FITXES DE KANDINSKY

MIRÓ document

Què en pensem de l’educació emocional?

Per nosaltres, l’educació emocional “és tot”. Aquests articles que trobareu a continuació només són unes pinzellades per treballar en situacions concretes, però el treball de l’educació emocional es troba implícit en tot moment, durant qualsevol estona del dia.

Quan sorgeix un conflicte, aquella situació és prioritària. Si el nen/a no ho té solucionat no pot passar a fer una altra cosa. Si aprenem a verbalitzar, a explicar i compartir les seves emocions, serem cada vegada més compatents i segurs de nosaltres mateixos. Cal rebre una bona ajuda a l’hora d’estructurar els sentiments, procurar un bon model per fer-ho.

És necessari un treball específic i amb intensió, però també és important que sigui constant; treballar-ho en tot moment i resoldre la situació o conflicte quan sorgeix i preocupa. No cal esperar l’hora de tutoria o filosofia; cal donar TEMPS en el moment concret. Aquest és un treball que creiem que ha de tenir continuïtat durant la Primària; aprofitant qualsevol moment per reafirmar i aconseguir treballar l’educació emocional de forma correcta.

Ens ha agradat molt la definició d’intel.ligència emocional que fa la Josepa Gómez Bruguera : “De forma molt general podríem dir que la intel.ligència emocional és la capacitat que ens permet saber estar satisfactòriament en el món, amb les altres persones i amb nosaltres mateixos.(…)En definitiva, és una capacitat que va configurant una actitud en la vida, no enfront la vida.”

GÓMEZ BRUGUERA, Josepa (2002): Educació emocional i llenguatge en el marc de l’escola. Associació de Mestres Rosa Sensat.)

 Baldiri Reixac

• raco-fada-tina
• recull_activitats-fada-tina1
• fitxes-de-treball-la-fada-tina

Referències que podem trobar del tema de les emocions al currículum d’infantil.

Decret 181/2008 de 9 de setembre pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’educació infantil.

L’escola és un espai privilegiat per a l’adquisició de coneixements, de vivències emocionals i de valors ètics i democràtics, i el primer espai social de cohesió , integració i participació. L’educació ha de fomentar la responsabilitat personal i comunitària i ajudar l’infant en la construcció d’una imatge positiva d’ell mateix, promovent l’educació de l’autoestima, la convivència i l’afany de superació.

L’escola ha de potenciar el desenvolupament i l’aprenentatge de tots els infants, oferint-los uns models i unes actituds que els serveixin de punt de referència per al respecte i l’acceptació de les diferències individuals, així com de la diversitat sociocultural. El mestre o la mestra adequarà la seva intervenció a les diferències individuals amb una actitud positiva i de confiança en les possibilitats de cadascú.

Currículum del segon cicle de l’educació infantil.

Introducció

Els infants s’inicien i avancen en la descoberta d’un mateix a partir de les relacions que estableixen amb els altres. D’aquesta interconnexió entre el jo i l’altre en sorgeix el sentit de promoure el benestar amb un mateix i amb els altres, en el si d’una societat que cada dia esdevé més complexa. La intenció de fomentar els valors i el sentit de la democràcia, de la pluralitat i de la justícia, les competències associades

a la relació intrapersonal i la relació interpersonal, encapçalen el desplegament de l’àrea de descoberta d’un mateix i dels altres, els continguts de la qual es dirigiran a impulsar uns aspectes, íntimament lligats entre si: l’autoconcepte i l’autoestima,la formació socioemocional, el moviment i l’acció i l’autonomia.

Capacitats

Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

Objectius

1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.

4. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

Continguts de les diferent àrees

Descoberta d’un mateix i dels altres.

Autoconeixement i gestió de les emocions

– Exploració i reconeixement de les pròpies possibilitats a través del cos: emocionals, sensorials i perceptives, motrius, afectives i relacionals, expressives i cognitives.

– Acceptació positiva positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals.

– Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat: físiques, emocionals, relacionals i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals.

– Identificació de les emocions bàsiques: amor, alegria, tristesa, enuig i por a partir de les pròpies vivències. Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció.

– Expressió de les pròpies emocions per mitjà de diferents llenguatges: corporal, plàstic, musical i verbal. Adquisició progressiva del vocabulari referit a emocions.

– Confiança i seguretat en els progressos propis. Autoregulació progressiva d’emocions per aconseguir un creixement personal i relacional satisfactori.

Relacions afectives i comunicatives

– Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres, sense prejudicis ni estereotips que dificulten la convivència.

