I és que uns quants de nosaltres estem fent un mapa de sons dels nostres països d’origen. Tindreu notícies nostres a mesura que avancem en la feina.

Primer de tot, us volem demanar disculpes per no escriure fins avui. El divendres, quan vam acabar l’actuació, estàvem tan cansats i excitats que hem necessitat una setmana per recupera-nos.

SENSACIONS DE L’ÚLTIM DIA D’UNS QUANTS DE NOSALTRES:

• Virginia:  nervis
• Jhon:  emoció
• Nelly:  desesperació
• Carmen: alegria
• Marilenni:  importància
• Bertha: tranquil·litat
• Lisa:  força
• Mohammed:  artistes
• Vanessa: inquietud
• Christian: ganes per acabar l’actuació a causa del nervis
• Isabel: aplaudiment emotiu.

Tot aixó, ens va sortir de dins el dia de l’actuació. Serà, sens dubte,un dia inoblidable.

Volem agrair a tots els que ens han ajudat en aquest projecte i a tots els que hi hem participat perquè cadascú de nosaltres hi ha deixat una emprenta molt personal.

Uix! Quins nervis! 😳

Avui, en primer lloc, hem anat  a la capella. Hem estat  assajant per divendres, el dia de l’actuació. Després hem sortit al pont dels Jardins d’Hiroshima a assajar més sons. Hem tornat cap a l’ institut  fent sons per on podíem percudir. Finalment, hem entrat a la capella i ens hem col·locat al lloc on ens ha indicat el Josep-Maria. Tot ha anat genial!

Divendres 15 d’abril a les 18h es presenta ‘So-roll, metall, ànima’, la instal·lació sonora interactiva que Josep-Maria Balanyà ha creat juntament amb els vint-i-dos estudiants de 4t d’ESO A. La performance té lloc a les 11h30 i les 18h a l’institut (Av. Mare de Déu de Montserrat 78) .

Avui  hem anat al pont que hi ha al costat de l’institut. Volíem assajar l’acció músical urbana que farem el dia 15/04/2011. En hem disposat a banda i banda del pont  i hem començat a percudir a sobre de la barana.

Avui feia bon dia  i hem fet una part de la sessió a fora de la capella. Hem estat col·locant els fils de niló als objectes. Els que estaven dins de la capella -el Christian, el Jean-Pierre i el Josep- han estat fent forats al cub i a alguns objectes amb el trepant. L’Eloi i el Pedro s’han encarregat de penjar els objectes.

Després, el Josep-Maria ens ha deixat escoltar el paisatge sonor que hem anat construint tots aquests dies. Hem pogut sentir moltes coses barrejades: veus, sons  urbans, sons de les entrevistes,  la conversa de la  mare de la Lisa en el seu idioma, la Lisa cantant, etc.

Finalment, hem assajat una mica. Ens hem coordinat molt bé. Estem contents de  la feina feta. Bé!

En aquesta sessió el Josep-Maria ens ha ajudat a repassar els signes d’instrucció perquè el dia de la performance ens surti tot tal com ell vol. De manera que, hem assajat sons amb la boca i sons amb les baquetes. Cadascú ha fet un solo.

En segon lloc, hem assajat sobre el cub. Últimament, com que s’atansa el dia 15 d’abril -dia de la performance – tot són assajos.

Finalment, tots hem quedat contents amb el resultat.

Primer de tot,  ens van separar per grups. El Jhon, el Yenfer i el Jean Pierre van anar al magatzem a recollir uns objectes. Entre els objectes hi havia un projector de pel·lícules antic, una mena de bateria i una altra cosa que no sabem ben bé què era. La Carmen, el Mohammed, la Marilenni, la Lisa i el Jean Pierre es van passar una bona estona netejant-los amb dissolvent.

El Youssef i el Josep-Maria van tallar unes gomes d’esborrar per posar-les a sota de les planxes.

La Mireia i el Josep van acabar la maqueta del cub i la Bertha, la Nelly i la Sandra van començar a tallar els cordills per lligar els objectes al cub.

La Lisa, la Virginia, l’Agustina, la Marilenni, la Carmen, la Daniela, l’Ariadna i el Mohsin van començar a posar cordill als objectes i després el Mohsin, el Mohammed, el Yenfer, el Jean Pierre, el Josep i el Youssef van penjar els objectes.

Cap a les 10:15 h vam començar a fer uns exercicis de percussió sobre els objectes penjats i sobre el cub.

Al final, hi va haver uns quants companys que es van possar a caminar sobre les planxes. Així vam poder veure quin so feien.

Aquesta setmaneta sí que ha estat ben farcida d’esdeveniments i de gent a la capella. I és que el 24, el Pere Daura, el nostre metal·lista, ens portava des de Salomó (Tarragona) les diferents peces del CUB. A les 5 de la tarda d’aquell dijous descarregàvem i començàvem a muntar.

L’endemà, el 25, ja en plena sessió de Residència, els alumnes i el Pere van acabar de soldar i de muntar el cub. Va ser molt emocionant i els alumnes es van implicar moltíssim. Gràcies especialment al Mohammed, al Christian, a l’Eloi i al Yenfer, i també a tots els altres. Tothom hi va col·laborar d’una o altra manera. Gràcies nois! De veritat!

Paral·lelament hi havia la Laia i la Núria d’A Bao A Qu que seguien el procés, feien el reportatge fotogràfic i anaven deixant caure idees per la capella, per suposat sempre idees bones!

I alhora també hi havia el Jordi Salvador, un sonidista amic del Josep-Maria. Tots dos i el Yenfer es van dedicar a soldar els micros de contacte a les planxes que fan de terra del cub. Que bé, Yenfer!

I un grup d’alumnes acabava de muntar la maqueta del cub. I uns altres estaven amb l’Israel a la C1, acabant de buscar quins sons dels països repectius d’origen no es podien treure del cap. Finalment, sobre les 10h tots ja eren a la capella, esverats i contents pel cub, que realment resulta un suport força estètic, i perquè el projecte, per fi, comença a agafar forma.

Ah! I, d’estranquis, vam aguaitar al campanar!