Aquesta setmaneta sí que ha estat ben farcida d’esdeveniments i de gent a la capella. I és que el 24, el Pere Daura, el nostre metal·lista, ens portava des de Salomó (Tarragona) les diferents peces del CUB. A les 5 de la tarda d’aquell dijous descarregàvem i començàvem a muntar.

L’endemà, el 25, ja en plena sessió de Residència, els alumnes i el Pere van acabar de soldar i de muntar el cub. Va ser molt emocionant i els alumnes es van implicar moltíssim. Gràcies especialment al Mohammed, al Christian, a l’Eloi i al Yenfer, i també a tots els altres. Tothom hi va col·laborar d’una o altra manera. Gràcies nois! De veritat!

Paral·lelament hi havia la Laia i la Núria d’A Bao A Qu que seguien el procés, feien el reportatge fotogràfic i anaven deixant caure idees per la capella, per suposat sempre idees bones!

I alhora també hi havia el Jordi Salvador, un sonidista amic del Josep-Maria. Tots dos i el Yenfer es van dedicar a soldar els micros de contacte a les planxes que fan de terra del cub. Que bé, Yenfer!

I un grup d’alumnes acabava de muntar la maqueta del cub. I uns altres estaven amb l’Israel a la C1, acabant de buscar quins sons dels països repectius d’origen no es podien treure del cap. Finalment, sobre les 10h tots ja eren a la capella, esverats i contents pel cub, que realment resulta un suport força estètic, i perquè el projecte, per fi, comença a agafar forma.

Ah! I, d’estranquis, vam aguaitar al campanar!