– Interès i confiança per acostar-se afectivament a les emocions de les altres persones. Sensibilitat i percepció de les necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva actitud d’ajuda i de col·laboració.

– Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords.

Comunicació i llenguatges.

Observar, escoltar i experimentar

– Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les emocions.

Parlar, expressar i comunicar

– Ús i valoració progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets, per expressar i comunicar idees, desigs i sentiments, com a forma d’aclarir, organitzar i accedir al propi pensament, per regular la pròpia conducta i la dels altres.

– Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a través del dibuix i de produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals.

– Participació en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i emocions, aprenent a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.

– Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera apropiada i assertiva.

Criteris d’avaluació

1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.

3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues.

8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.

Aquesta activitat ha estat extreta del llibre “Educació per a la convivència” de la Fina Masnou.
Aquest programa va dirigit als mestres d’educació infantil i proposa unes pautes educatives i
unes activitats per desenvolupar unes variables (afirmació personal, empatia, etc.).
Fina Masnou desglossa les pautes educatives entorn de la variable d’afirmació personal en
quatre apartats, que s’interrelacionen entre si. El primer fa referència a la imatge física (fent
referència als apectes de neteja i de vestir). El segon, al coneixement i domini del cos, i el
tercer i el quart a l’autocontrol i a l’autoestima. Per tal d’augmentar l’autoregulació dels
alumnes, una de les tècniques que utilitza Fina masnou és “la tècnica de la tortuga”, que va ser
creada per Robin, Schneider i Dolnich per autocontrolar l’agressivitat. Segons aquests autors,
els passos per ensenyar la tècnica són quatre:
a) Imaginar que els nens són tortugues i fer-los adoptar la postura d’aquest animal (posar-se
dins la closca).
b) Relaxar els músculs per fer front a les tensions emocionals.
c) Fer servir la tècnica de la resolució de problemes per buscar una resposta alternativa
adequada socialment.
d) Aconseguir els suport dels companys.

El conte de la tortuga

1. En primer lloc, es proposa que la mestra expliqui el conte als alumnes a partir de les 8 làmines
que il·lustren les diferents escenes del conte. Les làmines són les següents:
” Hi havia una vegada una tortuga que havia perdut la memòria i no sabia tornar a casa seva.
Estava perduda al mig del bosc i va plorar. Va plorar tant i tant que el bosc es va començar a
omplir de llàgrimes. Això va provocar un enrenou considerable als gnoms, uns petits habitants
del bosc. Als gnoms els entrava aigua (llàgrimes) a casa seva. Decidits a buscar l’origen
d’aquell “aiguat”, els goms vans sortir de casa seva i van seguir el riu de llàgrimes que baixava
muntanya avall. De seguida van trobar la tortuga i li van preguntar:
– Tortuga, per què plores tant? Ella els va respondre:
– He perdut la memòria i no sé tornar a casa.
Els gnoms del bosc varen tenir una pensada. Li van posar unes herbes màgiques dins la
closca i tot seguit li digueren:
– Cada vegada que vulguis saber què has de fer, poses el cap dins la closca, olores les
herbes màgiques i comences a pensar. Després prems els punys fort i et relaxes. Ja
veuràs com te’n sortiràs.
La tortuga  ho va fer així: va entrar dins la closca, va olorar ben fort, va prémer els punys, es va
relaxar i va pensar: “Com ho he de fer per anar a casa meva?” Tot seguit es posar en la
postura de pensador i va dir:
– Ah!, ja m’en recordo: he de pujar aquesta muntanya i baixar pel costat del riu.
La tortuga va sortir de la closca, va donar les gràcies als gnoms i tots ho van celebrar cantant i
ballant. Els gnoms es van acomiadar de la tortuga dient-li: “A reveure”
A partir d’aquell dia la tortuga sempre va saber què havia de fer: quan no es recordava d’alguna
cosa, es posava dins la closca, pensava i decidia què havia de fer.”

2. Un cop s’ha explicat el conte, es poden fer preguntes sobre la història per tal d’assegurar-se
que tothom ho ha entès i també es pot practicar el fet de posar-se dins la closca a pensar, per
així resoldre algun problema.
3. Després de fer aquesta activitat es poden posar les làmines del conte l’una al costat de l’altra i
decidir, entre tots, de quin color es pintarà cada element del conte. Els alumnes han de veure
que cal un consens a l’hora de decidir de quin color pintaran els personatges, ja que és una
història que té una continuïtat i, per tant, el color dels elements no és tan variable d’una escena
a l’altra (per exemple, el color de la closca de la tortuga no varia d’una escena a l’altra). Un cop
arribat al consens, els alumnes s’agrupen en equips i cada equip pinta una làmina (es tractaria
de realitzar un treball cooperatiu).
4. Quan totes les làmines estiguin pintades, es poden enquadernar per tal de tenir
el conte muntat.

