Ciències socials

Portada de la versió digital de la revista nord-americana. S’hi pot llegir un llistat de càrrecs, que, de forma inesperada, no han impedit la seua victòria.

Els resultats de les eleccions als Estats Units, celebrades el 5 de novembre, retornaran al líder del partit repeblicà, Donald Trump, a la presidència de la primera potència militar i econòmica del món. Torna al poder un dels presidents més de dretes, misògins i xenòfobs. I, per reblar el clau, negacionista del canvi climàtic. Guanya també el control del Senat i manté la majoria al Tribunal Suprem. De forma inexplicable, a pesar de ser un masclista i un antiimmigració, ha rebut més vots de dones i d’immigrants que a les primeres eleccions que va guanyar. Mentrestant, la candidata del partit demòcrata i vicepresidenta d’Estats Units, Kamala Harris, amb una campanya mirant més cap a la dreta que cap a l’esquerra, ha fracassat estrepitosament. Però, per què ha guanyat Trump, i com s’explica que milions de persones de classe treballadora el votessin?

Victòria al cinturó obrer i als casinos de Las Vegas
Trump ha guanyat als estats clàssics dels republicans —incloent-hi les poblades i poderosos Texas i Florida— i als swing states o estats frontissa que són clau per a la presidència. Al nord-est, a l’anomenat cinturó de l’òxid, de classe treballadora i blanca, on l’economia és clau i on històricament guanyaven els demòcrates, els republicans han guanyat.

Per l’esquerra europea és molt rellevant entendre què ha passat als estats del cinturó industrial, on hi ha majors recels contra la globalització i la deslocalització industrial. Tradicionalment, sempre han votat demòcrata, però el 2016 ja se’ls va dur Donald Trump. Això va ser fonamental per catapultar Trump a la Casa Blanca per primera vegada i de manera sorprenent. El 2020, Biden els va recuperar. I ara Trump hi ha tornat a guanyar. Michigan, el centre de la indústria de l’automòbil nord-americana, seria l’exemple paradigmàtic: Trump, un 53% dels vots; Kamala Harris, un 46%.

Vot de la classe obrera blanca, però també d’homes negres i llatins
Trump guanya a les àrees agràries i ramaderes del país. Hi ha una tendència, que a Europa pot sorprendre: està creixent el vot republicà llatí i d’una part de la comunitat afroamericana, homes sobretot. Per això, guanya Florida o Nevada i Arizona, estats amb una fortíssima presència de migrants o de descendents de migrants llatinoamericans. Amb el vot llatí, passa que els penúltims en entrar als Estats Units no volen que hi entrin més.

L’economia ha estat clau

Els demòcrates es vanagloriaven d’un bon estat de l’economia, amb un atur al 4%, i amb la inflació baixant. El problema és que, durant el mandat de Biden i Harris, va arribar al 9%, tot i que ara mateix està en un 2%. Així, on la inflació havia estat més alta, el vot a Trump ha estat més alt.

Trump diu que l’economia dels Estats Units s’ha de protegir davant l’amenaça exterior, que s’han de posar aranzels als productes xinesos, que s’ha de salvar la indústria made in America, i culpa els demòcrates de permetre que les fàbriques marxin fora dels Estats Units i deixin la gent a l’atur. Trump i el seu afí, Elon Musk, propietari de Tesla i de la xarxa social X, són multimilionaris i exploten les classes treballadores per al seu benefici i tenen fàbriques o interessos en altres països; però, saben entabanar els conciutadans amb el seu discurs populista. És la màgia de l’extrema dreta, que aconsegueix presentar-se com a antisistema, mentre és plena de multimilionaris al servei del seu sistema.

Conseqüències greus per a Europa i per al clima
Trump, en el mandat anterior, ha promogut guerres comercials amb la Unió Europea i la Xina. Hi haurà, doncs, problemes per a la indústria europea, sobretot la de l’automòbil —la xinesa ja en té— si Trump compleix la seva promesa d’augmentar els aranzels als productes estrangers. Això, indirectament, pot provocar aturades a les fàbriques europees, també a Martorell o Almussafes.

