Category Archives: General

A.- Indicacions sobre la tramitació de les beques MEC de NEE

CURS 2011-12
– Ha estat publicada “la Orden EDU/1748/2011, de 21 de junio, por la que se convocan ayudas para alumnado con necesidad específica de apoyo educativo para el curso académico 2011-2012 (BOE número 150, de 24 de junio de 2011).
– Termini de presentació de les sol·licituds: 22 de juliol (inclòs). Aconsellable tenir-ho enllestit per abans del dia 10 de juliol.
– La sol·licitud s’ha de fer telemàticament, i trobareu tota la informació en la següent adreça de correu electrònic: https://sede.educacion.gob.es tramites/servicios
– Una vegada emplenada la sol·licitud telemàtica:
– CAS A.- SI el sol·licitant disposa de firma electrònica, o vol tenir-la podrà completar el procés electrònic de presentació de la sol·licitud acompanyant, mitjançant la pàgina WEB, en format pdf. (escanejat), la documentació requerida per la propia aplicació – Es a dir, la pròpia apliació genera un document pdf. que heu d’imprimir, en el qual relaciona la documentació que s’ha de presentaral centre on cursarà els estudis el curs 2011-2012 –
La pot demanar a:
https://sede.educacion.gob.es/tramite/registro/registroExt.jjsp
Explicació de. Cómo registrarse y tramitar en la Sede electrónica
https://sede.educacion.gob.es/tablon-anuncios/uso-tramites.html
Feta la tramitació del registre amb clau d’accès, per abans de 24 hores reps un missatge a la teva adreça electrònica facilitada per acabar de completar el procés.
Per a accedir amb clau d’accès:
https://sede.educacion.gob.es/becasmec/CiudadanoEEspecial.do?COD_CONV=EE&aut=5dc8543634f52f3e065de4b4224f09f71c6fb7f90000000130936563800039844027T
– CAS B Que el sol·licitant NO disposa de firma electrònica, una vegada complimentada la sol·licitud, haurà d’imprimir el model de sol·licitud en fitxer pdf. i presentar-lo amb la seva firma i la de la resta de membres computables de la unitat familiar en el *centre on cursarà els estudis durant el curs 2011-2012*. Haurà d’acompanyar la corresponents documentació requerida per l’atorgament de la beca.

– El secretari/a del centre es responsable de comprovar que les sol·licituds rebudes en el centre, estiguin degudament complimentades, i s’acompanyi de la documentació requerida per l’atorgament de la beca.
– Per part del centre finalitzat el termini de presentació, comprovada la correcció de les sol·licituds i documentació, haurà de tramitar ABANS DEL DIA 30 DE JULIOL DE 2011 totes les sol·licituds i documentació de la FORMA SEGÜENT:
– Una relació de les sol·licituds de beca ordenades alfabèticament **adreçada al Negociat d’alumnes** (c/Sant Francesc, 7, 43003 Tarragona)
– Cada sol·licitud amb la seva documentació haurà d’anar dins d’un sobre i amb una caratula de les dades de l’alumne i de la sol·lcitud (s’adjunta caratula)
– Registrar la relació en el Registre d’Entrada dels Serveis Territorials
Amb la sol·licitud és imprescindible que s’acompanyi la documentació següent:
1- Fotocòpies del DNI o NIE de l’alumne/a sol·licitant i de tots els membres computables de la unitat familiar majors de 14 anys.
2.- El document original facilitat per l’entitat bancaria de les dades identificatives del compte corrent pel qual es vol rebre, en el seu cas, la beca. Obligatòriament ha de constar en el compte corrent l’alumne/a que sol·licita la beca (important: ha de ser un compte corrent vigent, qualsevol canvi de compte corrent comportarà el no cobrament de la beca)
3- en el cas de que s’al·legui alguna circunstància que doni dret a deducció (familia nombrosa, orfanesa…): fotocòpia del carnet vigent (a 31/12/2010), de la pensió d’orfanesa….
4- Certificat ICASS vigent (a 31/12/2010) o Certificat EAP conforme ha de fer la reeducació
5- Informes específics:
5.1.- De l’equip d’orientació educativa o psicopedagògica o del departament d’orientació en el qual es descriu l’assitència educativa que es considera necessaria per a la seva correcció, la durada de l’assistència o les condiciones que garanteixen la seva prestació.
5.2.- Certificació emesa per l’ inspector de la zona o de l’ equipo d’orientació dependent de las administracions educatives en qual s’adrediti:
1.º La necessitat de rebre els tractaments per inexistencia o insuficièna de l’ atenció pedagògica proporcionada pel centre en el qual està escolarizat l’ alumne solicitant.
2.º La inviabilidat de matriculació de l’ alumne solicitant en un centre que disposi del servei de reeducació necessari.
5.3.- Certificació acreditativa del cost del servei emesa pel centre o reeducador que el presti.
Que s’han d’adjuntar, en la pàgina del la sol·licitud on consten aquests tres infomes
6.-IMPORTANT: perquè sigui el centre qui cobri la beca, ha d’estar degudament autoritzat pel pare/mare o tutor legal de l’alumne. A tal fi, s’ha d’emplenar i signar l’apartat corresponent de la beca on s’autoritza al centre per cobrar la beca. En aquests casos, i atès les errades que comproven cada convocatòria, es necessari que ens feu tramesa amb la documentació de: còpia del número de compte corrent del centre.