ESTATS D’ÀNIM
Objectiu:Buscar descriptors de felicitat emmarcats dins d’un context proper.
Passos:

1 Plantejar quina cara posem quan estem contents. Juguem a posar diferents cares
Mirar-nos al mirall , mirar-nos els uns als altres…
2 Plantejar les situacions que ens porten a estar contents. Les representem i entre
 tots les verbalitzem.
3 Activitat sobre paper.: tenim al davant una imatge d’una nena (rient) plantegem:
aquesta nena de la imatge com està. …Però… per què? a veure qui té idees …
I cadascú va explicant . Ho anem escrivint a la pissarra i llavors ho passem a dibuixar,
cadascú la seva proposta.

Resultat: un dibuix molt ric i la construcció de text posant paraules a les emocions i
als moments en que cadascú se sent feliç. Això ens porta a saber expressar el que
 sentim i a poder cohesionar més el grup en el coneixement del que fa feliç a cadascú.

Per buscar més activitats recomanem el llibre: Educació Emocional i llenguatge en el
 marc de l’escola. Josepa Gómez i Bruguera Edit. Rosa Sensat

(Concretament sobre estats d’ànim teniu les pàg. 81 i 141).
Proposta aplicada en una classe de P3 de l’escola de Can Puig.

Exemples de produccions d’infants de 3 anys:

·Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona: Praxis. ·BOQUÈ, M.C i altres (2005): Fem les paus (mediació 3-6 anys). Ed CEAC educació infantil.

·BOQUÈ TORREMORELL, M.C. (2002) : Guia de mediació escolar (Primària). Ed Dossiers Rosa Sensat 60.

·De PUIG, I / SÀTIRO,A. Tot pensant. Vic. Ed EUMO.

·De PUIG, I (2003): PERSENSAR. Percebre, sentir i pensar. Vic .Ed EUMO

·Carpena, A. (2003). Educación socioemocional en la etapa de primaria. Barcelona. Octaedro.

·Elias, M.J., Tobias, S.E., i Friedlander, B.S. (1999).Educar con inteligencia emocional. Barcelona: Plaza Janés.

·Gallifa, J., Pérez, C., Rovira, F., y otros (2002). La intel.ligència emocional i l’escola emocionalment intel.ligent. Barcelona: EDB.

·Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.

·Gómez Bruguera, J. (2003). Educación emocional y lenguaje en la escuela. Barcelona: Octaedro-Rosa Sensat.

·HORNO,P (2004): Eduquem l’afecte. Reflexions per a famílies ,professorat, pediatres….. Col·lecció família i educació 1. Ed Graó.

·Hué García, C. (2008). Bienestar docente y pensamiento emocional. Madrid: Praxis.

·Ibarrola, B. (2003). Cuentos para sentir. Educar los sentimientos. Madrid: SM.

·LIPMAN, M (1995) Filosofia a l’escola. Vic. Ed EUMO.

·LIPMAN,M (2004) Aprender a pensar con Vigotsky. Gedisa · López Cassà, E. (2003). Educación emocional. Programa para 3-6 años. Barcelona: Praxis.

·MOLIST,PEP (2003) Els llibres tranquils. El curs de la vida a través de la literatura infantil. Pagès Editors

·Salmurri, F. (2004). Libertad emocional. Estrateias para educar las emociones. Barcelona: Paidós.

·Shapiro, L.E. (1998). La inteligencia emocional de los niños. Barcelona: Ediciones B.

La mestra recull per escrit tots els comentaris que fa el nen-a sobre el personatge que ha escollit presentar. A final de setmana els companys de la classe fan un dibuix amb el nom o una frase del personatge, es recull tot en un àlbum que l’infant s’emportarà a casa. És un record molt bonic.

Al llarg d’aquest curs es desenvolupa a P4 el treball del Personatge.

Elecció

Cada setmana un nen o una nena de la classe escull el personatge de la setmana ( per sorteig amb una cantarella, o per ordre d’una llista confeccionada a començament de curs pel mestre/a) .“Teo, Pingu, Spiderman, Blauet, Mascota (Hamster …)

La condició de portar el personatge comporta una sèrie de privilegis que a nivell emocional suposen molt per l’infant:

* gaudir de la llibertat de portar objectes relacionats amb el personatge .

