ELS ANIMALS MÉS PERILLOSOS DEL MÓN

Encara de que aquests animals no els trobem a Vacarisses crec que és més que interessant:

-La vespa marina: aquest animal és una medusa, que viu a les costes oest d’Australia. Amb menys d’una gota de verí, et mata instantàniament.

 

-La serp coral: Normalment mesuren un metre i tenen la boca i les dents més petits comparats amb, per exemple, la Boca de Cotó o el Cap de Coure. Això fa l’enverinament d’humans més difícil. La serp de Corall té diversos habitats. Normalment es troben a Nord Amèrica. El verí d’una serp de Coral provoca debilitat i en casos greus paralisis.

 

-L’hipopòtam: per increible que ens sembli, l’hipopotam és l’animal que més morts causa a l’Àfrica. Pesa aproximadament quatre tonelades.

 

-El tauró blanc: aquest animal, es molt estrany que ataqui a ningú, però si t’ataca, és impossible sobreviure. El tauró blanc tambe anomenat Salroig és un peix carnívor (el terror del mar) que el llarg de la seva vida pot arribar a tenir 3.000 dents molt afilades. Pot nedar a 75 km per hora. Pot arribar a mesurar 7 metres d’allargada.

-Granota del fletxa: només una granota pot matar a deu persones. Els seus colors molt vistosos, les caracteritzen. Són molt maques, però també molt perilloses.

-El peix pedra: és el peix més perillòs de la Terra. El verí el té a les escames o punxes. Es camufla molt i molt fàcilment, gràcies al seu físic.

 

-El lleó: només en un any, mata a 70 persones. Viu a Tanzània.

-La aranya cranc: és una aranya de mida mitjana trobada en el desert i altres llocs sorrencs d’Àfrica del sud. És membre de la família Sicariidae; parents propers poden ser trobats tant a Àfrica com a Amèrica del Sud. A causa de la seva postura aplanada també se la coneix com l’aranya cranc de 6 ulls. En ser aranyes molt tímides, és molt difícil trobar registres de envenamiento en persones. El seu verí és mortal.

-La serp Taipà: és la serp més perillosa de la terra. Pot matar a 12 homes adults amb una gota del seu verí. El seu “pipi” és vermell.

 

Alba

Publicat dins de General | 1 comentari

L’ESCURÇÓ

L’Escurçó és una serp verinosa caracteritzada per posseir un parell d’ullals llargs i buits en la part davantera de la mandíbula superior. Els ullals es pleguen cap enrere contra el paladar quan no estan sent utilitzats i es posen ràpidament en posició per atacar, injectant un verí mortal que ataca la sang.

Els escurçons viuen a tot el món, a excepció d’Austràlia, Madagascar i altres illes.

Entre les moltes espècies importants es troben certs escurçons europeus, l’escurçó de Gabon i la gariba. Les espècies que viuen a Espanya són l’escurçó europeu, l’escurçó ibèric i l’escurçó de Seoane. L’escurçó àspid és la més verinosa de les que viuen a Espanya.

Com a curiositat, escric, que els escurçons petits són molt més verinoses que els escurçons grans, ja que els escurçons petites no controlen el verí que introdueixen a les persones, en canvi, les grans controlen i injecten menys verí per controlar-se.

 

Alba

 

 

Publicat dins de General | 3 comentaris

EL CONILL

El conill és un mamífer de color bru a gris, amb la cua llarga i orelles llargues. A la nostra zona, només es pot confondre amb la llebre. Prefereix les zones de camp properes a matollars i tria zones arenoses per construir els seus caus. És un animal noctur, normalment, perquè de dia és molt dificil de trobar-los. Són hervivors.

És fàcil, que hi hagi plagues de conills. Però a Catalunya, la pressió de la caça i una malaltia anomenada “mixomatosi” han fet que el conill no sigui una animal molt abundant. El conill és un animal molt apreciat a la cuina i que cada cop més s’utilitza com a mascota.

 

Alba

Publicat dins de General | 2 comentaris

L’ARÇ BLANC

L’arç blanc és un arbust caducifoli de la família de les rosàcies amb una amplia distribució a tota Europa, i molt comú a Catalunya. També el podem anomenar cirerer de pastor. Li agraden els llocs humits. Presenta unes espines grans, i no acostuma superar els 5 metres d’alçada. Les fulles són molt comunes. Les flors blanques surtes a l’abril, i a finals d’agost donen uns fruits ovals vermells molts vistosos amb una llavor única. La seva fusta és especialment dura i resistent, sovint s’ha utilitzat per fer bastons.

Una curiositat d’aquest arbust, és que té propietats per regular la hipertensió, també les té de tranquilitzans. L’arç blanc actua com relaxant muscular i serveix per tractar l’insomni.

 

Alba

Publicat dins de General | Deixa un comentari

UNA BOIRA MULLADA

Catalunya no és pas un païs sec!

