L’origen comú de les llengües romàniques
La gramàtica comparada de les llengües romàniques troba en el llatí una bona base per a gestionar aprenentatges transversals i estudis de contrast evolutiu. Hi ha, però, una recerca molt completa sobre altres constants lingûístiques que amb tota probabilitat es remunta fins una llengua anterior comuna a altres pobles del continent d’Euroàsia: la llengua anomenada Indoeropeu o fins i tot un Proto-Indoeuropeu anterior. Molts estudis d’aquesta antiga llengua han trobat similituds lexicals que agermanen l’origen de mots com ara PARE (padre, pai, père, paire)
PITR (sànscrit)
PATER (llatí: padre, pai, père, paire, pare)
PEDAR (persa)
FADER (germànic: fader, vader, father)
BATS’KA (eslavic: bachta, tatko)
*PH.TER (indoeuropeu)
Les comunitats lingüístiques europees s’acosten cada cop més, i els coneixements superficials sobre la varietat europea de llengües es converteixen en un contacte concret amb sempre més i sempre diferents coeuropeus de parla distinta. La mediació improvisada i distanciadora per mitjà d’una tercera llengua (llengua vehicular) no pot satisfer el desig d’aprofundir aquests contactes, ja que cap dels interlocutors parla en aquest cas la seva pròpia llengua o la del company de conversa, cap d’ells va veritablement a l’encontre de l’altre des del punt de vista de la llengua.
ELS SET SEDASSOS
Amb el primer sedàs hom extreu de la nova llengua el vocabulari internacional [VI]. Aquest vocabulari ha estat creat per totes les llengües estàndard vives en el transcurs del modern desenvolupament de la vida i el pensament humans.
Aquest vocabulari els és comú en mesura considerable – en gran part de base llatino-romànica, cosa que en aquest primer sedàs privilegia extraordinàriament les llengües romàniques. Un adult disposa d‘unes 5.000 d’aquestes paraules, que pot reconèixer sense esforç en les altres llengües, perquè generalment s’hi periòdic, p. ex. de política internacional, formen la part del text que és immediatament comprensible, i que a més és especialment freqüent allí, és a dir, constitueix una part especialment gran del text.
Amb el segon sedàs s’extreu addicionalment el vocabulari específicament comú en la família lingüística romànica: el vocabulari panromànic [VP]. Aquest sedàs mostra com ja el coneixement d’una sola llengua romànica representa una porta oberta a totes les altres llengües romàniques.
No és fins al tercer sedàs que són utilitzats estratègicament en forma exhaustiva els parentius lexicals: mitjançant el reconeixement de les correspondències fonètiques [CF]. Moltes paraules, especialment les que es presenten molt sovint, a primera vista no són fàcils de reconèixer com a relacionades perquè en els passats 1500 anys s’han modificat fonèticament en forma diferent. EuroCom posa a disposició de l’estudiant en el tercer sedàs totes les fórmules essencials de correspondència fonètica, de manera que reconeixi fàcilment el parentiu de les paraules i així el significat.
El quart sedàs es refereix a les grafies i pronunciacions [GP]. En les llengües romàniques, si bé s’utilitzen per a la majoria de sons les mateixes lletres en l’escriptura, certes solucions ortogràfiques són diferents en cada cas i dificulten el reconeixement del parentiu dels mots i del significat. EuroCom presenta sistemàticament de forma expressa aquestes diferències en un resum, mostra la lògica de la convenció ortogràfica que cada llengua s’ha donat, i desactiva així els llocs d’ensopegada.
El cinquè sedàs aprofita l’avantatge que els nou tipus de frases bàsiques [FB] són estructuralment idèntiques en totes les llengües romàniques. Qui és conscient d’aquest fet, pot apreciar immediatament que els coneixements sintàctics d’una sola llengua romànica el poden ajudar molt per a totes les altres, per a localitzar les posicions d’articles, substantius, adjectius, verbs, conjuncions, etc.
Amb el sisè sedàs EuroCom posa a disposició per a la morfosintaxi [MO] les fórmules bàsiques amb què es poden reduir al comú denominador les diferents paraules gramaticals o terminacions de paraules en les llengües romàniques («En què es reconeix la primera persona del plural en els verbs romànics?»).
Finalment, el setè sedàs, amb les llistes dels prefixos i sufixos [FX], permet deduir el significat de les paraules compostes, separant de l’arrel els elements afegits. Cal només recordar un nombre petit, retenible, de prefixos i sufixos llatins i grecs, per a accedir a un nombre múltiple de paraules.
Traducció: Ricard Wilshusen, Universitat de Frankfurt, Alemania.
El llibre:
Horst G. Klein, Tilbert D. Stegmann
EuroComRom – Die Sieben Siebe
Romanische Sprachen sofort lesen können
(ISBN 3-8265-6947-4)
Visiteu aquests enllaços per a saber-ne més:
Els 7 sedassos
EuroComRom
EUROM4
EVLANG
EVLANG.Grup Jaling
GALANET
Intercomprensió online
ITINERAIRES ROMANS