(Tingueu en compte, que es obligació del centre comprovar que consti tota la documentació. En cas contrari, no es podrà resoldre la sol·licitud)

04.- En marxa 7 operacions ICEbergS i 38 estratègies en actiu actualment ICEbergS

DE CARA EL CURS 2011-12

En marxa 7 operacions ICEbergS, aplicables en l’entorn laboral i l’entorn de voluntariat dins del protocol general de “””PLUJArrels)))…: que va des de l’avaluació amb eines psicomètriques (H2O), a l’Avaluació Inicial per a la Gestió Unificada d’Actuacions (AIGUA), passant per la Necessitats d’Unificar Voluntats (NÚVOLS) tant docents com de l’alumne/a implicant al màxim a les seves famílies. Tot seguit passem al PLa Unificat que fa Joc en els Aprenentatges de l’alumnat (PLUJA), és el moment de les situacions inclusives dels aprenentatges col.lectius a l’aula i en les situacions que viu cadascú dels alumnes, per arribar a les ARRELS, Avaluació dels dobles Resultats Educatius competencials de l’alumnat (Competències bàsiques i més concretament les competèncials)

1.- La Gimnàsia Cerebral i l’entrenament mental (GYM). Com a motivació i estimulació del cos i de la ment.

2.- H2O,  l’anàlisi comportamental més clínic de la personalitat i de les intel.ligències (factors ELIAS: Emprenedor/a, Lingüístic, Intel.ligències, Adaptació i Social cooperació) així com dels tres llenguatges (Verbal, Matemàtic i Metacognitiu). Tot considerants els autors Kaufman, Wechsler i Eysenck entre altres com el DN CAS  de Das Naglieri

3 i 4.- KRP, el Karpetal o carpeta permanent gestionada de forma autònoma per l’alumne per a organitzar els aprenentatges i poder-los comunicar en situacions de la seva vida a l’escola, a la família i on sigui necessari. A més del Full de Ruta en Família per a impulsar l’autonomia de l’alumne i de les seves famílies en l’ús dels recursos del seu propi entorn proper i territorial.

5.- LAGO.- El procés CFTR de l’assessorament psicopedagògic a centres i a associacions, així com a persones, famílies  i recursos en la millora de la pràctica educativa. Basat en els autors Lago i Enrubia. Les sigles CFTR (Cafetera) una eina per a fer café per a la millora educativa, una eina per a fer bones pràctiques inclusives: Continguts, Fases i procediments, Tasques de col.laboració i de contingut i Recursos discursius del procés com de les millores com a resultat constructiu.

