Les meves pràctiques amb l’equip educatiu d’Intermón han estat molt enriquidores, motivants i gran font de descoberta i aprenentatge. Mai havia profunditzat en el que representa el treball psicopedagògic fora de l’entorn escolar. I me sentit apassionada per les tasques que es duen a terme en aquest àmbit educatiu psicopedagògic no formal, he pogut conèixer no només les activitats que desenvolupen sinó tota la feina que hi ha al darrera d’aquestes. L’acollida de la meva tutora d’Intermón i el seu equip ha estat en tot moment entregada, permetent que em sentís totalment integrada i ajudant-me en tot el necessari per realitzar la meva tasca.
En aquesta tasca, he après com funciona i s’organitza el departament educatiu d’aquesta ONG i he profunditzat en el projecte Connectant Mons. D’aquest projecte n’he pogut fer un seguiment des dels seus inicis, tant en l’etapa de preparació, temporització.. com en les seves diverses fases d’implementació a les escoles. A més hi he pogut participar sobretot en la fase prèvia elaborant una graella amb recursos i materials pel professorat, així com dinamitzant el fòrum del professorat.

Això m’ha requerit submergir-me i empapar-me en l’educació enfocada vers la ciutadania global, en l’aprenentatge telemàtic en xarxa, en l’aprenentatge servei i les xarxes educatives, i comprendre com tots aquests aspectes són termes subjectes a una mateixa manera de veure el món i d’interpretar l’educació. Si ens preguntem què vol dir educar, de ben segur que trobem un cert consens a definir-ho com aquella acció que duem a terme amb la finalitat de preparar els infants i joves per formar part d’una societat, conèixer les seves conviccions, codis i maneres de fer, i tenir les capacitats i habilitats necessàries per integrar-s’hi i desenvolupar-s’hi. En definitiva, socialitzar-se, esdevenir un ciutadà o una ciutadana. Els aprenents han de poder experimentar, investigar i passar de ser consumidors de informació i coneixement a esdevenir productors. Cal donar -los el tret de sortida i les eines adients.

Les pràctiques m’han permès conèixer quines són les competències que ha de tenir la psicopedagoga en aquest àmbit educatiu no formal, necessàries per realitzar les diferents tasques que se li assignen: assessorar pedagògicament, capacitat de coordinació entre persones i serveis, treballar en col·laboració amb els diferents agents implicats, propiciar el diàleg, ser coneixedor dels recursos dels que pot disposar, etc. Alhora que ha de ser capaç de gestionar diferents eines tecnològiques que li permeten obtenir la informació necessària, actualitzada, per poder realitzar un seguiment dels usuaris, actuacions, projectes, etc.
Les dificultats de les pràctiques? L’allau de recursos, eines, plataformes que he anat coneixent i que m’obren un gran ventall de possibilitats per enfocar el treball docent i que, de moment per manca de temps, no he pogut aprofundir, utilitzar…

Ara bé, el que si que veig força clar és que vull enfocar, en la mesura que em sigui possible, el meu futur en docència cap a una nova cultura :la cultura d’aprenentatge en xarxa. Com diu Gordo,G*.”…on la xarxa educativa es transforma a ella mateixa mitjançant l’aprenentatge comunitari dels seus participants. En un món interconnectat on les principals activitats del planeta s’estan estructurant en xarxa, on les organitzacions estant donant un gir en la manera de relacionar-se, de comunicar-se i de cercar complicitats, cal preguntar-se per què el món educatiu resta encara d’esquena a aquesta realitat. La societat xarxa no esdevé neutra per als centres educatius i hem de saber aprofitar la seva força”.
*GORDO, G. (2010). “Centros educativos, ¿islas o nodos?”. Ed. Graó. Barcelona.

Per acabar, diuen que Confunci va dir… em sembla una cita pedagògica molt actual.