El problema de falta d’aigua no és per la sequera, si no, perquè a Vacarisses hi ha molta població. Aixó comporta al augment industrial. Vacarisses pot contribuir al menys, localment a parar l’escaset de l’aigua.
Una de les maneres d’aprofitar l’aigua és aprofitant la boira. Gràcies als atrapaboires es poden aconseguir 100.000 litres d’aigua per dia.

Alba i Quique

Publicat dins de General | 2 comentaris

LLANGARDAIX FREGIT, UNA NOVA CURA

Encara de ser una anècdota, crec que és molt interessant:

Fa temps, la meva besàvia em va explicar que quan ella era jove, veia que la seva mare anava molt al metge a causa de que tenia esquerdes a la pell. El metge li deia, que per aquesta malaltia,  no tenia cap cura i que no hi podia fer res. Ella, recordava que al seu poble, de petita deien que si fregies un llangardaix viu i el deixaves uns minuts al foc, el líquid que desprenia curava les malalties de la pell. Encara de que pensava que era una mica cruel, ho va provar. Efectivament, va posar-se el líquid que desprenia el llangardaix a la pell i poc després se li van curar. El metge li deia que li expliqués com ho havia fet, perquè era un miracle el que li havia passat. Els llangardaixos fregits curen les malalties de la pell.

La naturalesa és perfecte, però nosaltres no ho sabem.

 

Alba

Publicat dins de General | Deixa un comentari

FOTOS SOBRE L’ESCORPÍ GROC

Alba

Publicat dins de General | 2 comentaris

VEIEM L’ESCORPÍ GROC

QUE ÉS?                                                                                                                                          L’escorpí groc, és el més comú a Catalunya i es caracteritza pel seu color groguent. Té 8 potes i una llarga cua que acaba en agulló. Observem-lo

ON VIU?                                                                                                                                                Viu a llocs àrdids evitant les zones humides. De dia, està sota les perdres i de nit surt a caçar petits invertebrats per menjar. No són gens fàcils de trobar.

EL SEU VERÍ…                                                                                                                                         El seu verí és neurotòxic i produeix un dolor molt intens en el punt de la picada. Si el verí arriba al torrent sanguini provoca sudoració, taquicàrdia, dilatació a les pupiles i hipotensió, però no passa d’aqui excepte en casos d’al·lèrgies. Però no tot és dolent… Veieu aquest video, l’he trobat molt interessant i impressionant. Ens queda molt per saber de la naturalesa. Aquí us deixo l’enllaç: IMPRESSIONANT!

 

Alba

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’ESPERÓ DE BOLÒS RETROBADA A CATALUNYA

Em seleccionat una part d’un article molt interessant, que a continuació us el explicaré:

VEIEM L’ARTICLE:

-L’esperó de Bolòs, una planta que es creia extingida a Catalunya des de principis del segle XX, va ser retrobada a Sant Llorenç del Munt i l’Obac el 26 de setembre del 2012. Va ser el biòleg Àngel Hernández, qui va certificar la identitat de la planta.

CARACTERÍSTIQUES D’AQUESTA PLANTA:

-Aquesta planta conté moltes llavors i estan adaptades a la pol·linització dels insectes. L’esperó de Bolòs és una planta anemocòria, que vol dir com es reprodueixen, el seu principal mecanisme de dispersió de llavors és pel vent i un cop caigudes i mullades per la pluja tornen a créixer. Són herbes que s’adapten al clima mediterrani, perquè els hi agraden les primaveres plujoses i els estius secs. L’esperó de Bolòs, fa uns dos centímetres de llargada. Les flors són grosses comparada a altres espècies del gènere i mesuren 3 o 4 metres. Consta d’una vuitantena de flors.

PETITA HISTÒRIA:

-A l’any 1983, dos botànics catalans anomenats Cèsar i Julià van descriure l’esperó de Bolòs. Aquesta planta endèmica, està protegida per la llei des de que es va saber que no estava extingida.

 

Alba

Publicat dins de General | Deixa un comentari

TROBEM DIFERENS OCELL

Ens han cridat molt l’atenció, aquests tres tipus d’ocells:

-GAIG: diuen, que es el vigilant del bosc, perquè sempre que hi ha algú, comença a cridar: “GAIG, GAIG”! Aquest ocell, és el repoblador del bosc, aquest menja les glans dels arbres.

-MUSSOL: tenen la posició dels ulls com les persones. Estan adaptats a la nit, i es diferencien pel soroll que fan. Tenen l’oïda molt desenvolupada. La forma del bec, determinen el que mengen, perquè està adaptat. Hi ha un tipus d’ocell anomenat “gamari”, que pobla al cingle. Aquest tipus de mussol, fa un soroll molt típic. El “duc”, (una espècie de mussol), pobla a Sant Llorenç, a Rellinars i a Castellbell i el Vilar.

-PUPUT: el seu niu, fa molta pudor. Canta molt bé, i pobla tot l’any.

 

Alba

Publicat dins de General | Deixa un comentari