Hola! Ahir, dijous 7 d’agost vaig estar amb alguns amics al Museu Guggenheim, de Bilbao. No hi heu pas estat? Mireu: un consell abans d’arribar-hi: compreu l’entrada per Internet o a un caixer de la BBK de Biskaia, perquè hi ha unes cues de ca l’ample. És maco fer cua…: et pots fer fotos, socialitzes amb turistes…, però quan ja fa una horeta que hi ets comença a fer més pal.
És un edifici ben singular, que ja per ell mateix val la pena. A la web us podeu descarregar en quatre idiomes (de l’euskera al francès) l’explicació de tot el projecte. Us poso aquí unes expressions en anglès per a practicar una mica. Penseu que si no la Pili, l’Anna, en Valentín i la resta de l’equip d’anglès, us les faran passar magres l’any vinent: “The Guggenheim Museum Bilbao, designed by North American architect Frank O. Gehry, is a magnificent example of the most groundbreaking architecture to have come out of the 20th century. The building itself is an innovatively designed architectural landmark that creates a seductive backdrop for the exhibition of contemporary art”. Entesos?
Actualment, a més de la col·lecció permanent, hi ha una mostra retrospectiva de Juan Muñoz (punt de referència de la renovació de l’escultura contemporània internacional) i una altra que explora la influència del surrealisme en el món del disseny. Es titula “Cosas del surrealismo” i hi serà fins al 9 de setembre. Ta bé!
De la col·lecció permanent, us suggereixo especialment “La materia del tiempo“, la reflexió més completa de Richard Serra (res a veure amb mi) al voltant de la fisicitat de l’espai i la naturalesa de l’escultura. Més coses si punxeu aquí!! És impressionant i agradable.
Apart d’això, us suggereixo que hi aneu amb temps, hi passegeu , xafardegeu, doneu un cop d’ull la Llibreria, a la terrassa, als voltants. Si és que fins i tot els lavabos – al menys els d’homes! – són de disseny. Aquests dies hi havia obres just al davant: quedarà molt maco, però ara per ara és una mica incòmode tot plegat.
Vam dinar de pic-nic a un parc proper, que era molt tranquil i agradable: semblava anglès! I havent dinat, tornem-hi!
En fi, val la pena anar-hi. Per cert, un altre dia, si voleu, em podeu preguntar l’opinió sobre l’Expo de Saragossa 2008: vaig ser-hi fa uns dies i encara no m’he recuperat del tot.
Hola. Com anem? Hi heu pensat si l’estiu l’estem aprofitant?
De què va? Doncs mireu: feia molt temps que un professor de filosofia d’en Carter Chambers, en el seu 1r any de carrera, els va suggerir als seus estudiants que escrivissin una “llista de desitjos”, un recull de totes les coses que volien fer, veure i experimentar en la vida, abans de morir. Però mentre aquest noi, aleshores jove, volia aclarir els seus somnis i plans privats, la realitat el va arrossegar: matrimoni, fills, un munt de responsabilitats i, finalment, un treball de mecànic de cotxes durant 46 anys. Va anar canviant la idea de què era una llista de desitjos i tot va quedar en un piló d’oportunitats perdudes i un exercici mental per passar l’estona mentre arreglava cotxes.
Hola, gent jove. Què feu aquest estiu? 
Ja heu llegit algun llibre?: parleu-nos-en, si us plau!
Sobre el segon llibre, el d’en Boyne, han escrit: “Silenci. Dolça crepitació de la darrera pàgina. Fi de la història. I els ulls inquiets que han devorat aquestes 203 pàgines no acaben de decidir si volien que s’acabés aquesta angoixa o és una pena abandonar, de nou, un conte més al prestatge.
Seguim completant el bloc, sense pausa però tampoc esverats. Agraeixo els comentaris que em feu: els podeu escriure també aquí, al bloc.
S’ha escrit que aquest fils de Cantet és “una nova ficció amb la vocació social i la textura documental característiques del seu cinema (Recursos humans, L’emploi du temps, Cap al sud)”. El mateix director diu que: “vol mostrar [l’educació] com a caixa de ressonància, on es fan presents les turbulències del nostre món, un microcosmos on es posen en joc d’una manera molt concreta les qüestions d’igualtat o desigualtat d’oportunitats, de treball i de poder, d’integració cultural i social, d’exclusió“.
Segona qüestió: he publicat alguns articles, no només a la premsa diària, sinó en un parell de revistes de Federacions d’AMPAs (un AMPA no és pas una agrupació de malfactors, no!!!, sinó una Associació de les i dels vostres mares i pares). Publico a “Temps d’AMPA” (
És freqüent que els estudiants dels nostres Instituts d’Educació Secundària i Batxillerat no tinguin massa clara quina és l’estructura del centre educatiu on fan la seva vida acadèmica. Un dels aspectes més importants en la vida és “situar-se”, i per això podem repassar aquí algunes idees que poden ser útils a joves i a famílies.
Les assignatures que, tradicionalment, corresponen a un Departament com el d’Humanitats són (s’indica l’enllaç al currículum oficial, o 1r nivell de concreció):
Des del 10 fins al 18 de maig val la pena passejar una bona estona, amb les millors amistats que un tingui, per la ciutat de Girona. És el “
Com diu la nostra alcaldessa: “nous muntatges, composicions i propostes d’extraordinària riquesa visual establiran un diàleg entre el món artístic de l’art floral i l’extraordinari patrimoni cultural del Barri Vell a ‘Girona, Temps de flors’. En la passejada ens interpel·larem sobre el nom de les flors i de les plantes, parlarem de les diferents textures, les formes, els colors, de les enginyoses i elegantíssimes propostes i ens preguntarem sobre els autors i autores de l’ornamentació de cada racó. L’èxit de ‘Girona, Temps de flors’ rau en la generosa implicació de centenars de persones que expressen amb llibertat les seves idees artístiques, que comuniquen els seus sentiments amb les mans i, també, de la generositat de les persones que ens 
obren les portes de casa seva per deixar-nos gaudir del ric patrimoni històric heretat”. I té tota la raó del món.