Author Archives: mromagos

Procés de creació de l’escala amb l’Autocad

jemma-cad2

En Miquel i en Salvador ens van demanar que passéssim la nostra escala a l’Autocad, un programa informàtic que serveix per fer dibuix técnic.

Al Luis i a mi ens va costar molt, al principi, ja que era un programa que no l’havíem fet servir mai. Amb ajuda del professor, el Salvador i una mica de la nostra manya, al final ho vam fer.

Luis Morote i Jemma Khach

Descubrint l’AUTOCAD

elena-cad2

Per poder construir l’escala de casa nostra amb fusta, hem utilitzat un programa per representar-la anomenat AUTOCAD. Amb aquest programa hem aconseguit que les mesures de l’escala siguin exactes. Els resultats finals del plànol de l’escala les fem arribar a un industrial , que amb les dades que nosaltres els enviem, tallen en una taula de fusta les peces que hem dibuixat i per aquesta raó necessitem que les dades siguin precises.

L’AUTOCAD és un programa que ens ha semblat molt complex ja que te moltes eines i opcions. Ens va ser difícil treballar amb el programa al començament, però amb la pràctica de les classes dedicades varem aconseguir dominar les eines bàsiques del programa.

Elena Sánchez i Goretti Aparicio

Esforç previ

miriam-cad

Bé, doncs aquest és el resultat de dibuixar la meva escala amb l’AutoCAD. Aquest és un programa especialitzat en dibuix tècnic i és molt precís, manejable… quan el saps utilitzar.

Vaig trigar, com a mínim, només per fer això, unes cinc hores. Entre les coordenades, que si l’eina de simetria, la de gir i la de tall no feien el que jo volia; que si vaig esborrar l’escala de la Isabel per accident… (Ho sento Isa!). És veritat que he après, si fa o no fa, a manejar-lo, però m’ha costat suor i llàgrimes!

Després de tot, però, com a mínim ha quedat bé, i quan t’ha costat tant, el resultat et sembla encara millor.

Ara només queda enviar-la al taller perquè tallin les peces i puguem muntar l’escala definitiva!

Miriam Rivera

Precís i exacte

isabel-cad7

Per fer aquest plànol sobre la meva escala, el Miquel va dedicar dues classes per explicar el funcionament de Autocad. Aquest progama és per fer els plànols de forma exacte i precisa.

Per fer aquest plànols el Miquel i en Salvador van fer grups de dos persones, la meva parella de treball va ser la Miriam.

A l’hora de fer la meva escala amb aquest programa ens va resultat una mica complex i una

mica difícil d’utilitzar, les primeres classes que vam dedicar a fer l’escala ens va resultar molt difícil i molt estrany ja que no teníem prou coneixement per entendre aquest programa.

Durant el procés de la elaboració del plànol vam tenir algunes dificultat, una d’aquestes dificultats és la eliminació del plànol per equivocació, però gràcies això ens va servir per entre millor el programa ja que era la segona vegada que fèiem l’escala.

Finalment vam acabar el plànol que ens va costar tants esforços i alguns mals de cap.

.

Isabel Montoya


PROCÉS DE TREBALL, DE “L’ESCALA DEL MEU AVI”.

El projecte de l’escala està fet per Montse Garcia i Marc Lloret.

Ha sigut un treball fàcil però a la vegada llarg, ja que pensar l’idea, i alhora dibuixar-la i passar-la al ordinador amb un programa especialitzat en les tasques del disseny, com és l’Autocad, ha sigut el que més treball i temps ens a portat. Però amb paciència i molt de treball ens hem sortit. I tot això gràcies al treball en equip, hi ha la superació del cada día.

En aquests moments tenim els plànols del disseny de la nostre escala, més el disseny a l’ordinador, a més tot el material que necessitem en apunts i anotacions a les nostres llibretes o dietàris de plàstica.

Montse Garcia i Marc Lloret.

Una finestra, et pot obrir una nova etapa

danny-linares

Jo he triat  tres objectes: la meva bicicleta, un candau i una finestra.

