Avui hem començat a mirar la pel·lícula d’Stanley Kubrick, La naranja mecánica. A la dreta hi ha un enllaç amb el nom on hi ha informació. Llegiu-la
M’agradaria que escrivissiu la vostra opinió en aquest bloc.
Què us sembla la pel·lícula?
Quina relació té amb el conductisme?
Què us suggereixen les imatges de la pel·lícula?
Quin llenguatge utilitza?
A l’enllaç de la Wikipèdia explica què va passar amb la pel·lícula a Gran Bretanya. Què en penses?
Amb quin punt de vista te la mires? Saps que va estar prohibida durant molt temps perquè hi va haver gent que es dedicava a la ultraviolència per la pel·lícula?
Aquesta pel·lícula em va fer angúnia i no sé quin sentiment estrany… però haig de reconèixer que va ser interessant segons el punt de vista amb que te la miris!
La pel·lícula m’agrada, tot i com tot sovint passa, el llibre és millor. La relació que té amb el conductisme encara no l’hem vist, només hem vist el problema (la conducta ultra-violenta dels protagonistes), el tros realment conductista és la teràpia que li apliquen a la presó. Les imatges i la música de la pel·lícula creen un ambient de tensió un xic incòmode. El llenguatge és nadsat, un argot que fan servir els joves del llibre (que té un glossari amb les traduccions de les paraules ex:drugo = amic)
i, segons wikipedia: en Inglaterra, se sucedieron una serie de crímenes perpetrados por jóvenes que supuestamente se veían inspirados por la película. Stanley Kubrick se encontró bajo una gran presión, ya que algunos medios le apuntaban a él como culpable de lo sucedido. Kubrick se vio seriamente afectado, no sólo porque residiera en Inglaterra, sino por saber que no todos habían interpretado correctamente los mensajes que subyacen tras la violencia que muestra en su obra. Ante esta situación, Kubrick forzó a la Warner a que retirara por completo la distribución de la película de Gran Bretaña, tras sesenta y una semanas en cartel. Esto muestra la gran libertad de la que gozaba el director (al ser capaz de imponer una decisión personal a unos grandes estudios), así como su gran determinación. La Naranja Mecánica no pudo ser vista en Gran Bretaña hasta después de la muerte de Stanley Kubrick, en 1999.