contar lo que hacíamos los niños mientras las niñas recibían clases de costura. Orden de la maestra para los niños: escribir en una hoja del cuaderno un verbo completo (yo amo, tu amas, el ama …..), así es como nos tenía entretenidos.
En los pupitres de la foto se pueden ver los huecos de los tinteros, que al escribir con pluma nos poníamos los dedos perdidos de tinta.Otro dato digno que reseñar, se habla de la estufa, pero ¿cómo se alimentaba la estufa?: en invierno todos los días por la mañana íbamos al colegio con la cartera en una mano y un tronco en la otra, así se caldeaba un poco el ambiente, no quiere decir que no pasáramos frío. Lo que más me tenía impresionado eran las dos fotos, en forma de mural, que había en la pared del lado del balcón: Las explosiones de las bombas atómicas de Hiroshima y Nagasaky.
Si alguien tiene algo más que recordar que lo exponga, éstos recuerdos siempre son entrañables. Un abrazo Ramon Pijuan
Hola Ramon, gràcies pel teu comentari.
Diria que no vem anar a l’escola els mateixos anys, per tant pot ser que alguns records no coincideixin.
Però sí que portàvem un tronc per l’estufa (nosaltres, des de la masia, amb la cartera i la senalla amb el dinar…), també fèiem el mes de Maria… Ara, el que m’ha fet molta gràcia és saber que a les tardes us tocava conjugar un verb, déu-n’hi do!
A veure si algú més s’anima a afegir records i vivències!
Salutacions