Felicitats per la representació dels pastorets, va ser genial. Molt bé!

Primer vam fer una sessió amb el Santi i després vam anar a fer un taller al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.

Quina jornada més esgotadora la dels nostres CASTANYERS I CASTANYERES!

Durant aquests dies a classe de música estem treballant la Nadala que cantarem pel concert d’aquest any. Us deixem la cançó cantada per nosaltres. Esperem que us agradi!!

Es un desig Cantada pels alumnes de 6è

Com cada any al desembre
ens acosta el nadal
i amb uns pasos de llebre
arribem a cap d'any

I tindras nova agenda
i potser faràs balanç
i et proposaras per l'any que arriba
ser millor que abans

I quan toquin les dotze campanades
potser t'haurà quedat algun raïm
serà que amb cada grà que et queda a taula
es mor un desig

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN NAIXI SOTA UNA ESTRELLA
ES UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...

Llargues nits de desembre
preferint els portals
A la negra nit hi ha la promesa
de la llum que vindra

I  quan toquin les dotze campanades
encara ens quedarà tota la nit
que cada nou viatge es comença
molt abans de sortir

(X2)
QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN
NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ES UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...

ES UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...
ES UN DESIG
I EL VOLEM PER A TU...

Hem començat un nou curs, un nou camí ple de noves activitats, continguts, emocions i festes. Desitjo que tots plegats ens ho puguem passar molt bé, això sí, aprofitant el temps al màxim i gaudint-ne de cada moment.

Una forta abraçada,

Roser Garcia

Resum Reunió pares 6è

LES CABINES DE TELÈFON ( N. Schultze. Adaptació: J. Vigo. Harmonització: J. Vergés)

Guaita les cabines de telèfon dels carrers,
semblen unes cases petitetes per solters.
Portes i finestres són de vidre transparent,
no pots fer-hi el mico perquè et veu tota la gent.

Clic clac, ja hi he entrat; vejam les instruccions:
Aquí dalt hi ha un forat per tirar els calerons.
Dos, quatre, set, vuit, cinc,
nou, tres. Ring, ring, ring!

Digui digui. Hi ha en Bernat?
No, senyor s’ha equivocat.
És que això va malament,
hi deu haver un encreuament.

S’ha de despenjar, primer de tot, l’auricular;
fins que no se sent un ” tuut” seguit no es pot marcar.
Vas ficant els dits en uns petits forats rodons,
i d’altres vegades s´ha d’anar prement botons.

Fas: zero, nou, tres quan no saps quina hora és;
o bé zero, vuit, zero que són els bombers;
o zero, zero, tres, si vols saber res.

Digui digui. Hi ha en Bernat?
Altre s’ha equivocat.
Ai, dispensi, bona nit.
I fixi’s més on posa el dit.

La mona és més bona si la mengem amb els nostres padrins i padrines!