El joc infantil del Ribot

• Què és un Scalextric?

Scalextric és una empresa que fabrica models en miniatura de cotxes de tracció elèctrica per a curses sobre pistes. A Espanya ho comercialitzen altres empreses sota llicència.

El nom de Scalextric prové de la contracció entre Scala X (o escala variable) i Electric. Scalex (“Escala variable”) fou el nom escollit al principi.  L’Scalextric és un joc en el qual uns cotxes circulen per una via fixa. Va sorgir a Anglaterra el 1952.

• Història

En 1952, l’enginyer britànic Francis va idear un sistema que permetia moure de manera remota cotxes metàl·lics en miniatura: el Scalex, un sistema mecànic que va tenir gran acceptació entre el públic. El seu primer model va ser típicament anglès: el Jaguar XK 120. Quatre anys més tard, l’enginyer millorava els seus automòbils amb la sèrie Startex, que introduïa canvis en el sistema d’impulsió.

Però en 1957 el descens de vendes dels cotxes va empènyer al creador a fer un volt de rosca tecnològica al seu producte. El pas endavant definitiu vi de la mà de dues idees revolucionàries. La primera va ser acoblar un petit motor elèctric a alguns dels seus models. La segona, no vendre solament cotxes, sinó acompanyar-los d’un sistema de pistes exclusiu sobre els quals fer-los córrer. El seu nom comercial també canviaria per a evolucionar a la marca que tots coneixem: Scalextric.

Des d’aquell moment Scalextric va convertir-se en una de les joguines més importants i més icòniques de la història. Al principi només era un producte per a aficionats als cotxes, però a poc a poc es va anar popularitzant com a una joguina també per als nens. Aquest joc permet que pares/mares i fills/es puguin compartir temps junts començant el muntatge de les pistes del circuit i seguint amb la competició, les lliçons per millorar la conducció, el rendiment dels cotxes…

La classe dels colibrís ha dissenyat per equips diversos anuncis. En comptes de triar joguines convencionals per promocionar, tots els grups van optar per fer anuncis més coeducadors on poder transmetre tant als infants com a les famílies diversos valors essencials. A continuació trobareu els anuncis.

El grup format per la Marta Gil, la Paula Risco, la Irene Rubio i la Lidia Rodríguez van crear l’anunci dels “Minimons” (uns ninots sense gènere). Amb aquest vídeo ens volen transmetre la importància que tenen els jocs més clàssics i senzills que ajuden a les nenes i als nens a desenvolupar encara més la seva imaginació. No hem d’oblidar que els nens i les nenes juguen amb qualsevol cosa, només utilitzant la seva imaginació, i són les famílies les que s’han d’encarregar de proporcionar joguines que afavoreixin el seu desenvolupament.

El següent grup format per la Janira Oliver, en Carlos Gómez, la Paula Pardo i l’Eli Palomo es posen en el paper de molts infants. Amb el seu anunci van voler trencar els estereotips típics sobre que les joguines tenen gènere, que hi ha “jocs de nens” i “jocs de nenes”. Ens mostren en el seu vídeo els comentaris que reben tant nens com nenes que juguen sense fer cas del que la societat estableix que és per un gènere o per l’altre.

El missatge que ens volen transmetre és que els infants han de jugar lliurement amb allò que els hi agradi i amb qui vulguin, i que ningú té dret a decidir per ells a què poden i a què no jugar.

El tercer grup, format per l’Ana Muñoz, l’Aida Sanjuan i en Marc Hernàndez, han seguit el mateix camí que l’anterior grup. Ens expliquen que les joguines i els jocs no són per un gènere en concret i ens adverteixen sobre com la societat posa etiquetes a les joguines, impedint així la llibertat que han de tenir els infants. Ja es veu clar quan la mare de la nena li diu “Tu has de jugar amb la nina i no amb el cotxe”.

