Torna a estar de moda el tema dels vampirs amb l’estrena de la pel·lícula El Crepuscle, basada en la novel·la de Stephenie Meyer (veure trailer) .
El tema no és nou, segons la mitologia grega, la Làmia era la filla de Libia i Belus. Zeus es va enamorar d’ella i, Hera, gelosa del seu marit va castigar la pobre Làmia. I a partir d’aquell moment la Làmia estaria obligada a devorar els seus propis fills. I fins i tot dieuen que va començar a gaudir fent això i es va convertir en un ésser immortal que xuclava la sang dels nens.
La làmia pot apareixer representada amb pits i cap de dona i la resta del cos amb escates com una serp.
Les mares a l’antiga Grècia feien servir aquesta història per espantar els fills i obligar-los a portar-se bé.
Els romans també van incorporar aquest personatge mitològic i li van posar el nom de strix. En plural és strigae, que va passar a strega en italià amb el significat de bruixa.
El personatge de la làmia ha inspirat molts artistes. Horaci parlava d’una làmia a la seva Ars Poetica, Whitley Strieber ens va presentar a una a la seva novel·la L’ ànsia portada al cinema per Tony Scott.
Però no sols la làmia era considerat una mena de vampir a Grècia, Hècate era una deessa pagana relacionada amb inframón, es deia que era una mena de bruixa que sortia durant la nit als camins amb gran desig de sang.
Les empuses eren les filles d’Hècate, considerades una mena de dimonis amb el mateix desig de sang, amb la capacitat de transformar-se en éssers humans o animals.
Mire-la ella, que actualitzada que està!! Crepuscle a mi em va agradar, però no m’he acabat la sèrie (dels llibres, parlo; la peli ni l’he vist) perquè aquestes sagues acaben sent tota l’estona el mateix.
Les làmies i les estriges… a què em sonen?
Ah, sí, al Geralt de Rivia. En el 1r conte del primer llibre Geralt lluita per desfer el malefici que pesa sobre una noia-estrige que surt a les nits a menjar-se la gent…
I en un altre dels contes s’explica una història d’amor entre una làmia i un home-monstre, una mena de Bella&Bestia diferent…
És clar q l’autor és polac i es basa en reculls de mitologia i llegendes de per allà dalt, xò és curiós les similituds q es poden trobar.
I Hécate em sona de la trilogia de La Guerra de les Bruixes, de Maite Carranza. En aquesta saga hi ha molts detalls amagats q fan referència a la mitologia, i d’altres no tant amagats, com els noms de les protagonistes: Selene, Deméter…
Per a que després diguin que llegir no serveix de res… no saben el que es perden!
Visca els bibliòfils empedernits!