El Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) -l’organisme de l’ONU responsable d’avaluar l’estat del coneixement sobre el canvi climàtic, les seues causes i impactes- ha publicat la primera de les tres parts del seu nou informe d’avaluació, dedicat a l’evidència científica entre les emissions humanes i el clima extrem.

Les conclusions de l’informe són clares i nítides: l’origen humà del canvi climàtic és inequívoc i indiscutible i s’està agreujant a un ritme molt alarmant, fins i tot més ràpid del que es temia.

Ens sorprèn? Per desgràcia, no. Però aquest informe fa encara més escandalosa la inacció política dels governs, mentre la pitjor cara del canvi climàtic ja està davant dels nostres ulls, en tots els continents, amb inundacions dramàtiques, temperatures rècord o sequeres i incendis devastadors.

Els quatre punts clau de l’informe de l’IPCC

1. El nostre sistema climàtic està canviant ràpidament a causa de l’activitat humana.
2. Els canvis són d’una naturalesa sense precedents en tota la història de la humanitat i alguns d’aquests ja són irreversibles. La influència humana ja és a tot arreu i hem deixat un llegat que durarà centenars i milers d’anys, amb el desglaç del pols, l’augment del nivell del mar i els canvis en els oceans.
3. Estem fent que els fenòmens meteorològics siguin més extrems i més freqüents.
4. Tanmateix, això és només el començament, si seguim sumant carboni a l’atmosfera. Cada tona de carboni afegida empitjora la situació.

Complir amb el nivell d’escalfament de l’Acord de París d’1,5 ° C faria que tots els canvis futurs fossin menors i més manejables. Com més ràpid arribem a zero emissions i menors siguin les emissions totals, menors seran l’escalfament futur i els impactes relacionats.
El camí als 1,5 ° C és molt estret, però encara existeix. No serà per gaire temps, si les retallades d’emissions no s’acceleren. El pressupost de carboni restant per als 1,5 ° C es consumirà al 2030 si els països mantenen els seus objectius climàtics actuals. Per això calen accions urgents, tant individuals com col·lectives.

Més informació: efectes a Catalunya, ONU

A Juneda volen construir la primera incineradora de residus urbans de les comarques de Lleida. Una plataforma ciutadana hi està en contra. Una agrupació de ramaders, a favor. Qui té la raó?

El manifest de la Plataforma Aturem la Incineradora a Juneda

L’any 2016 es presenta el projecte NOVA TRACJUSA amb la proposta de substituir el gas natural per un nou combustible. CRD -Combustible Derivat de Residus- residus urbans tractats.
Els promotors sempre parlen de la gasificació d’aquest combustible, en realitat és un INCINERADORA, els residus no els vol ningú, són un gran negoci i les empreses paguen molts diners per desfer-se d’ells. Es transformaran 45.000 tones de residus urbans -25.000 t. de Barcelona i 20.000 t. de les Garrigues i comarques properes- en 6.000 tones de cendres perilloses i la resta en emissions de gasos contaminants que contenen micropartícules iguals o inferiors a 2,5 micres molt difícils -gairebé impossible- de filtrar. Entre altres compostos, emeten dioxines i furans -disruptors endocrins- que entren al cos humà directament a la sang que provoquen malalties cardiovasculars i cancerígenes, entre altres. Ho avalen estudis fets per l’Instituto Carlos III de Madrid durant 9 anys (1997-2006) a 8.000 poblacions espanyoles
i del Centre de Investigacions del Càncer de Maryland (2020) estudi clínic a 112.000 infermeres (1989 i el 2013) a poblacions properes – entre 5 i 10 km – a empreses químiques i INCINERADORES.

De la web dels promotors (Nova Tracjusa)

Què farem?
Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.

Què canvia respecte a l’anterior model?

Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per una altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, un cop higienitzats i estabilitzats.

Què és la gasificació?

Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins. S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient. A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecat mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.

La salut i la seguretat, la nostra prioritat

El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA …) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.

Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que en la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori.

I tu, què n’opines?

Acte virtual Joves i Natura: inscripció aquí

Més informació: 30 Minuts

Els moviments socials han perdut avui una de les seves veus més estimades –i respectades–. Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945), economista de formació i pacifista per convicció, ha mort als 75 anys. Significat en lluites com el No a la guerra, el 0,7%, l’antiglobalització o l’objecció fiscal a la despesa militar, Oliveres va ser una de les veus que el 2011 es van situar de manera més clara al costat del moviment 15-M, convençut que calia una democràcia més directa. Va exercir de professor d’economia aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va presidir durant 13 anys Justícia i Pau, una entitat que treballa per a la defensa dels drets humans, la justícia social i la pau.

Més informació: Ara, Crític, Pere Enciso

Entrevistes: Singulars, Paraules d’Arcadi

Diana Trujillo, la directora de l’aterratge a Mart de la NASA: va arribar als EUA amb 17 anys, 300 dòlars i sense saber anglès

NASA 2020

Més informació: La Vanguardia