A continuació més concretament com a exemple desenvolupo el punt 3.-

Ús del llenguatge (oral) a l’escola

Entro a exposar l’ús del llenguatge a l’escola/institut: 

Marc legal:

1.- L’autonomia del centre. Decrets i la LEC

                   1.1.- L’autonomia de l’avaluació i seguiment de progressos pel personal docent de l’alumnat. La tutoria.

                   1.2.- Els ajuts externs: La col.laboració dels serveis educatius

2.- El treball del llenguatge a l’aula i al centre

                   El professorat avalua i fa el seguiment de les competències bàsiques i de les transversals en totes les àrees. En Educació Infantil per les capacitats. El professorat pot necessitar informació, eines d’exemple, models, powers points, etc. a la fi de construir les eines com graelles de control i seguiment dels progressos de l’alumnat. Així com informació i assessorament de sistemes de comunicació alternativa o complementada.

                  El professorat ha de conèixer els comportaments lingüístics del seu alumnat, recollir mostres dels comportaments lingüístic, identificar els blocs més adequats per a treballar-los i incorporar-los en les seves mesures d’atenció a la diversitat i en les seves metodologies i els seus desenvolupaments de les sessions de les classes, en l’atenció del centre de forma individual, en petit grup i dins de l’aula en gran grup.

         Els serveis educatius i en aquest cas l’EAP (psicopedagog/a) ha de col·laborar a què aquesta dinàmica es pugui dur a terme davant alumnat a la fi de prevenir i en el cas que es pot presentar NEES o respondre al perfil o disponibilitat del servei del CREDA.

Fetes les mesures docents corresponents i vist els progressos de l’alumnat concret es pot demanar la valoració del llenguatge per part de la tutoria per a la sol·licitud de l’ajut del CREDA. Però això ha de ser després del procés de tot el curs. I en això també pot col·laborar el CREDA pels mitjans que estableixi.

Entrant dins d’un protocol de valoració prèvia i d’informació, respecte al sistema de valoració i de recursos disponibles de logopèdia.

         2.1.- A la fi que el professorat utilitzi estratègies d’interacció verbal, es millor avaluar junt amb el professorat dins de l’aula, a vegades fins i tot amb les famílies presents i més encara quan a casa la llengua és estrangera, a la fi d’orientar per l’exemple la millor escenificació estratègies interactives verbals dins de l’aula. Així també mostrar exemples d’accions per als pares i les mares en relació amb els seus fills/es

   2.2.- Avaluar el comportament lingüístic (CL) dins de l’aula amb la col.laboració del professorat i amb la finalitat que aquest millori la seva identificació del CL, la forma de portar a la pràctica el bloc més adequat a les necessitats i a la vegada el corresponent a la programació dins de l’aula i a poder ser en petits grups i emprar les estratègies d’interacció verbal[1] més adequades junt amb l’elaboració dels materials estimuladors corresponents com targetes, imatges, plafons, pòsters, etc.

         2.3.- A més d’utilitzar powers points i altres eines en les sessions de l’assessorament cal facilitar tota la documentació al professorat per via telemàtica i després ells facin les preguntes en els aclariments en sessions de taller participant l’EAP i altres professionals que es creguin oportuns: MEE, logopeda CREDA, logopeda assessora CREDA o altra mestre/a que ja aplica amb bona pràctica aquest plantejament, que poden ser models referencials.

En aquestes sessions millor és escenificar situacions d’assaig o reals d’estratègies educatives d’interacció verbal, a peu de pàgina citades. Organitzant-les més tipus taller que de transmissió de coneixements.

Això ho he experimentat dins de l’entorn en temps de voluntariat en festes en família, a la ràdio, en converses de voluntariat per la llengua i en visites a museus amb adults,  pares i mares. Ara ho estic aplicant dins de l’associació Down Tarragona.

El resultat d’aquesta experiència serà una ponència en les jornades R.E.M.E.I.S. del proper mes d’octubre a Tarragona.