LA TORTUGA

Aquesta activitat ha estat extreta del llibre “Educació per a la convivència” de la Fina Masnou.
Aquest programa va dirigit als mestres d’educació infantil i proposa unes pautes educatives i
unes activitats per desenvolupar unes variables (afirmació personal, empatia, etc.).
Fina Masnou desglossa les pautes educatives entorn de la variable d’afirmació personal en
quatre apartats, que s’interrelacionen entre si. El primer fa referència a la imatge física (fent
referència als apectes de neteja i de vestir). El segon, al coneixement i domini del cos, i el
tercer i el quart a l’autocontrol i a l’autoestima. Per tal d’augmentar l’autoregulació dels
alumnes, una de les tècniques que utilitza Fina masnou és “la tècnica de la tortuga”, que va ser
creada per Robin, Schneider i Dolnich per autocontrolar l’agressivitat. Segons aquests autors,
els passos per ensenyar la tècnica són quatre:
a) Imaginar que els nens són tortugues i fer-los adoptar la postura d’aquest animal (posar-se
dins la closca).
b) Relaxar els músculs per fer front a les tensions emocionals.
c) Fer servir la tècnica de la resolució de problemes per buscar una resposta alternativa
adequada socialment.
d) Aconseguir els suport dels companys.

El conte de la tortuga

1. En primer lloc, es proposa que la mestra expliqui el conte als alumnes a partir de les 8 làmines
que il·lustren les diferents escenes del conte. Les làmines són les següents:
” Hi havia una vegada una tortuga que havia perdut la memòria i no sabia tornar a casa seva.
Estava perduda al mig del bosc i va plorar. Va plorar tant i tant que el bosc es va començar a
omplir de llàgrimes. Això va provocar un enrenou considerable als gnoms, uns petits habitants
del bosc. Als gnoms els entrava aigua (llàgrimes) a casa seva. Decidits a buscar l’origen
d’aquell “aiguat”, els goms vans sortir de casa seva i van seguir el riu de llàgrimes que baixava
muntanya avall. De seguida van trobar la tortuga i li van preguntar:
– Tortuga, per què plores tant? Ella els va respondre:
– He perdut la memòria i no sé tornar a casa.
Els gnoms del bosc varen tenir una pensada. Li van posar unes herbes màgiques dins la
closca i tot seguit li digueren:
– Cada vegada que vulguis saber què has de fer, poses el cap dins la closca, olores les
herbes màgiques i comences a pensar. Després prems els punys fort i et relaxes. Ja
veuràs com te’n sortiràs.
La tortuga  ho va fer així: va entrar dins la closca, va olorar ben fort, va prémer els punys, es va
relaxar i va pensar: “Com ho he de fer per anar a casa meva?” Tot seguit es posar en la
postura de pensador i va dir:
– Ah!, ja m’en recordo: he de pujar aquesta muntanya i baixar pel costat del riu.
La tortuga va sortir de la closca, va donar les gràcies als gnoms i tots ho van celebrar cantant i
ballant. Els gnoms es van acomiadar de la tortuga dient-li: “A reveure”
A partir d’aquell dia la tortuga sempre va saber què havia de fer: quan no es recordava d’alguna
cosa, es posava dins la closca, pensava i decidia què havia de fer.”


conte_tortuga_02
conte_tortuga_03 conte_tortuga_04    

 

conte_tortuga_05conte_tortuga_06conte_tortuga_07

 

conte_tortuga_08conte_tortuga_09

 

 

2. Un cop s’ha explicat el conte, es poden fer preguntes sobre la història per tal d’assegurar-se
que tothom ho ha entès i també es pot practicar el fet de posar-se dins la closca a pensar, per
així resoldre algun problema.
3. Després de fer aquesta activitat es poden posar les làmines del conte l’una al costat de l’altra i
decidir, entre tots, de quin color es pintarà cada element del conte. Els alumnes han de veure
que cal un consens a l’hora de decidir de quin color pintaran els personatges, ja que és una
història que té una continuïtat i, per tant, el color dels elements no és tan variable d’una escena
a l’altra (per exemple, el color de la closca de la tortuga no varia d’una escena a l’altra). Un cop
arribat al consens, els alumnes s’agrupen en equips i cada equip pinta una làmina (es tractaria
de realitzar un treball cooperatiu).
4. Quan totes les làmines estiguin pintades, es poden enquadernar per tal de tenir
el conte muntat.

conte_tortuga_01


ESTATS D’ÀNIM
Objectiu:Buscar descriptors de felicitat emmarcats dins d’un context proper.
Passos:

1 Plantejar quina cara posem quan estem contents. Juguem a posar diferents cares
Mirar-nos al mirall , mirar-nos els uns als altres…
2 Plantejar les situacions que ens porten a estar contents. Les representem i entre
 tots les verbalitzem.
3 Activitat sobre paper.: tenim al davant una imatge d’una nena (rient) plantegem:
aquesta nena de la imatge com està. …Però… per què? a veure qui té idees …
I cadascú va explicant . Ho anem escrivint a la pissarra i llavors ho passem a dibuixar,
cadascú la seva proposta.

Resultat: un dibuix molt ric i la construcció de text posant paraules a les emocions i
als moments en que cadascú se sent feliç. Això ens porta a saber expressar el que
 sentim i a poder cohesionar més el grup en el coneixement del que fa feliç a cadascú.

Per buscar més activitats recomanem el llibre: Educació Emocional i llenguatge en el
 marc de l’escola. Josepa Gómez i Bruguera Edit. Rosa Sensat

(Concretament sobre estats d’ànim teniu les pàg. 81 i 141).
Proposta aplicada en una classe de P3 de l’escola de Can Puig.

Exemples de produccions d’infants de 3 anys:

 

estats_anim.doc

 


Accions

Informacions

Deixa un comentari

Podeu utilitzar aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>