Ciències socials
Un bloc a XTECBlocs del docent David Colell, professor de ciències socials a l'ensenyament secundari públic
El 2021 comença amb l’assalt a la democràcia més antiga
0La desastrosa gestió de la crisi del coronavirus i el fet d’haver-ne negat la gravetat, van debilitar Donald Trump, junt amb els crims racistes d’alguns policies. Aquest president populista i d’extrema dreta s’ha comportat de forma immoral des que va arribar a la Casa Blanca: amb un estil agressiu, fent tuits incendiaris i fake news, atacant els seus oponents i els mitjans de comunicació crítics, afavorint només el seu electorat, negant-se a fer cas dels seus assessors i rebutjant el multilateralisme i la lluita contra el canvi climàtic. Per tot plegat i davant el discurs conciliador i moderat del demòcrata Joe Biden, el 3 de novembre, Trump va perdre les eleccions. Però, no va admetre la derrota i, des del primer dia, va denunciar irregularitats que no ha pogut demostrar. Finalment, a pocs dies del seu relleu a la presidència, va atiar una revolta, sense precedents a la història dels Estats Units, per impedir el nomenament de Biden, que ha deixat el país encara més dividit del que ja estava.
El psiquiatra Lance Dodes en fa un retrat psicològic:” És un psicòpata o un sociòpata. I en aquest sentit, és correcte descriure’l com a depredador. Però ni tan sols això és massa fort. És dolent. I no és un terme tècnic.”
“No hauria de ser president. És un perill per a la civilització nord-americana i la civilització global, com a president.”
Anthony Scaramucci, exdirector de Comunicació de Donald Trump (El món segons Trump)
Malgrat les veus crítiques amb la figura de Trump, hi ha molts nord-americans que l’adoren i se’l creuen fins al punt que serien capaços d’iniciar una guerra civil.
Aquesta imatge revela el que no s’ha pogut solucionar des de la Guerra Civil del 1861-65, que aquests estats nord-americans segueixen desunits.
Entrevista a Marta Tafalla, una gran filòsofa catalana
0Marta Tafalla (Barcelona, 1972) és doctora en Filosofia i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fa anys que investiga la relació que establim els éssers humans amb la natura i els animals, des d’una perspectiva ètica i estètica.
Som part de la natura, la necessitem, ens fascina, però l’acció humana sovint la ignora o la depreda. Una dinàmica que provoca assassinats cada any, destrucció i la darrera pandèmia mundial. Apressa, amb urgència, l’assaig de nous vincles. Segueix llegint
Versió apocalíptica del quadre El caminant sobre la boira (1818), peça icònica del Romanticisme alemany, obra mestra de Caspar David Friedrich.
Aquest és l’original de Friedrich. Observa i comenta les diferències amb l’anterior.
Dia Internacional dels Drets Humans
0Els Drets Humans es defineixen com a universals, indivisibles i interdependents. El 10 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans, una jornada en la qual es rememora la proclamació de a Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), adoptada per l’Assemblea General de l’ONU de 1948. Després de la DUDH s’han adoptat una sèrie de tractats internacionals sobre drets humans i altres instruments que han desenvolupat el marc jurídic internacional aplicable. Tot i això, diàriament veiem vulneracions flagrants de diversos Drets Humans, que passen desapercebudes. és essencial que els drets humans siguin protegits.
L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible afirma que amb els ODS “es pretén fer realitat els drets humans de totes les persones”. Els 17 ODS reflecteixen directament o indirecta les normes de drets humans. En analitzar l’ancoratge concret als drets humans de cada ODS i les seves fites corresponents, se’ns presenta una xarxa interconnectada: la gran majoria de les 169 fites estan vinculades a les normes internacionals fonamentals de drets humans i del treball.
Mapa PDF: DH_cat_21148
Més informació: Paeria de Lleida, ODS 2030, Human Rights Watch
Are you ready to join the Ocean Uprising?
0
|
|
Coronavirus: avís seriós per a la humanitat.
0
El missatge de Fernando Valladares que ens ha de fer reflexionar
Doctor en ciències biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, amb premis extraordinaris de llicenciatura i doctorat i premi internacional Mason H. Hale (Canadà, 1994). És professor d’investigació del CSIC, on dirigeix el grup d’Ecologia i Canvi Global al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i també és professor associat de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid.
Més informació: MNCN, valladares.info, Jornada CREAF
Definició de salut, Comentari def. salut, concepte d’una sola salut, OMS One Health
Salut i natura a Catalunya, càpsula vídeo
Mapa dels conflictes ambientals a Catalunya
0CRÍTIC ha impulsat una recerca per determinar quins són els principals conflictes ambientals oberts avui a Catalunya, que hagin rebut una oposició social i política activa els darrers dos anys. Aquest mitjà ha recollit les denúncies de 63 entitats, organitzacions i plataformes ecologistes i veïnals d’arreu del país per elaborar el Mapa dels conflictes ambientals a Catalunya. Un projecte col·laboratiu que recull un centenar de conflictes oberts arreu del territori, relacionats amb problemàtiques urbanístiques, d’infraestructures, d’energia… Més d’un terç dels conflictes (29 en total) tenen a veure amb qüestions urbanístiques que majoritàriament afecten el litoral català.
Més informació: Crític
Briefing sobre 10 conseqüències del canvi climàtic
0El metge epidemiòleg Carlos A. González ha publicat el seu nou llibre Emergencia climática, alimentación y vida saludable, el qual ens ha inspirat aquest briefing.
Més informació: Greenpeace
