Educació emocional

Durant aquest curs, estem treballant l’educació emocional. Estem rebent la formació de la Maria Grimau. Durant una de les classes, ho hem estat practicant tal i com s’ha de fer: com els nens i nenes… La música ens guiava, o millor dir, intentàvem deixar-nos guiar per la música.  El resultat ha estat un mural que hem anat confegint entre totes. La conversa posterior ens ha ajudat a donar-hi un significat.

Què hem dibuixat? Com ho hem fet? Marcàvem el ritme amb les ceres? Com ens hem sentit?



RECURSOS EDUCACIÓ EMOCIONAL

Fa uns dies, “voltant per internet”, vaig trobar un apartat de recursos d’educació emocional a “el web de la Teresa”. Ho he estat mirant una miqueta i crec que hi ha coses molt interessants.

http://www.xtec.es/~mmontene/web/0EMindex.htm



FERRAN FRAUCA

Hem rebut la visita de l’actor Ferran Frauca, un dels pirates de l’obra “mar i cel”. Hem vist el fragment de l’obra a on ell cantava i hem pogut fer preguntes. Entre tots hem cantat l’himne dels pirates. “les veles s’inflaran., el vent ens portarà…”

imgp6015-320x200 imgp6005-320x200

Els nens i nenes de P5 han fet uns dibuixos molt bonics inspirats amb la cançó dels pirates.

 



AUDICIÓ: LA PRIMAVERA DE VIVALDI

Primer es fa la presentació del compositor Antoni Vivaldi a partir del vídeo http://blocs.xtec.cat/barrachinamusica/2007/06/15/la-primavera-vivaldi/ (es van llegint les frases que van sortint) , després s’escolta l’audició i ens imaginem la primavera estirats al terra de la classe. Quan acaba l’audició expliquem con ens l’hem imaginat. Seguidament mirem el vídeo de la primavera a l’ordinador per veure com se l’imaginava en Vivaldi i decidim fer-ne una representació.

Hem vist que hi sortien papallones (mocadors de colors), flors (flors que es desperten), aigua del riu (roba blava i taps de color blau) i la tempesta (roba grisa i canyes per representar els trons).

Cada nen i nena tria què vol representar (màxim de 5 nens o nenes per cada grup), pintem la cara dels nens i nenes amb flors, papallones, gotes d’aigua i llamps… segons què vulguin representar. Els nens i nenes  es col·loquen als diferents espais que tenim marcats a la classe.

Representem la primavera amb el suport de la música i amb el suport visual d’unes imatges que ens ajudaran a interpretar el  paper que hem escollit. .

Representem  l’obra  que hem assajat als altres nens i nenes de l’altra classe i així tenim un públic i podem fer d’actors  i després al revés.



DIES MOGUTS DE MÚSICA

A l’escola de La Draga aquest curs hem dedicat els dies moguts a la música.

A infantil hem fet diferents activitats per acostar-nos a aquest món .

TALLERS

Hem barrejat els nens/es de P3, P4 i P5 i hem fet 8 grups i 4 tallers dobles. Els dies moguts estan oberts a pares, mares o familiars.

Per tant, a cada taller hi havia algun pareo mare o familiar voluntari.

MÚSIQUES DEL MÓN

S’ajunten els dos grups que havien de fer els taller de músiques del món i es fan tres grups :

Primer grup: canten la cançó “Obenuno” (africana) i ballen diferents cançons del món.

Segon grup: canten la cançó “oh, a le le…” i ballen diferents cançons del món.

Tercer grup: van amb dos pares/mares a observar l’exposició d’instruments del món dividida en 4 apartats (Europa, Asia, Amèrica i Àfrica) i a experimentar-hi. Es situen els diferents instruments en un mapa mundi, es toquen els instruments i cada nen/a tria un instrument per jugar al joc de so/silenci amb cartellets.

Les activitats de cada grup duren uns 15 minuts i desprès es canvia d’activitat.