El que serà el 47è president dels EUA sempre ha volgut reduir les aportacions econòmiques a organismes internacionals, com, per exemple, l’OTAN, cosa que significarà més despesa militar per als països europeus per finançar l’aparell militar occidental. A Ucraïna temen que Trump, admirador de Vladímir Putin, talli l’ajut nord-americà al bàndol de Zelenski.

A més, ja es pot dir que les eleccions els han guanyat el petroli, el gas i el fràquing. Trump ja se’n va desdir del Tractat de París en la lluita contra el canvi climàtic. L’aposta de l’Administració de Biden pel capitalisme verd i per l’energia eòlica i solar, malgrat les contradiccions, va ser rellevant, i ara tota aquesta transició a les renovables penja d’un fil.

En definitiva, Trump és una mala notícia per a un món que necessita polítiques socials i mediambientals progressistes, integradores i que aturin l’emergència climàtica.

Més informació: Crític, EOM, Diario, Activitats, Presidents dels EUA

Menys del 8% de la població mundial viu en democràcies plenes. Són vint-i-quatre països on es respecten les llibertats civils, hi ha una separació de poders efectiva, els governs funcionen, els mitjans de comunicació són independents i hi ha una cultura política sòlida. La majoria d’aquests països són a Europa, seguida d’Àsia (Taiwan, Japó i Corea del Sud), Amèrica (Canadà, Uruguai i Costa Rica), Oceania (Nova Zelanda i Austràlia) i Àfrica (Maurici).

Són dades de l’índex de democràcia de la companyia Economist Intelligence Unit, associada a The Economist. Es tracta d’una avaluació anual de l’estat de la democràcia a 167 països, que es classifiquen en base a cinc categories: procés electoral i pluralisme, funcionament del govern, participació política, cultura política i llibertats civils. A partir d’aquests criteris, es divideixen en quatre tipus de règims: democràcies plenes, democràcies defectuoses, règims híbrids i règims autoritaris.

Aquests són les deu millors democràcies del món segons l’informe del 2023, publicat el 15 de febrer passat: EOM.

Font: Territoris, TEM

La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida destinaran 920.000 euros en la compra i restauració de la casa de Vallmanya a Alcarràs (Segrià). D’aquest import, 120.000 euros s’invertiran en adquirir la finca, fins ara de propietat privada, i la resta serviran per restaurar la casa on vivia el primer president contemporani de la Generalitat, Francesc Macià (1859-1933), que des de fa anys es troba en estat d’abandonament. Així ho contempla l’acord entre les dues administracions i l’Ajuntament d’Alcarràs per recuperar aquest patrimoni històric. La previsió del consistori és que l’any vinent es facin les obres d’urgència per frenar el deteriorament de la casa, que consistiran en l’apuntalament de l’estructura i el canvi de teulada, i que de cara al 2025, s’iniciïn les obres de restauració.

Publicat al diari La Mañana, 23-12-2023.

Més informació: CCMA, P. Salvem Cal Macià, llibre, El cor de l’Avi, Macià contra Companys, Sàpiens.

Evitar la manipulació de la història és una manera d’ajudar a preservar la democràcia i les seves institucions. Tal com recorda l’historiador Timothy Garton Ash, una de les causes de la guerra a Ucraïna, “la més gran a Europa des del 1945”, és la “mala història escrita per un historiador amateur, Vladímir Putin“.

Un cas real: França i Alemanya després del 1945

Després de la Segona Guerra Mundial, França i Alemanya van fer l’esforç de trobar un relat comú per explicar la seva relació traumàtica. I ho van aconseguir: un llibre de text amb la mateixa explicació i il·lustracions.

Va ser una de les maneres d’arribar a una reconciliació amb la qual dos països que havien estat enemics van poder passar pàgina, establir llaços de confiança i esdevenir estrets col·laboradors.

No es tracta d’unificar el relat, sinó de trobar una narrativa comuna que expliqui la història des d’un punt de vista científic. I per fer-ho ha d’introduir els elements de diversitat que hi ha als diferents països, des de culturals a ètnics, lingüístics, nacionals i religiosos, així com de sexe o gènere.

Més informació: CCMA