Una revolució del segle XXI

Rojava (‘Occident’ en kurd), també anomenat Kurdistan Occidental (en kurd Rojavaya Kurdistanê), és un territori kurd administrat de facto pel Comitè Suprem Kurd i que forma part de la República Àrab Siriana. Limita al nord i a l’oest amb altres zones kurdes, sota administració de la República de Turquia i la República de l’Iraq, i al sud amb altres zones sota administració de la República Àrab Siriana.

El control de la zona està en disputa. Els kurds consideren aquest territori com una part de Kurdistan, dividit entre Síria, Turquia, Iraq i Iran per interessos colonialistes.

Llegiu més a: Wikipedia.org

En el marc de la guerra de Síria, la retirada de l’exèrcit dels EUA permetrà que Turquia ocupi aquesta regió i n’expulsi el poble kurd.

Més informació: Diari Ara

Un català defensa la comunitat Rojava

Més informació a: CCMA

El 2009, Ipcena va publicar Els conflictes mediambientals a Ponent, escrit per David Colell Orrit, llavors, vicepresident de l’entitat ecologista amb seu a Lleida. El llibre, escrit amb vocació pedagògica i divulgativa, analitza uns dos-cents problemes causats per la mala gestió del territori i que tenen, com a víctimes, el medi ambient ―la fauna, la flora i les persones― i, com a botxins, les administracions i determinades empreses i particulars. L’objectiu principal era repassar els conflictes territorials de les comarques de Lleida, la Franja i Andorra ocorreguts en tres àmbits: Pirineus, Prepirineus i Plana de Lleida, des de la represa de la democràcia.

El punt de vista parteix de l’experiència viscuda a Ipcena, un col·lectiu que ha participat en la gran majoria d’accions vinculades amb el medi ambient des de la seua aparició, el 1990. Així es basa en l’activisme ecologista i en l’anàlisi crítica i constructiva. El llibre recull els fets denunciats per Ipcena i altres entitats, les col·laboracions particulars i el que han difós els mitjans de comunicació sobre el tema abordat amb la voluntat de posar de relleu actuacions transgressores de la legalitat, l’ètica o que serveixen uns interessos egoistes. El primer capítol introdueix les nocions bàsiques relatives a la conflictivitat ambiental i reflexiona, des de l’ètica, abans d’exposar els casos concrets. El segon capítol, el central, exposa les accions polítiques perjudicials amb repercussions globals; els greuges ocasionats per les infraestructures, la tecnologia i la indústria; les afectacions que l’activitat humana infligeix al medi natural. Val a dir que les plataformes, al costat dels grups ecologistes, són els protagonistes d’aquesta obra. Per últim, en els annexos trobem les dades de 251 plataformes i d’una federació majoritària de grups ecologistes en el marc dels Països Catalans i una mostra significativa de l’aportació de la comunitat científica a la defensa ambiental.

Què és un conflicte ambiental? Per què els nostres governs permeten la destrucció del medi ambient? Com pot ser que les centrals eòliques acabin convertint-se en un problema ecològic? On s’han volgut construir abocadors? Quin és l’estat mediambiental de la ciutat de Lleida? Què ens reportarà la Xarxa Natura? La caça i la pesca són activitats sostenibles? Aquestes i altres qüestions troben una resposta en aquest llibre. Quatre anys de recerca, van dur l’autor a divulgar de forma àmplia i compromesa els conflictes que han generat a Ponent les autovies, l’AVE, els aeroports i els canals de regadiu. I la indústria: els projectes nuclears a la Segarra, les corporacions agràries, papereres, les centrals hidroelèctriques, els embassaments, la xarxa elèctrica, la telefonia mòbil, les incineradores, l’aplicació de iodur de plata o els transgènics. A més, s’hi recullen les implicacions mediambientals del cas de Tor, de les estacions d’esquí, dels camps de golf, de la repoblació de l’os bru, entre altres. També hi trobem les agressions sobre el Montsec, la Timoneda d’Alfés i l’Aiguabarreig Segre-Cinca, el futur incert de les banquetes del Canal d’Urgell i l’afectació dels plans hidrològics. Finalment, es posa de relleu la tasca de les entitats i les plataformes en defensa del territori dels Països Catalans, com la “marea taronja” contra l’abocador de Gimenells i la mobilització per al desdoblament de la A-2 entre Cervera i Igualada.

L’autor va comptar amb la col·laboració d’Ignasi Aldomà (geògraf), Toni Costa (ambientòleg), Ramon Pollina (químic) i Joan Vàzquez (secretari general d’Ipcena). El pròleg el va signar Lluís Visa, corresponsal a Lleida de El País i els epílegs són de Joan Vàzquez, Juan Carlos del Olmo (secretari general de la WWF-Espanya) i Mercè Girona (membre de la Secretaria dels Ecologistes de Catalunya). Així mateix el llibre recull un centenar de fotografies de diversos autors, entre els quals destaquen Fèlix Fernàndez i Jordi Bas. Les il·lustracions van a càrrec de Jordi Balasch i Paco Ermengol.

Podeu veure una entrevista a l’autor a: Lleida Tv

El 12 d’abril de 2019 va tenir lloc l’acte de presentació del llibre Dones de llibre. Lleidatanes que ens inspiren, publicat per Mosaics Llibres, a la sala La Unió d’Alpicat.

El llibre ha estat escrit íntegrament pels 62 alumnes de 2n d’ESO i il•lustrat per l’alumnat del batxillerat artístic de l’Institut Màrius Torres de Lleida. El pròleg ha anat a càrrec de l’escriptora alpicatina Maria Pons.

Quaranta relats sobre dones «emprenedores, intrèpides, valentes, talentoses, interessants i pioneres de Lleida que ens inspiren». Entre elles, destaquem escriptores com Rosa Fabregat, Rosario Curiel i Maria Barbal, la cantautora Meritxell Gené, la gimnasta Montse Martín, la cuinera Teresa Carles, la periodista Anna Sàez, l’artista Lily Brik, la il·lustradora Sònia Alins, la catedràtica en biotecnologia Teresa Capell, la política Meritxell Serret i la psicòloga Rosa Jové, entre altres.

Font: Institut d’Alpicat