6.- LOGORAL. Dins de l’operació LAGO en l’assessorament i l’orientació a centres es pot dur a terme el foment de millores en l’avaluació dels agents educatius del comportament lingüístic oral. Aplicant l’ús de la llengua i més concretament del llenguatge a l’escola, a casa en família o en les visites en família de la ràdio, els museus, etc. En les converses del voluntariat per la llengua i entre altres situacions funcionals.

7.- M.I.D.E.D.. Aquesta estratègia es tracta de fomentar el Mapa d’Investigació del Desenvolupament Estratègic Docent, que consisteix en què cada docent elabora amb ajuda o sense segons les seves necessitats, interessos i capacitats estratègies de millora en les capacitats o competències personals i específiques docents en un procés de creixement professional tant a nivell personal com en equip. Tot considerant el pla de formació del centre i la seva necessària participació.

A més de les 38 estratègies que es desprenen de les 7 operacions ICEbergS dins de l’entorn territorial de voluntariat com dins del marc estrictament professional. L’entorn territorial més proper són els barris de ponent de la ciutat de Tarragona, l’entorn mitjà és l’entorn territorial del Camp de Tarragona i del Priorat, l’entorn ampli és Catalunya i més ampli els Territoris de Parla Catalana.

 

En el curs 2012-13 ho farem aplicable en tots els entorns laborals

05.- Llicència d’investigació psicosocial ICEbergS.-

COOPERIS http://blocs.xtec.cat/cooperis  promou i protegeix ICEbergS.

És diu ICEbergS perquè és pot mirar des del voluntariat i des de la professionalitat, la punta d’ICEbergS és diferent si estem en temps fora del treball a si estem dins de l’horari laboral. Tenim un ICEbergS eap i un ICEbergS vol, són dues mirades però a la fi és el mateix ICEbergS.

La llicència d’investigació psicosocial ICEbergS educativa inclosible és un projecte promogut, protegit i avaluat per COOPERIS. Les seves sigles signifiquen:

Intervenció

Col.laborativa en l’ Entorn social i cultural territorial en qualitat de l’exercici de voluntariat

i a la vegada Intervenció assessora i col.laborativa a Centres Educatius en qualitat de professional de psicopedagog d’un equip d’assessorament i orientació EAP

buscant Bones Estratègies i bons Recursos en la Gestió Sistèmica educativa inclosible.

La llicència es calcula que durarà fins el curs 2013-14.

Trobar estratègies i recursos en la gestió sistèmica educativa inclosible, on tota persona, professional, família, escola/institut, lloc de treball i la mateixa societat pot ser inclusiva, tot depen d’actituds, valors, estratègies i fets. Poder ser inclusiva, estar disponible i fer-se possible vol dir “inclosible”

L’important és investigar estratègies i recursos dins com a fora del treball dins del sector territorial d’entorn educatiu social i cultural, identificar-les, provar-les, executar-les i avaluar-les.

Moltes estratègies i recursos s’elaboren fora de la feina ja que és on no hi han tantes barreres i limitacions. Després aquestes estratègies es proven en el camp de l’EAP, és a dir dins de la feina en la intervenció de l’EAP.

Aquest programa té en marxa la coordinadora de persones, entitats i recursos COOPERIS, la  COOPERIS Consultoria, la COOPERIS actes públics de difusió i promoció, la COOPERIS priorem ràdio de programes de ràdio local i comarcal i la COOPERIS jornades o jornades R.E.M.E.I.S. del proper és d’octubre a Tarragona.

Més informació a COOPERIS:  http://blocs.xtec.cat/cooperis

06.- GRAN PRIORITAT L’ÚS DE LA LLENGUA A L’ESCOLA I FORA D’ELLA.-

A continuació més concretament com a exemple desenvolupo el punt 3.-

Ús del llenguatge (oral) a l’escola

Entro a exposar l’ús del llenguatge a l’escola/institut: 

Marc legal:

1.- L’autonomia del centre. Decrets i la LEC

                   1.1.- L’autonomia de l’avaluació i seguiment de progressos pel personal docent de l’alumnat. La tutoria.