Hem d’aprendre a separar el gènere de les joguines. Els infants es volen divertir amb el que els hi agrada i no hi ha cap problema si al teu fill li agrada jugar a nines o a la teva filla li agrada jugar amb cotxes.

A més, ens afegeixen algunes preses falses molt divertides per passar l’estona.

Per últim, ens trobem amb el grup format per l’Amanda Gomes, l’Ariadna Gutiérrez i en Carlos Pérez. Les nostres companyes i el nostre company ens han volgut mostrar un anunci on s’aplaudeix la diversitat familiar. “Hi ha molts tipus de famílies” ens expliquen. No em de jutjar cap família només per quins membres la conformen. Els nens i nenes necessiten persones que els tractin correctament i que els facin saber que són estimats, dona igual si són dues mares o només un pare.

“Visca la diversitat!”

 

Tots i totes tenim clar quins valors volem defensar i esperem que aquests anuncis us facin replantejar algunes coses.

Lídia Rodríguez Cervantes

25 N AL RIBOT I SERRA

La tarda del 25 de novembre la vam començar d’una manera una mica impactant.

• El primer taller ens ho van presentar dues noies i un noi de segon de TIS ens van fer unes preguntes sobre el que sabíem i el que no sobre el perquè de la celebració del 25 N. Ens van contar la història de les tres germanes de República Dominicana que se’n van rebel·lar en contra del dictador i a conseqüència de les seves reunions clandestines, les van assassinar a pallisses i violacions contínues. Després de xerrar una mica sobre la història ens van posar un vídeo impactant on es veien els casos més sonats de violència masclista dels darrers anys. El següent que vam fer va ser fer quatre grups diferents i a cada grup ens van donar un llibre coeducador. Havíem de fer un petit resum del llibre i després dir en veu alta la lliçó que ens donava el conte.

• La segona activista que vam fer ens la van presentar dues noies. Aquesta activitat tractava de representar diferents escenaris on hi havia micromasclismes. Nosaltres, els espectadors, havíem de localitzar el micromasclisme i inventar-nos una reacció diferent per tal de canviar l’escena. Aquest taller va ser molt entretingut i dinàmic, ja que tots podíem participar i  va fer adonar-nos de què estem envoltats i envoltades de micromasclismes. 
• El tercer taller va ser el que vam trobar més sentimental i emotiu. Tres noies ens van donar una fitxa a cadascú on havíem de posar cinc coses positives, o que ens agradés de nosaltres mateixos i mateixes, i cinc coses negatives de nosaltres. A continuació ens vam posar per parelles, una persona de cada parella hi havia d’escriure a l’altra persona coses que creuéssim que li representaven. Aquesta activitat ens va fer veure com ens veien els altres tot i fer poques setmanes que estàvem junts i juntes. L’última activitat que ens van preparar va ser tancar els ulls i escoltar un petit text que ens van llegir en veu alta. El text tractava de l’autoestima de cadascú i ens animava a estimar-nos i acceptar-nos tal com som. Quan ens van tocar el cap per poder obrir els ulls, teníem un mirall davant i això significava que a la persona que ens havíem imaginat havíem de ser nosaltres mateixos. Va ser una activitat que crec, personalment, que ens va fer apropar-nos una mica més a tot el grup i crear un ambient de confiança més gran entre tots i totes nosaltres.

• L’últim taller de la tarda ens ho van presentar dues noies i un noi. Aquest taller tractava de donar-i un final alternatiu a un conte, inventat per ell i elles, on havia de decidir quin camí triaria una princesa que des de petita havia somiat casar-se i ser la dona perfecta pel seu príncep blau. Dels tres grups que van sortir, tots i totes nosaltres vam escollir el final on la princesa s’escapava abans de conèixer al príncep i decidia anar-se’n sola a viure aventures sense que ningú li digués com viure la seva vida. També ens van donar una part del conte per escrit i nosaltres havíem d’identificar els diferents micromasclismes que  trobàvemvem, com per exemple el que deia que des de petita s’havia estat preparant per ser la dona més divertida pel seu marit, o també que el seu pare hi havia de decidir amb qui s’hi hauria de casar. Aquesta part ens va fer adonar-nos de què el romanticisme al qual hem estat exposats des de petites i petits està ple de micromasclismes i que ningú hauria de passar la seva vida complaïen als altres.

