El fil d'Ariadna. Bloc de Cultura Clàssica

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w0YMwGJ4rVM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, que se celebrarà del 18 al 31 de maig, se centrarà en aquesta XI edició en la crisis econòmica, mitjançant la divulgació d’un organisme impulsat per l’emperador August al segle I a. C., que durant més de 300 anys es va encarregar de proveir a Roma d’aliments.

Aquestes jornades internacionals de divulgació històrica romana de Tàrraco Viva han programat un total de 42 activitats per a tota la família, i més de 250 actes. Entre les novetats destaquen ‘Nits Tàrraco Viva’, un conjunt d’ actes on el públic podrà gaudir dels comentaris d’arqueòlegs i historiadors sobre l’espai on es desenvolupen les activitats . No faltis
PROGRAMA d’activitats

A Catalunya el dia de Sant Jordi barreja tres festivitats, la història de Sant Jordi, el dia de la rosa i el del llibre

La història d’un heroi que mata un drac o monstre per salvar una donzella o aconseguir un preuat botí es remunta a l’antiguitat. Herois com Perseu, Jàson, Hèracles o Cadme lluiten contra un monstre i surten victoriosos. Perseu va lliurar Andròmeda del monstre marí que Posidó havia enviat per castigar la seva mare Casiopea per haver dit que ella i la seva filla eren més belles que les nereides. Jàson, amb l’ajuda de la Medea, va adormir el drac per aconseguir el velló d’or, etc. També el déu Apol·lo va instaurar el seu santuari a Delfos després de matar la serp Pitó que el custodiava.

Però no només a Grècia apareix aquest mite, sinó que el veiem representat a altres pobles com per exemple els nòrdics. Un exemple són els poemes èpics de l’Edda islandès que també fan al déu Thor lluitar contra el negre drac Nidhogre i la serp Yormungand.

Les versions sobre la llegenda del drac són nombroses. Sant Jordi va ser un guerrer originari de la Capadòcia, algunes llegendes el fan famós perquè va matar un drac, i d’altres amb una vessant més religiosa, diuen que va patir turment per la seva conversió al cristianisme.

Sant Jordi, encara que ja va ser conegut des de els primers segles del cristianisme, la primera versió popular va ser l’obra de Iacobus de Voragine, la Llegenda àuria (s. XIII). En aquesta obra ja hi ha dues versions quasi independents: la llegenda del drac i per altra banda el martiri del sant. El martiri del sant seria anterior i relacionada amb la persecució dels cristians per part de Dacià.

La tradició de la rosa té l’origen a la Fira dels Enamorats que es celebrava a Barcelona el segle XV. La rosa vermella és un símbol de passió i l’espiga de blat amb que es guarneix seria un símbol de fecunditat. En canvi, la festa del llibre conmemora la mort de Cervantes i la de Shakespeare, fet que se celebra a altres països.

Dossier de Persevera, per severa, per se vera és el resultat de la feina d’un grup de professors que vol conscienciar els alumnes de la importància de l’esforç a través del coneixement del món clàssic i mitjançant una selecció de textos extrets especialment de l’Odissea, oferint llegendes i mites de tipus religiós, cultural o didàctic, així com també donant un conjunt de dites llatines relacionades amb l’esforç, i una proposta d’activitats, entre d’altres punts, ben interessants.

“Persevera a través de les dificultats per fortes que siguin“.

El tema de la cuina romana està molt present als nostres dies, i desperta interès entre els nostres alumnes.

Un estudi sobre la cuina romana és possible gràcies tant a les restes orgàniques i arqueològiques que s’han anat trobant , com a l’estudi de les fonts literàries (Apici, De re coquinaria; Petroni, El satiricó; etc. ) o a l’art.

Per regla general se sol creure que l’alimentació dels romans era molt sibarita i exòtica, però això només és cert en part, ja que només les classes socials més riques tenien a la seva taula productes de luxe i més refinats. L’alimentació de les classes inferiors mostrava més punts de contacte amb la que ara coneixem com a “dieta mediterrània”, una dieta sana i equilibrada (fruites, verdures, lactis, oli d’oliva, llegums, peixos, etc.).

Alguns exemples d’aquest interès actual pel coneixement de la cuina romana són la gran quantitat de blocs i informació que hi ha sobre el tema a la xarxa ( De re coquinaria, Cultura clàssica, Kuan um, Revista de Gastronomia, etc.), la feina que es fa als centres educatius, en especial a les assignatures de cultura clàssica i llatí, o treballs de recerca dels alumnes de batxillerat, etc.

Sense anar més lluny us vull informar sobre una activitat realitzada per un grup d’alumnes de clàssiques d’un IES de Barcelona. Aquests van fer una sortida al mercat de la Boqueria de Barcelona i van realitzar un taller de cuina romana on els hi van ensenyar, entre d’altres plats, a cuinar cargols i a preparar el grarum. Entreu al bloc i mireu el VÍDEO que van fer.