Arxiu de l'autor: Xavier Serra

Quant a Xavier Serra

Docents de Filosofia a Secundària. Institut Salvador Espriu (Salt, Gironès)

Espais lliures d’opinió als diaris

Publicat el per
1

biciNo hi ha límits d’edat, ni tampoc cal ser d’una determinada renda econòmica, ni tenir carnet d’un partit o d’un sindicat. Per a poder opinar en el nostre món només cal tenir algunes idees i voler-les expressar assertivament. Ah! I també – a més d’un cop de sort – vèncer la maleïda mandra de posar-s’hi.

Com tantes altres coses (conduir, emprar bé el software, etc.), es pot aprendre a fer-ho millor només d’una manera: fent-ho! En parlem?

He escrit recentment alguns articles als diaris. Parlen d’educació. També he enviat força cartes a la secció “El lector escriu”, que és un àmbit encara més obert, en el que qualsevol s’hi pot ficar. Molta gent participa en la vida ciutadana d’aquesta manera, però no pas sempre et publiquen: no us desanimeu! Aixó sí: sempre les llegeixen, i això ja en fa, d’opinió pública.

Per cert, de “sectaris” – és a dir, persones no imparcials, que judiquen amb prejudicis… – n’hi ha arreu, també als media. Però no us desanimeu tampoc per això: potser el Marca no publicarà una carta a favor del Barça… o potser sí?

Entre els articles publicats a El Punt el mes d’abril us en recomano tres:

Ja em direu què us en sembla!

Cap de setmana de treball i cultura a Granada

Publicat el per
Respon

mesEntre el 18 i el 20 d’abril he estat a Granada. A més de participar en un Congrés d’Educació, ben interessant per cert, he pogut gaudir de la companyia d’amics que feia temps que no veia.

I he donat un munt de voltes per una ciutat que té una història ben appasionant. Entre d’altres coses l’Alhambra, la Capella Reial (on hi ha les tombes renaixentistes dels Reis Catòlics, de Felip el Formós i de Joana la Boja) i el barri de l’Albaicín. Aquesta fotografia me la vaig prendre a l’Albaicin, davant de la nova Mesquita que s’hi alça. Hi ha moltes més fotos, pe`ro no us vull atabalar.
He de dir que val la pena passar un parell de dies a aquesta ciutat, tot i que si un no s’espavila, la visita al reciente de l’Alhambra es pot convertir en un malson: no és gens fàcil obtenir una entrada, ser-hi puntual, etc. Hi ha tanta, tanta gent!!!

I què us he portat d’allà: doncs, un barret cordobès, un aromàtic tè i un llibre de fotos. Si ho voleu veure o enflairar, demaneu-m’ho.

Recursos per a l’estudi i el repàs de filosofia

Publicat el per
Respon

atenaA Internet hi ha molts materials que poden ser útils a un estudiant de Filosofia. A les webs de les meves asisgnatures de 1r i de 2n (que es poden veure des d’aquí) podeu trobar enllaços que confio us resultin útils.

Recentment he observat i m’ha interessat la Web que duu com a nom genèric Torre de Babel, perquè facilita una recerca ràpida i còmode de conceptes filosòfics.

Sempre he pensat que cap llibre ni cap web pot substituir les classes a l’Institut o a la Universitat, però en canvi – ara que ja no som pas lluny de la Selectivitat – sí que convé disposar d’un lloc on cercar idees breus per a resoldre un dubte o millorar un comentari de text. Ja em direu…

A més de la pàgina que he enllaçat aquí, hi ha altres recursos a la mateixa zona.

Per cert, il·lustro aquesta nota amb una imatge d’Atena perquè, com sabeu, d’entre les divinitats del panteó grec és la que – apart del seu aspecte guerrer – es considera com a símbol del progrés intel·lectual. És la deessa de la Filosofia, encara que moltes vegades s’ha preferit anomenar-la amb el nom llatí, Minerva.

Roses val la pena: la gent, el lloc, la història…

Publicat el per
2

roses setmana santaVaig començar a ser sovint a Roses el setembre del 2007. El fet de treure les Oposicions a professor de Filosofia i que m’hi destinessin en va ser la raó més immediata. Però, com que jo sí hi crec en la Providència, penso que ella també hi ha ajudat.

Des d’aleshores estic cercant de fer bé la feina encomanada, i d’impregnar-me de l’aire – si es pot dir així – de la ciutat. No hi visc, ja que resideixo a Girona, però cada matí quan hi arribo em sembla més “meva”.

Durant aquesta darrera setmana santa hi he estat, però no per treballar-hi sinó per fer de “cicerone”. Aquí en teniu dues proves: una breu visita a la Ciutadella i una imatge del nostre IES, l’Illa de Rodes, presa des dels murs de la Ciutadella.