M’he decantat per la finestra, perquè és l’objecte dels tres, que més sentit té.

Per exemple, la finestra et pot obrir una nova etapa; si l’obres, pot donar lloc a una evolució com a persona. Una vegada l’obres, et pot fer enriquir els teus coneixements, amb una mirada més amplia de com és el món, i mirar també com pensen els altres; i al contrari, si està tancada estàs tancat en tu mateix i no mires ni t’adones de tota la resta, ni pots fer arribar nova informació ni nous coneixements.

Elisabeth

elisabeth1

Tots carreguem a dins nostre una bombeta que cal mantindre encesa. Només li podem donar energia, per il·luminar, amb l’aprenentage social, cultural, de coneixements i de la satisfacció cultural que això comporta. Ara, durant un curs acadèmic il·lumina amb força, dia rerre dia.

Una Planta

goretti1

He escollit aquest objecte perquè crec que estic en una etapa d’interpretació de diferents tipus de coneixements. Igual que la meva planta, que actualment encara li estan sortint les fulles.

Havia pensat també en una cartera i un arxivador, però a nivell personal considero la meva planta com el millor objecte que representa la meva etapa estudiantil amb un raonament propi.

A continuació redactaré les interpretacions que tinc de cada element que composa aquesta planta:

Planta o arbre: Evidència del coneixement d’una persona.

Llavor: L’embrió que donarà lloc al sorgiment del coneixement.

Arrels: Primers brots de les ganes de saber d’una persona, a partir de l’observació de la gent més propera.

Tronc o tija: És la base dels principals coneixements, que creix a mesura que la curiositat pel saber es va expandint. Igual que el tronc (o tija) creix a mesura que les arrels s’expandeixen per la terra.

Branques: Ramificacions del coneixement base, que són els diferents aprenentatges. Així com les branques són la ramificació del tronc.

Fulles: Idees pròpies dels diferents aprenentatges.  Com les fulles que surten de les branques.

Fruit o flor: Substracció  de tots els coneixements que hem anat recullint. Com els fruits dels arbres o plantes.

Llum del sol: Estimulant de les ganes d’aprendre de la persona. Així com el sol  estimula el creixement del tronc.

Pluja: Element que connecta totes les parts de la planta des de les arrels fins a les fulles i fa possible el procès de la planta.

Terra: Conjunt de gent més propera o més llunyana a la persona que li otorga coneixement (ambient social). La família representa la terra més propera a les arrels ,que roman fixa a les arrels,  i els amics i coneguts represemten la terra més superficial que es pot renovar i ampliar.

20/11/09 

Maria Goretti Aparicio Oller

Comentari de Salvador Juanpere a “Candau (unes coses tancades també es poden obrir)”: 19 novembre 2009

Beatriz: És maco de veure com els objectes que triem ens poden trair! (Triar-trair) Tu has triat un candau que és un objecte que fem servir per a tancar, per a lligar, per ocultar, per a immobilitzar…Però tu, en canvi, a través d’ell obres el teu comentari cap a nosaltres i ens comuniques un aspecte molt íntim de la teva personalitat (crec). Dius que et consideres (o consideraves) una persona tancada, retreta i ens dius com l’Escola t’ha ajudat a obrir-te, a trobar camins. Fixa’t quina paradoxa! En aquest cas el candau fa de petit objecte, de petit instrument per obrir el teu mon. I en ell es troben el teu mon de dins i el de fora. L’objecte-candau es converteix en un objecte que allibera, que obre. Podries haver dibuixar també el candau obert, al costat.

També parles de la llibreta, que és un objecte que altres han citat i a mi m’agrada pel que té de fulls en blanc, per escriure, per omplir…. És com si estès esperant tot allò que s’expressarà quan el candau s’obri i que potser escriuràs amb la (teva) ploma. Un objecte, també molt íntim (que no prestes..)

Aquest objecte mecànic, (o objectes) vist per la teva sensibilitat, ha pres vida, ha deixat de ser un simple candau, (o una simple ploma). Aquí hi ha la màgia de l’art, o de la poesia…

SALVADOR