                   1.2.- Els ajuts externs: La col.laboració dels serveis educatius

2.- El treball del llenguatge a l’aula i al centre

                   El professorat avalua i fa el seguiment de les competències bàsiques i de les transversals en totes les àrees. En Educació Infantil per les capacitats. El professorat pot necessitar informació, eines d’exemple, models, powers points, etc. a la fi de construir les eines com graelles de control i seguiment dels progressos de l’alumnat. Així com informació i assessorament de sistemes de comunicació alternativa o complementada.

                  El professorat ha de conèixer els comportaments lingüístics del seu alumnat, recollir mostres dels comportaments lingüístic, identificar els blocs més adequats per a treballar-los i incorporar-los en les seves mesures d’atenció a la diversitat i en les seves metodologies i els seus desenvolupaments de les sessions de les classes, en l’atenció del centre de forma individual, en petit grup i dins de l’aula en gran grup.

         Els serveis educatius i en aquest cas l’EAP (psicopedagog/a) ha de col·laborar a què aquesta dinàmica es pugui dur a terme davant alumnat a la fi de prevenir i en el cas que es pot presentar NEES o respondre al perfil o disponibilitat del servei del CREDA.

Fetes les mesures docents corresponents i vist els progressos de l’alumnat concret es pot demanar la valoració del llenguatge per part de la tutoria per a la sol·licitud de l’ajut del CREDA. Però això ha de ser després del procés de tot el curs. I en això també pot col·laborar el CREDA pels mitjans que estableixi.

Entrant dins d’un protocol de valoració prèvia i d’informació, respecte al sistema de valoració i de recursos disponibles de logopèdia.

         2.1.- A la fi que el professorat utilitzi estratègies d’interacció verbal, es millor avaluar junt amb el professorat dins de l’aula, a vegades fins i tot amb les famílies presents i més encara quan a casa la llengua és estrangera, a la fi d’orientar per l’exemple la millor escenificació estratègies interactives verbals dins de l’aula. Així també mostrar exemples d’accions per als pares i les mares en relació amb els seus fills/es

   2.2.- Avaluar el comportament lingüístic (CL) dins de l’aula amb la col.laboració del professorat i amb la finalitat que aquest millori la seva identificació del CL, la forma de portar a la pràctica el bloc més adequat a les necessitats i a la vegada el corresponent a la programació dins de l’aula i a poder ser en petits grups i emprar les estratègies d’interacció verbal[1] més adequades junt amb l’elaboració dels materials estimuladors corresponents com targetes, imatges, plafons, pòsters, etc.

         2.3.- A més d’utilitzar powers points i altres eines en les sessions de l’assessorament cal facilitar tota la documentació al professorat per via telemàtica i després ells facin les preguntes en els aclariments en sessions de taller participant l’EAP i altres professionals que es creguin oportuns: MEE, logopeda CREDA, logopeda assessora CREDA o altra mestre/a que ja aplica amb bona pràctica aquest plantejament, que poden ser models referencials.

En aquestes sessions millor és escenificar situacions d’assaig o reals d’estratègies educatives d’interacció verbal, a peu de pàgina citades. Organitzant-les més tipus taller que de transmissió de coneixements.

Això ho he experimentat dins de l’entorn en temps de voluntariat en festes en família, a la ràdio, en converses de voluntariat per la llengua i en visites a museus amb adults,  pares i mares. Ara ho estic aplicant dins de l’associació Down Tarragona.

El resultat d’aquesta experiència serà una ponència en les jornades R.E.M.E.I.S. del proper mes d’octubre a Tarragona.


[1] Les 8 estratègies educatives d’interacció verbal. CoExExEnReSoISub .  C3ERSIS

C. Corregir, E. Expressar valoracions. Elogi i confirmació. Negatives. Expansionar: reelaborar i afegir elements estructurals o semàntics. Encadenar. Iniciats pel mestre. Iniciats per l’alumne/a. R. Reformular. S. Sobreinterpretar. I. Imitar idènticament.     S. Substituir

 

 

07.- ASPECTES A DONAR PRIORITAT A LA FEINA:

A.- A nivell organitzatiu:  EL PLANTEJAMENT DEL SUPORT PERSONALITZAT

1.- El paper de les CAD i desenvolupament de les seves competències. Participació a la Comissió d’Atenció a la Diversitat.   