Coneixements d’alt nivell, i gratis!!!!

Publicat el per
Respon

yaleMoltes vegades pensem que les coses que són valuoses han de costar molts diners. i pot ser és veritat, sovint però no sempre.

Si voleu podeu donar un cop d’ull als cursos on line gratis que podem trobar a la prestigiosa Universitat de Yale, o al MIT. En aquest darrer cas, si cal podem accedir fàcilment a cursos preparats en castellà o bé dirigits a la Secundària superior.

No sempre trobarem tot el que volem, però a Internet hi ha moltíssims materials útils que podem seguir si som constants i ens deixem orientar bé. Per exemple, pot ser-nos útil la pàgina d’Universia. Ara bé, abans d’accedir a la Universitat o de ser més autònoms, potser ens convé profitar bé les pàgines educatives de per aquí, com, per exemple, i ara penso en Batxillerat (però també n’hi ha per a l’ESO i la Primària), les notres de l’Edu365 o les estatals del MEC.

Com n’és de diferent el món: joies d’arreu (poder, religió, simbologia)

Publicat el per
Respon

joiesAquesta mostra l’he visitada avui, 1 de març al matí, i val la pena. És a la Fontana d’Or, a la ciutat de Girona, al carrer Ciutadans, al costat de la plaça de l’Oli. En acabar, una cerveseta en una de les terrasses que hi ha a la plaça del Correu Vell, on comença el carrer de la Força, fa que l'”esforç” acabi sent deliciós.

La necessitat d’«adornar» el cos, coneguda a través de l’arqueologia i les representacions artístiques, és universal i es remunta als orígens de la història humana. Un estil estètic pot tenir un origen religiós, social o funcional que, un cop acceptat pel grup i sancionat per la tradició, passa a convertir-se en símbol.

En aquesta exposició (“El llenguatge de la joia”) es presenta una col·lecció de 247 joies ètniques que Montse Ester ha reunit al llarg de la seva extensa vida professional, procedents d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, amb exclusió de l’anomenat món occidental.

L’associació entre joia i religió, compartida per tots els pobles del món, enfonsa les seves arrels en un concepte primigeni de la relació de l’home amb la natura. Calia procurar-se amulets màgico-protectors que actuessin contra els poders ocults, que protegissin contra el mals i que, alhora, fossin capaços de propiciar la fertilitat dels individus i la fecunditat de la terra. En suma, calia garantir la supervivència de la comunitat.

Un ornament pot fer referència a un grup d’edat, al pas per un nivell d’iniciació, a l’èxit en el camp de batalla o en la cacera, al seu estat civil, si se tracta d’un noble o d’un sacerdot… Tots ells són missatges codificats, però les situacions que els han creat tenen un caràcter universal. La funció econòmica de la joia ètnica està relacionada amb el seu valor de canvi dins d’un grup social i depèn de relacions socials distintives, les quals creen situacions d’oferta i demanda concretes. El llenguatge de l’ornament tradueix un missatge de bellesa, tradició i riquesa, i alhora emfatitza la identitat cultural.

Filosofia: febrer i març 2008, cicles de conferències a la ciutat de Girona i un concurs

Publicat el per
2

nenAquests propers dies comencen a Girona sengles Cicles de conferències que poden resultar-vos ben interessants:

  1. Figures de l’antiguitat grecollatina: per a comprendre la problemàtica a la qual es van haver d’enfrontar alguns dels representants més notables del pensament i cultura clàssics… val la pena fer-se un forat per a assistir a les sessions del Cicle de conferències que es farà a l’Auditori Narcís de Carreras de La Caixa (a Santa Clara, 11) de Girona alguns dimecres a les 7 de la tarda.
    Els temes són: Pèricles, Pitàgores, Diògenes el Cínic, Sòcrates i Juli Cèsar.
    I els dies són: 13, 20 i 27 de febrer i 5 i 12 de març.

  2. Ciència i religió: 4 sessions sobre la qüestió del conflicte entre aquestes dues formes de coneixement, dins la 3a edició de Girona a l’abast, organitzat per Bell-lloc. També sembla força interessant, i casualment es farà al mateix Auditori Narcís de Carreras de La Caixa (a Santa Clara, 11) de Girona, però els dimarts a dos quarts de vuit del vespre (19.30 h.).
    Els temes són: Cosmologia i religió; L’origen de l’home i la religió; Creació i evolució: hi ha un disseny en el món?; i Bíblia i Ciència, una tensió positiva.
    I els dies són: 12, 19, 26 de febrer i 4 de març.

Si voleu anar-hi amb mi, truqueu-me i en parlem.

Ep! Per cert, no us perdeu l’oportunitat de participar en l’edició d’enguany del Premi de Filosofia Arnau de Vilanova, del Col·legi de Llicenciats. Informeu-vos-en, o pregunteu-me.
Xavier.