* Comptar amb un espai on posar-los (el racó del personatge).

* Tenir una estoneta de dedicació a la setmana per tractar qüestions del personatge .

El racó del PERSONATGE:

és l’espai dins de l’aula on el nen o la nena pot exposar els objectes , joguines , DVD … relacionats amb el personatge que ha portat de casa.

LA PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA: Preparar els materials que el nen-a haurà de portar a l’escola ( joguines, fotos,vídeos, contes…)

Si voleu veure’n un petit exemple…

EL PERSONATGE DE LA SETMANA

 Alguns contes que hem trobat són:

(I ben segur que n’hi ha moooolts altres….)

– AAVV. L’estrella de la Laura. Ed Beascoa.(Sentiments, amistat. També hi és en DVD.)

– AFANO, L.,Sisplau !. Ed Cruïlla.

– AFANO L.,Moltes gràcies. Ed. Cruïlla.

– AUGÉ, M.,OLIVERAS, L.Col.lecció “Les bones maneres”. Ed Mediterrània.

– ABEDI, I. No et vull veure més ! Ed. Joventut.(Llibre original, amb dues portades. Una història d’empipament i reconciliació. )

– ALCANTARA, Ricardo. Gat i gos. La Galera.(La por a la nit)

– BAROMAN,J.  Amb tot el cor. Ed. Beascoa. (Sentiments, emocions. Estimació de la mare.)

– BAWIN, M.L’avi d’en Ton ha mort. Ed Combel.

– CANNON,J. Stelalluna. Ed. Joventut.(Sentiments, emocions. Compartir, fer amics, acceptar les diferències.)

– DALY, M. El vetit de Jamela. Intermón.(Emocions. Compartir, relació mare-filla. Àfrica)

– de DEU, Joan. Els patins del Sebastià. Ed la Galera.(Timidesa)

– GLIORI, Debi. T’estimaré sempre, petitó. Ed Timun Mas.(L’amor, estimació mare-fill)

– GLIORI, Debi. Per sempre més. Ed Timun Mas.(Per treballar el dol)

– GLITZ, Angelika. Un monstre a sota el llit. Timun Mas(La por de la foscor, dels monstres de la nit. Amb final sorprenent)

– HARPER, P.,La sorpresa d’en Blanquet. Ed Joventut.

– HERVADA, N.El viatge de la Tecla. Ed Crüilla.

– HEST, A.,La galipàndria d’en Siset. Ed Beascoa.

– KESELMAN,G. El regal. Ed La Galera.(Emocions, sentiments. Estimació dels pares. Fer hipòtesis.)

– LAMBLIN, C.La Laura diu paraulotes. Ed Baula.

– LEWIS, Rob. Amics. Cruïlla.(L’amistat)

– McBRATNEY,Sam. Endevina com t’estimo. KóKINOS.(L’estimació entre una mare llebre i la seva filla. Pot donar peu a treballar la comparació)

– McKEE, D. L’Elmer. Ed. Beascoa.(Diversitat, la interculturalitat, amistat.)

– MELLING, D.  La caça del petó. Ed Beascoa.(Sentiments, fer les coses a poc a poc, pausadament. Cavallers.)

– MELLING, D.  Per què no dorms?. Ed Beascoa.(Sentiments , emocions. Afectivitat, estimació. Cavallers)

– NORAC, CARL. El meu pare és un gegant. Símbol Editors.(Emocions, sentiments. El valor de l’estimació, de les abraçades. Fer hipòtesis.)

– ORMEROD, J.Si ets feliç i ja ho saps!

– PALOMA, D.Una medicina per a no plorar. Ed Edebé.

– PFISTER, Marcus. El peix irisat. Beascoa.(Compartir,amistat)

– PICKAVANCE,L.Les ombres màgiques. Ed Beascoa.

– VALLEJO-NÁGERA, A. Com m’estimen ! Ed. Alfaguara.

– VALLEJO-NÁGERA, A. Mira com he crescut ! Ed. Alfaguara.

– WILSDORF, Anne. Gínjol. Ed Destino.(L’adopció, l’amor per la familia. Agrada molt als nens africants la protagonista és una nena africana)

Una pàgina molt interessant, on hi trobareu molts contes molt adients: http://www.unamadecontes.cat/