Entrevistes amb les famílies prioritzades en la CAD.  Participació en els processos d’escolarització i transició entre els cicles i les etapes educatives  inici a P3 i de 6è a 1er ESO.

B.- En col.laboració en els processos d’inclusió social:   EINES PER AL SUPORT PERSONALITZAT A LES AULES

2.- Potenciar l’autonomia avaluadora del personal docent i del seguiment dels progressos del professorat respecte al seu alumnat

3.- L’ús dels llenguatges (matemàtic, verbal i meta-cognitiu) a l’escola i les competències bàsiques. Les competències bàsiques transversals. L’ús del llenguatge (verbal) a l’escola. El desenvolupo tot seguit a tall d’exemple

4.- Alumnat amb dificultats en la comunicació, en el llenguatge i en la parla. Tasca informativa i valorativa de les tècniques per a estimular la comunicació verbal a alumnes que no parlen. Sol·licitud assessorament (informatiu) del SAAC a dues escoles. Considerar els principis conductistes d’ensenyament del PECS.

5.- Alumnat en situació de seguiment (E) en vies de dictamen (A) amb desenvolupament previ dels “PI” respectius. Tot considerant els recursos de l’alumne/a, la carpeta porta folis, agenda escola – família, ajuts de l’entorn, metodologies com jocs d’exercitació en el marc del treball col.laboratiu i d’equips cooperatius.

6.- Inici de la recerca d’estratègies educatives per a fomentar l’autonomia dels aprenentatges de l’alumnat i les seves competències bàsiques transversals a partir de la valoració psicopedagògica en col.laboració de l’avaluació tutorial i docent. Implicació de l’alumne i de la seva família: El KRP i el Full de Ruta en Família

         7.- Treball en xarxa amb l’entorn immediat i amb altres actuacions en l’entorn territorial del Camp, la Conca i el Priorat.  Professionals, Entitats i recursos de l’entorn territorial.

 

01.- Estudiem, investiguem, fem docència i difonem del model de la tesi d’utilitat pública de la PEDM® en el territori.-

PER UN MODEL CATALÀ CLÍNIC,

SISTÈMIC I

COMPETENCIAL,

SOCIAL I INCLOSIBLE

Cooperació entre Associacions en el Territori: http://blocs.xtec.cat/cooperistarragona/

Promovem remeis per a l’autonomia dels aprenentatges de les persones i en les seves iniciatives personals i col.lectives

Basat en les aportacions d’investigadors universitaris catalans: Dra Carme Timoneda, Dra. Olga Esteve, Dr. Pere Pujolàs i altres aportacions com la Dra Esther Miquel.

PEDM és fonamenta en Pràctica Reflexiva, Equipació (treball cooperatiu i tècniques d’aprenentatge cooperatiu), Desenvolupament cogniu model PASS, Manuals de suport com l’aplicatiu per la convivència, l’índex per a la inclusió, etc. del model de l’escola catalana.

Ho fem per mitjà de la Coordinadora de Persones, Entitats i Recursos COOPERIS   www.cooperis.cat

En perspectiva de fer una publicació d’assaig i síntesi “35 anys” i constituir una fundació

08.- Punts comuns a la feina de la llicència ICEbergs.-

 

ICEbergS educativa

(Intervenció, Centres, Educatius, Context, Etorn, buscar, estartègies, recursos, gestió, Sistèmica, educativa)

Projecte i llicència d’Investigació psicosocial Combinant els temps laboral d’intervenció en el centre Educatiu i els temps d’exercici voluntari d’intervenció en el Context de l’Entorn Territorial.

