Tot comença amb la presa de decisions
Tenim recursos com l’EFT, EMDR, Gimnàsia Cerebral (GimCe), PNL, AT i ara l’inventat +3B de la DMC.
Però si no hi ha la decisió de començar sol/a, en ajuda o en cooperació no podrem fer res, no podrem millorar i tot seguirà igual.
Tenim al nostre abast tècniques, recursos i estratègies satisfactòries però manca la decisió per iniciar un procés d’aplicació, exercici, entrenament i assaig de les mateixes.
Es tracta de petites decisions que s’incorporen al pla de vida i poc a poc tenen efectes de canvis de l’estil de vida.
Però primer cal canviar la nostra mirada.
Per això vaig denominar Decisiologia en 2004 a l’estudi dels processos factuals i dels relats pels quals prenem decisions i construïm els fets, uns més conscients altres més inconscients o rutines. Era el resultat de l’aplicació a molts casos per conversa digital i per propostes verbals presencials o telefòniques d’actes culturals. La trascendència de tres casos d’èxit suposà un reconeixement honorífic a Lima (El Perú) .
L’any 2012 vaig trobar una relació entre els processos decisoris factuals i mentals expressables i els seus efectes mentals. Li vaig posar el nom de Decisiologia Mental.
Després d’estudiar la combinació entre processos factuals psicofísics, l’entrenament de moviments i ritmes (Posicionament i entrenament PE) , els processos decisoris mentals (Decisionament D) i les produccions materials (Mapes de la Ment. M ) . La combinació PEDM em portà a descobrir la Dinàmica Mental Creativa i inventar el +3B (dels jocs cooperatius 003B+ADN).
Ara en 2013 denomino la Decisiologia Comentalista, CoMentalista o DCM. A l’estudi de les causes, motius, dels processos i dels efectes de la decisió personal sigui sol/a, amb ajuda o amb cooperació. Iniciant a nivell personal i acabant en la cooperació en el nivell de negociació.
Per tant la DCM busca la negociació de les persones i la presa de decisions entre iguals, com a ciutadans i com a ciutadanes.