Ruta III.2 – Morera (Morus alba)

La teva densitat semblava
fer-me per sempre invulnerable.
Cabdell de llana arnada, em vaig desfent
amb els dits nafrats d’heura.
De res no em serviran les fulles
de morera ni els cucs ventruts
de seda que es cargolen
a dintre d’un capoll ple de promeses.
Tots els fils deslligats no poden
dur-me cap corda per tibar-me
l’olor del romaní que regenera
el cel ingràvid.
Només una enfilada
per a recosir mons
i silencis em queda.
Amb una mà esquerdada escric encara
mil cartes que no tiro.

Felícia Fuster
(Barcelona,1921 – París, 2012)
Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils
(Primera edició Ed. Proa, 1984 – Segona edició Obra poètica
a cura de Lluïsa Julià Ed. Proa, 2010)