Una cosa és per tant la feina i el seu perfil i l’altra fora de la feina, però cal considerar set aspectes que incideixen en els dos àmbits ICEbergS: (dins i fora de la feina, metàfora la punta de l’iceberg de fora de la feina com de dins de la feina)

 

1.- Formació de vanguàrdia ICE, jornades, Universitat, Dep Ense, iniciativa privada. (+forma)

 

2.- Ponent, participació activa en congressos, simposis, jornades, etc. (+ponent)

 

3.- Justícia, participació en formació en l’exercici de jutge de pau (+justícia)

 

4.- Mediació i present en el Comitè de Seguretat i Salut Laboral dels SSTT de Tarragona i SSTT de les Terres d’Ebre. Tres dijous a l’any (matí)  (+ mèdia)

 

5.-  Orientador Educatiu Voluntari, participació activa en el Saló de l’Ensenyament de Barcelona i en l’Espai de l’Estudiant de Valls. Tres dies al curs (un de formació i dos d’exercici) (+ orienta)

 

6.- Cooperació telemàtica i digital. Ús de blocs.xtec, google, facebook, picasaweb etc. per finalitat educativa. (+cootèlic)

 

7.- Disponibilitat en projectes i iniciatives pedagògiques i psicopedagògiques en relació dins de l’entorn territorial i de fora així mateix internacional.

 

 

8.- Aspectes de salut que limiten actuacions i que s’ha de vetllar de forma permanent amb prevenció. (permanent i estacionària)

 

 

9.- Fora de la feina: Programes de ràdio, xerrades col·loqui, tallers, jornades R.E.M.E.I.S., reunions en associacions, etc. www.cooperis.cat

 

 

 

Sobre l’article de l’avaluació per competències de Xavier Vilella, abril de 2009, m’ha agradat la concisió a què pretenem avaluar? quan i comhem d’avaluar? els referents per a l’avaluació, els indicadors d’assoliment i la preparació de l’avaluació en les proves PISA, avaluar les competències, en la pràctica i les decisions de centre.

L’avaluació dins de la formació en competències, sobre tot els tres eixos per a treballar l’avaluació d’aula en la formació contínua: les creences, les evidències i la certificació. les creences es relacionen amb l’estil docent i amb el model didàctic, les evidències es relacionen amb la gestió de la tasca amb el model científic de recerca, la certificació es relaciona amb els nivells, amb les notes, amb els patrons i les referències en part internes, en part externes.

La certificació , és el consens en els tres nivells, productiu, connectiu i reflexiu, és adonar-se que fem tasques pobres i que cal potenciar les tasques riques, amb l’ús de la bastida segons les necessitats de cada alumne.

Un dels reptes és establir observables transversals com poden ser. la resolució de situacions problemàtiques, el desenvolupament del raonament i del pensament i la comunicació de les idees pròpies.

Tot això es aplicable als reptes del proper curs en la formació permanent del professorat en l’impuls de la cooperació, de l’índex de la inclusió i en la generació d’estratègies d’atenció a la diversitat. Així també en la intervenció de l’assessorament psicopedagògic dels serveis educatius (EAP), l’avaluació per competències és important per a generar bastides als alumnes diversos, a fomentar els equips i les tècniques d’aprenentatges cooperatius. A saber diferenciar el professorat el què pretenem avaluar? quan i com avaluar. Elaborar referents i indicadors d’assoliment, veure més palicació de les proves PISA dins de l’atenció a la diversitat. A la fi prendre decisions a nivell de centre sobre estratègies. Atendre les creences de docents i les evidències de la nostra gestió, així com la certificació en els tres nivells ( reproducció, connexió i reflexió), generant tasques riques.. un pas elemental per al foment de la comunicació, de la creativitat i de la cooperació en educació. En situacions que demanin la resolució de problemes, del raonament i del pensament lògic del concret al formal i el repte de comunicar les pròpies idees i les pròpies iniciatives.

En el proper curs poso enmarxa el pla d’actuacions immediates en l’assessorament psicopedagògic i social el “NAS.pier”. per a més informació resto a la vostra disposició