He trobat aquesta pàgina del tauler Learnist i la trobo força útil i interessant. A més està en castellà. Per si us pot ser útil per les vostres tasques.

En les meves pràctiques estic veient com  la figura del psicopedagog extern a un centre educatiu que treballa per a una entitat, col·laborant en activitats educatives però des de  fora del context escolar  ha de fer també la funció del que podem anomenar: Dinamitzador telemàtic.

Seria aquella figura que coneix molt be les particularitats del projecte que s’està duent a terme, el que assessora, aconsella i engresca les escoles, els seus alumnes i professors sempre des d’un punt de vista positiu. És la que es preocupa dels problemes que pugui tenir un centre que no segueix i desapareix del projecte. És la persona que provoca situacions educatives (adreçades únicament al centre concret o bé a un grup d’escoles) en els alumnes.

M’agrada molt la definició que se’n fa al document Projectes educatius en xarxa,col·lecció TAC4. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament (2011):

“La naturalesa d’aquest recurs, com a activitat educativa social, fa convenient tenir en compte la dinamització del projecte. És una activitat que pot estar relacionada amb la coordinació, però no és imprescindible. Aquest activitat és la que ha de permetre estimular els participants i fer que el projecte s’adapti a les diferents circumstàncies de l’edició, buscar en tot moment les estratègies idònies per afavorir la participació i que el professorat i l’alumnat se senti acompanyat. Saber què, com i quan s’ha d’exigir i quan s’ha de ser flexible.

L’animació dels projectes és una estratègia que dóna molt de joc. Es pot materialitzar en un personatge o objecte virtual. D’aquesta manera el projecte se situa en una dimensió que pot traspassar diferents dimensions de realitat i fantasia, d’espai i de temps. Es converteix en un element que estimula la participació, afavoreix la curiositat i el desig de conèixer i fidelitza la participació.”(pg.34)

És a dir:

• Organitza situacions d’aprenentatge
• Gestiona la progressió dels aprenentatges
• Treballa en equip
• Resol dubtes
• Interacciona en el coneixement de les activitats per part dels mestres implicats: què han de fer, quan i on.
• Facilita als docents i als alumnes el coneixement i seguiment global de les activitats.
• Afavoreix la interacció entre docents i escoles.
• Gestiona i realitza activitats de difusió del projecte
• Avalua el projecte

Us deixo l’enllaç d’aquest document perquè em sembla molt interessant per les nostres tasques.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/TAC/TAC_4.pdf

Les següents trobades amb l’equip educatiu d’IO han servit per entendre i descobrir més aspectes de com dur a terme un recurs pedagògic d’aquest tipus. L’èxit de la tasca psicopedagògica depèn molt d’una adequada planificació i estructuració prèvia, ja que, els projectes telemàtics col·laboratius, constitueixen un element amb entitat pròpia que cal conèixer a fons i que necessiten que aquesta planificació sigui molt acurada per tal de ser aplicats amb eficàcia als centres educatius.

A més les activitats per cada franja d’edat també tenen una planificació i temporització pròpia, per exemple el projecte de 6 a 8 anys, titulat les llavors màgiques, s’estructura de la següent manera:

• 4 fases, cada fase amb una durada diferent ( una, dues o tres setmanes) en funció de les activitats a realitzar.
  • Cada fase inclou:
    • Una animació
    • Activitats per l’aula
    • Activitats en línia
    • Pistes metodològiques
    • Activitats d’ampliació

Per aquest motiu és una gran tasca de treball psicopedagògic el disseny de la temporalització en diverses fases d‘ implementació. De manera que, tant els  objectius plantejats, com els continguts i la seva metodologia a aplicar han d’articular-se a partir d’aquesta temporalització dissenyada.

En el cas concret del projecte Connectant Mons podeu veure la planificació de la temporització general en aquest esquema que he realitzat:

Mentre preparavem la tasca del modul de professorat em van ajudar molt compartir les reunions amb l’equip d’IO i rebre les indicacions sobre aquesta feina de proporcionar materials i recursos al professorat. Ja que, jo potser volia abarcar moltes temàtiques i donar massa quantitat d’informació.

A nivell psicopedagògic les reflexions que n’extrec de la meva intervenció en el modul del professorat són:

• Cal que les directrius que es donen siguin molt clares, entendores i acotades de manera que no crein dispersió de l‘objectiu plantejat.
• Cal acotar i definir els recursos complementaris que se suggereixen, cercant els de més qualitat i els que més s’aproximen als objectius plantejats.
• Es molt important intervenir per motivar a què el professorat interactuin entre ells.

En les primeres trobades amb l’equip educatiu d’IO també ens vam plantejar quin tipus d’intervenció seria el més adient perquè em pugués introduir i conèixer profundament l’entorn i les tasques educatives que realitzen
Aixi doncs, vam acordar realitzar un primer seguiment de la posada en marxa de la nova edició del CM , que com a novetat plantejava un mòdul pel professorat previ a l’inici de les activitats amb l’alumnat.
Aquest mòdul s’obria per proporcionar materials i suggerències per treballar el Consum en general amb un fòrum per compartir experiències, dubtes…amb les altres escoles i estaria obert durant tota l’activitat.
Aquesta tasca que vaig començar es basava en:
• Conèixer el funcionament i la distribució de funcions de l’equip educatiu d‘Io en un projecte concret.
• Conèixer el funcionament telemàtic i l’objectiu que pretenia assolir el Mòdul del professorat.
• Fer un seguiment per entendre la dinàmica del mòdul.
• Realitzar petites tasques d’intervenció al fòrum del professorat basades en dinamitzar-lo. És a dir, oferir propostes, suggerir recursos, etc.
• Cercar i recollir en una graella recursos de tot tipus sobre el tema del consum que orientessin pedagògicament al professorat.

Les primeres trobades amb l’equip educatiu d’IO van ser per exposar-me el seu funcionament i els projectes que estaven duen a terme.

Afortunadament en aquell moment estaven iniciant el Connectant Mons d’enguany que aquest curs 2012-13 treballava el consum alimentari amb el lema: Receptes per un món més just.

http://www.conectandomundos.org/es/presentacion

Així doncs, vaig poder veure com es posava en marxa i fer el seguiment de les diferents fases de què consta.

Veient tot aquest procés d’edició d’un projecte educatiu on-line me n’he adonat de l’elaborada tasca prèvia pedagògica que ha calgut fer:

• Cercar un tema de treball que es pugui enfocar amb diverses metodologies i per les franges d’edat plantejades ( des de 6 fins a 17 anys) i que al mateix temps compleixi l’objectiu educatiu d’IO basat en els plantejaments de la ciutadania global.

• Plantejar i elabora el guió de les guies didàctiques pel professorat i les diferents activitats que caldrà realitzar.

• Establir les diferents metodologies d’aula i on-line per realitzar les activitats (entrevistes, debats, vídeos, fòrums…)

• Confeccionar les diferents maneres d’interaccionar virtualment entre els alumnes de les diferents escoles: fòrums blogs,…

• Pautar el calendari i la temporització de totes les fases del projecte.

• Establir com es realitza el seguiment per l’equip d’ IO del Conectant Mons.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=OosZlQD44MM[/youtube]

Podeu visualitzar què és i com funciona l’àrea educativa d’Intermón Oxfam amb aquesta presentació que he preparat:

Context d’intervenció Intermón Oxfam

Aquest blog vol ser el meu camí, pas a pas, del pràcticum de psicopedagogia  de la UOC a Intermón Oxfam, dins de l’àrea d’educació per una ciutadania global de la seu de Barcelona.