Boeci, l’últim romà: “La filosofia sí consola”

Publicat el per
Respon

boeci

En aquests dies he estat rellegint els cinc llibres que té “La consolació de la filosofia” de Boeci.

Boeci (480 – 524 d.C.) és anomenat “l’últim dels romans”. De noble família, va ser ministre de Teodoric fins que aquest el va fer executar per la seva pressumpta participació en una conspiració contra ell. A la presó, mentre esperava l’execució, va escriure De consolatione philosophiae (se’n pot veure una edició facsímil d’una traducció catalana del s. XV), la seva obra més personal i molt llegida durant tota l’edat mitjana.

Es tracta d’una obra força original, d’inspiració platònica, en què alterna la poesia i la prosa. Se li apareix la Filosofia, en forma femenina, i, partint de la seva tràgica situació, hi manté un diàleg sobre els infortunis de l’innocent, la Providència, els alts i baixos de la Fortuna, la llibertat… sense recórrer a la seva profunda fe cristiana sinó tan sols a la raó.

Així mateix, amb les seves traduccions d’Aristòtil al llatí, Boeci transmet als intel·lectuals medievals la lògica i els principals conceptes aristotèlics tal com seran coneguts fins al s. XII.

He llegit la traducció catalana publicada per l’Editorial Laia el 1989 i una interessant edició en italià (també de butxaca) feta per la Biblioteca Universale Rizzoli el 1977 (i reeditada el 1995).

És clar que ara no val la pensa explicar aquí els cinc capítols, però vull que quedi constància de la meva recomanació…
Xavier.

Una canço ben maca dins un gran àlbum: M. del Mar Bonet

Publicat el per
6

terra-aNo sé si heu sentit el darrer disc de la Maria del Mar Bonet, “Terra secreta”. M’ha arribat mitjançant els Reis , que sí que existeixen [per cert: què us han portat que considereu realment “valuós”?].
Pot agradar-vos més o menys, però n’hi ha una, de cançó, que em sembla formidable: “L’exèrcit” [aquí].

Dura una mica més de 3 minuts i té una lletra de’n Jordi Guardans, amb aires d’himne contra la guerra. Introdueix un notable canvi en la línia intimista de les quatre anteriors cançons de l’àlbum. L’arranjament musical, de Dani Espasa , té una tornada molt atractiva, que potser recorda música de pel·lícula o de documental. És una cançó excel·lent: escolteu-la, com tot el disc.

La lletra diu:

Un exèrcit al costat d’un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres,
un exèrcit d’un país que té llum com a bandera,
és l’amor del seu encís, utopia presonera,
un exèrcit d’un país que té llum com a bandera.

Són arreu els núvols com trinxeres,
no se’ls veu i lluiten com a feres,
si s’abracen s’enamoren, el poder miren i passen.
El que fan és molt més que fer guerres,
van buscant tresors d’amor per terra,
i somien, s’equivoquen, en l’amor trencat rumien.

Un exèrcit al costat que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m’he iniciat a estimar aquesta terra,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes,
gestes de gran llibertat, que són per l’amor grans festes,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes.

Van morint quan mor una esperança,
van vivint la mort sense recança,
tots ells saben que a la vida sense somnis ells no hi caben.
Van ben sols i fràgils com onades,
tu que vols?, s’enfonsen a vegades,
és molt dura aquesta guerra per fer més neta la terra.

Un exèrcit al costat d’un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres.
Un exèrcit al costat, que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m’he iniciat a estimar aquesta terra.

 

Oi que és bona? Ja em direu què en penseu.
Xavier.
NB.- Per cert, si no us agrada o us semblo antiquat, dieu-me què en penseu d’aquesta altra cancó [aquí].

 

Bones festes del Nadal 2007 i bon Any Nou!!!

Publicat el per
6

nadal-2007-08En aquests dies val la pena aprofitar el temps, però sobretot aprofitar-lo per estar ben a prop i ben disponibles per les persones que ens envolten.

Qui s’ho sol passar millor en el temps del Nadal és qui pensa en els altres: els fa regals, els somriu, els escolta…

Els cristians ho aprenen del Naixement de Jesús a Betlem (aquí en tenim un detall d’un dels quadres del Giotto), i tots els altres ho poden aprendre dels sentiments de consol, atenció, empatia, etc., aspectes als quals són tan sensibles actualment…

Per cert, a l’IES on ensenyo vam tenir una senzilla i musical Festa de Nadal el dia 21. Tot i que els equips de fotògrafs i reporters en faran un excel·lent treball a la web de l’Illa de Rodes, aquí en teniu unes fotos (si les voleu arreglades i amb més qualitat, demaneu-me-les).
Xavier.