<object width=”425″ height=”344″><param name=”movie” value=” name=”allowFullScreen” value=”true”></param><param name=”allowscriptaccess” value=”always”></param><embed src=”http://www.youtube.com/v/7Kf-yjOz1uc&hl=es&fs=1” type=”application/x-shockwave-flash” allowscriptaccess=”always” allowfullscreen=”true” width=”425″ height=”344″></embed></object>http://www.youtube.com/v/7Kf-yjOz1uc&hl=es&fs=1″></param><param



RACÓ DE LA FADA TINA

 Baldiri Reixac



LA TORTUGA

Aquesta activitat ha estat extreta del llibre “Educació per a la convivència” de la Fina Masnou.
Aquest programa va dirigit als mestres d’educació infantil i proposa unes pautes educatives i
unes activitats per desenvolupar unes variables (afirmació personal, empatia, etc.).
Fina Masnou desglossa les pautes educatives entorn de la variable d’afirmació personal en
quatre apartats, que s’interrelacionen entre si. El primer fa referència a la imatge física (fent
referència als apectes de neteja i de vestir). El segon, al coneixement i domini del cos, i el
tercer i el quart a l’autocontrol i a l’autoestima. Per tal d’augmentar l’autoregulació dels
alumnes, una de les tècniques que utilitza Fina masnou és “la tècnica de la tortuga”, que va ser
creada per Robin, Schneider i Dolnich per autocontrolar l’agressivitat. Segons aquests autors,
els passos per ensenyar la tècnica són quatre:
a) Imaginar que els nens són tortugues i fer-los adoptar la postura d’aquest animal (posar-se
dins la closca).
b) Relaxar els músculs per fer front a les tensions emocionals.
c) Fer servir la tècnica de la resolució de problemes per buscar una resposta alternativa
adequada socialment.
d) Aconseguir els suport dels companys.

El conte de la tortuga

1. En primer lloc, es proposa que la mestra expliqui el conte als alumnes a partir de les 8 làmines
que il·lustren les diferents escenes del conte. Les làmines són les següents:
” Hi havia una vegada una tortuga que havia perdut la memòria i no sabia tornar a casa seva.
Estava perduda al mig del bosc i va plorar. Va plorar tant i tant que el bosc es va començar a
omplir de llàgrimes. Això va provocar un enrenou considerable als gnoms, uns petits habitants
del bosc. Als gnoms els entrava aigua (llàgrimes) a casa seva. Decidits a buscar l’origen
d’aquell “aiguat”, els goms vans sortir de casa seva i van seguir el riu de llàgrimes que baixava
muntanya avall. De seguida van trobar la tortuga i li van preguntar:
– Tortuga, per què plores tant? Ella els va respondre:
– He perdut la memòria i no sé tornar a casa.
Els gnoms del bosc varen tenir una pensada. Li van posar unes herbes màgiques dins la
closca i tot seguit li digueren:
– Cada vegada que vulguis saber què has de fer, poses el cap dins la closca, olores les
herbes màgiques i comences a pensar. Després prems els punys fort i et relaxes. Ja
veuràs com te’n sortiràs.
La tortuga  ho va fer així: va entrar dins la closca, va olorar ben fort, va prémer els punys, es va
relaxar i va pensar: “Com ho he de fer per anar a casa meva?” Tot seguit es posar en la
postura de pensador i va dir:
– Ah!, ja m’en recordo: he de pujar aquesta muntanya i baixar pel costat del riu.
La tortuga va sortir de la closca, va donar les gràcies als gnoms i tots ho van celebrar cantant i
ballant. Els gnoms es van acomiadar de la tortuga dient-li: “A reveure”
A partir d’aquell dia la tortuga sempre va saber què havia de fer: quan no es recordava d’alguna
cosa, es posava dins la closca, pensava i decidia què havia de fer.”


conte_tortuga_02
conte_tortuga_03 conte_tortuga_04    

 

conte_tortuga_05conte_tortuga_06conte_tortuga_07

 

conte_tortuga_08conte_tortuga_09

 

 

2. Un cop s’ha explicat el conte, es poden fer preguntes sobre la història per tal d’assegurar-se
que tothom ho ha entès i també es pot practicar el fet de posar-se dins la closca a pensar, per
així resoldre algun problema.
3. Després de fer aquesta activitat es poden posar les làmines del conte l’una al costat de l’altra i
decidir, entre tots, de quin color es pintarà cada element del conte. Els alumnes han de veure
que cal un consens a l’hora de decidir de quin color pintaran els personatges, ja que és una
història que té una continuïtat i, per tant, el color dels elements no és tan variable d’una escena
a l’altra (per exemple, el color de la closca de la tortuga no varia d’una escena a l’altra). Un cop
arribat al consens, els alumnes s’agrupen en equips i cada equip pinta una làmina (es tractaria
de realitzar un treball cooperatiu).
4. Quan totes les làmines estiguin pintades, es poden enquadernar per tal de tenir
el conte muntat.

conte_tortuga_01


ESTATS D’ÀNIM
Objectiu:Buscar descriptors de felicitat emmarcats dins d’un context proper.
Passos:

1 Plantejar quina cara posem quan estem contents. Juguem a posar diferents cares
Mirar-nos al mirall , mirar-nos els uns als altres…
2 Plantejar les situacions que ens porten a estar contents. Les representem i entre
 tots les verbalitzem.
3 Activitat sobre paper.: tenim al davant una imatge d’una nena (rient) plantegem:
aquesta nena de la imatge com està. …Però… per què? a veure qui té idees …
I cadascú va explicant . Ho anem escrivint a la pissarra i llavors ho passem a dibuixar,
cadascú la seva proposta.