Paula Pardo García

Benvinguts i Benvingudes al bloc de 1r de TEI.

Som els grup X – grup Y de 1r del CFGS d’Educació Infantil de l’Institut Ribot i Serra, som un grup de 28 alumnes  dividits en dos grups per motius del COVID-19, que volem dedicar-nos al món de l’educació, concretament a l’educació infantil, entre altres modalitats.
En aquest bloc trobareu diferents publicacions relacionades amb el tema de l’educació infantil, el joc en la infància, diferents tipus de joc segons l’edat i l’estadi evolutiu, la contribució del joc en els diferents desenvolupaments i altres temes importants a tractar en aquesta etapa escolar. Com per exemple: activitats elaborades i exposades en classe, temes importants com la coeducació, la commemoració del 25N, els rols de gènere, la influència de la publicitat en les joguines…

Agraïm la visita al nostre bloc, i esperem que trobeu material d’ajuda, interessant i que pugueu gaudir del contingut, tant com nosaltres hem gaudit elaborant-lo.

grup Y  –  CLASSE DELS COLIBRÍS

grup X  –  CLASSE “BLACK SWAN”

Per a acabar, m’agradaria que veiéssiu aquest vídeo on queda ben clar que funcions tenim els educadors i educadores, quins són els nostres valors, quina funció tenim amb els infants i el paper tan important que tenim en l’educació.

Fes clic en el link, i sent el que sentim els educadors i les educadores infantils.

Publicació feta per : Carlos Gomez Ramirez

 1er TEI – Els colibris (grup Y)

Com educador/a quins consells donaries per a la compra de les joguines? 

En el passat, algunes investigacions van constatar, que durant els primers anys de vida dels infants, les joguines eren escollides per ells mateixos, però que segons l’edat de l’infant no ha estat deformat socialment i les famílies agafaven les joguines que a ells esl hi semblava que eren adequades pel seu fill.

Avui, hem parlat amb una educadora, que ens ha donat uns consells per a les famílies perquè a l’hora de comprar qualsevol joguina tinguin en compte una sèrie de criteris.

El primer consell que n’ha donat ha sigut que a l’hora de seleccionar una joguina hem de tenir en compte que sigui adequada a l’edat dels infants i a més que puguin satisfer les seves necessitats i habilitats. A continuació ens ha dit que siguin joguines educatives, això és molt important, ja que l’infant amb aquests jocs podrà desenvolupar millor les capacitats cognitives, perquè li despertarà curiositat i a més podrà descobrir quines són les seves capacitats  per captar les coses, també permet desenvolupar les capacitats afectives, ja que permet a l’infant imitar les situacions de la vida adulta, les capacitats motores permet desenvolupar la motricitat bàsica com pot fer-ho una bicicleta i també desenvolupa la motricitat fina com pot fer-ho els jocs d’amuntegar i acoblar.

Seguidament ens ha dit que quan anem a la botiga de joguines el primer que hem de mirar quan agafen qualsevol joguina és que han de portar a l’embalatge el marcatge CE perquè això significa que les joguines tenen la garantia que compleixen totes les normes de seguretat europea.

Per últim, s’han d’eliminar els estereotips, és a dir, no agafar una joguina que sigui de nen o de nena, perquè les joguines no tenen sexe. Tampoc és necessari comprar massa joguines, perquè els infants de 0-3 anys s’entretenen més amb l’embalatge de la joguina que amb la pròpia joguina.

Aquest article ha estat escrit per Thais Castellanos Megias, estudiant de primer de TEI (grup X).