Resultat: un dibuix molt ric i la construcció de text posant paraules a les emocions i
als moments en que cadascú se sent feliç. Això ens porta a saber expressar el que
 sentim i a poder cohesionar més el grup en el coneixement del que fa feliç a cadascú.

Per buscar més activitats recomanem el llibre: Educació Emocional i llenguatge en el
 marc de l’escola. Josepa Gómez i Bruguera Edit. Rosa Sensat

(Concretament sobre estats d’ànim teniu les pàg. 81 i 141).
Proposta aplicada en una classe de P3 de l’escola de Can Puig.

Exemples de produccions d’infants de 3 anys:

 

estats_anim.doc

 



EL PERSONATGE DE LA SETMANA

La mestra recull per escrit tots els comentaris que fa el nen-a sobre el personatge que ha escollit presentar. A final de setmana els companys de la classe fan un dibuix amb el nom o una frase del personatge, es recull tot en un àlbum que l’infant s’emportarà a casa. És un record molt bonic.

Al llarg d’aquest curs es desenvolupa a P4 el treball del Personatge.

Elecció

Cada setmana un nen o una nena de la classe escull el personatge de la setmana ( per sorteig amb una cantarella, o per ordre d’una llista confeccionada a començament de curs pel mestre/a) .“Teo, Pingu, Spiderman, Blauet, Mascota (Hamster …)

La condició de portar el personatge comporta una sèrie de privilegis que a nivell emocional suposen molt per l’infant:

* gaudir de la llibertat de portar objectes relacionats amb el personatge .

* Comptar amb un espai on posar-los (el racó del personatge).

* Tenir una estoneta de dedicació a la setmana per tractar qüestions del personatge .

El racó del PERSONATGE:

és l’espai dins de l’aula on el nen o la nena pot exposar els objectes , joguines , DVD … relacionats amb el personatge que ha portat de casa.

LA PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA: Preparar els materials que el nen-a haurà de portar a l’escola ( joguines, fotos,vídeos, contes…)

Si voleu veure’n un petit exemple…

EL PERSONATGE DE LA SETMANA



ELS PETITS FILÒSOFS

A la revista Cucafera hi tenen cabuda tot tipus d’entreteniments per nens i nenes de 3 a 7 anys: contes, retallables, còmics… i ara a més, també ens ofereix un material molt interessant per treballar a les hores de tutoria:

*  El còmic Els petits filòsofs introdueix diferents temes com: l’amistat, la por, el perdó…d’una forma divertida i senzilla .
*  Dues imatges grans, que vénen després del còmic, són la base gràfica per treballar a classe i serveixen per encetar el diàleg i com a recordatori del tema que s’ha tractat.

Aquest material també es pot aconseguir gratuïtament a través de la web: http://www.conmishijos.com/profesores.filosofos.catalan.php
En aquesta pàgina també podeu trobar les fitxes pedagògiques del mestre/a que ens serveixen de guia per a la realització de diferents tallers de filosofia.

filoscatabril10



LA CAIXA DE LES PARAULES BONIQUES

A la reunió d’inici de curs, vam explicar als pares i mares que volíem treballar les paraules boniques i els vam demanar que després de la reunió escrivissin una paraula bonica en uns fulls i que la posessin dins d’una caixa. Això ens va servir per introduir el tema amb els nostres alumnes i per emplenar la classe i el passadís amb paraules boniques.

Cada dia, a les 5 abans de marxar cap a casa, llegíem una paraula de la caixa: els preguntàvem perquè creien que era una paraula bonica, en quina situació pensaven que la podien fer servir i llavors l’enganxàvem a la paret de les paraules boniques.

Quan se’ns van acabar les paraules que els pares i mares ens havien escrit, cada nen/a va provar d’escriure una paraula bonica o divertida per posar dins la caixa i per poder-la dir.

dibuix11