Un bloc a XTECBlocs del docent David Colell, professor de ciències socials a l'ensenyament secundari públic
General
30 anys de la caiguda de l’URSS
0
El cop d’estat de l’agost del 1991 va ser un dels punts culminants de la desaparició de la Unió Soviètica.
El 1991, va col·lapsar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i va marcar la fi d’una època. Aquesta superpotència es va dissoldre després de la caiguda del mur de Berlín i quan la globalització del capitalisme posava fi a la Guerra Freda. El secretari general del Partit Comunista, Mikhaïl Gorbatxov havia intentat reformar el règim des del 1985. Va endegar uns canvis polítics que van xocar contra la vella guàrdia perquè s’acostaven a Occident. Les resistències de la línia dura del partit van esclatar l’agost del 1991, quan un grup de colpistes va intentar enderrocar Gorbatxov i prendre el poder per “evitar la descomposició del país”. Finalment, Gorbatxov va dimitir el 25 de desembre de 1991.
Una nova arma de guerra: els migrants
0
Migrants, a la frontera de Polònia amb Bielorússia (font: Reuters).
Uns tres mil migrants, la majoria refugiats del Pròxim Orient, estan atrapats a la frontera entre Bielorússia i Polònia. Bielorússia els ha facilitat el viatge perquè arribin a Europa i així pressiona perquè la UE li aixequi les sancions imposades pel règim autoritari i proper a Rússia del president Lukashenko. En canvi, Polònia, amb el suport de la UE, els ha barrat el pas a cop d’antiavalots i gasos lacrimògens. Les famílies estan suportant temperatures sota zero i no s’hi permet l’accés als actors humanitaris. Després dels conflictes entre Turquia i Grècia o les tanques de Ceuta, aquest és l’últim episodi de la crisi migratòria a la UE.
Més informació: Ara, CCMA, mapa migracions
El poblat iber de la Saira, Almacelles
0
«La Saira, a Almacelles, presenta un poblat situat a l’altra vora del Segre, no lluny del poblat ibèric de la Vispesa a Binèfar o de Castellassos a Tamarit de Llitera. La Saira es diferencia de la resta dels poblats per estar construït en vessant aprofitant terrasses que concentren una zona de forns circulars. Aquest fet, la inclusió d’una àrea artesanal en l’espai urbà, és poc habitual ja que normalment es disposa fora del nucli habitat. En qualsevol cas, la datació presentada d’ibèric ple (V-III aC), obre noves perspectives sobre la versatilitat del poblament iber.» (Font: Revista d’Arqueologia de Ponent, 30).
El Museu de Lleida estrena la sèrie 10 Minuts d’Història
0
Recreació de la ciutat de Lleida al segle XVI. Obra del pintor Enric Garsaball i Josep Lladonosa.
El Museu de Lleida ha elaborat sis càpsules històriques sobre sis personatges reals, interpretats per actrius i actors professionals, amb l’objectiu d’explicar de forma amena i visual, sis episodis de la història de Lleida i de les terres de Ponent. Els vídeos, d’uns 10 minuts de durada, s’aniran penjant un a un, cada setmana, al canal Youtube i a la resta de xarxes socials del museu.
L’origen d’aquests vídeos es remunta als dies de confinament més dur a causa de la pandèmia, quan el Museu de Lleida es va adonar de la necessitar de tenir més recursos en línia, educatius i de difusió, per si es tornava a repetir la situació. L’àrea educativa del museu, conjuntament amb la resta de tècnics del museu, va treballar en la selecció de sis personatges històrics reals, que viatjarien en el temps i que explicarien les seves històries a partir de les col·leccions del museu, però també de jaciments arqueològics i monuments del territori relacionats amb ells.
Els episodis s’aniran penjant cada setmana i el calendari previst és aquest:
5 d’octubre: Indíbil, 12 d’octubre: Pòrcia Nigrina, 19 d’octubre: Sulayman, 26 d’octubre: Elisenda de Sant Climent, 2 de novembre: Bernarda Donada, 9 de novembre: Gaspar de Portolà.
Històries de volcans
0
L’erupció del volcà de La Palma, Cumbre Vieja, marcarà la història d’aquesta illa canària, però aquests fenòmens de la natura tenen més repercussió en la història del que en un primer moment podríem imaginar. Aquí podrem repassar les explosions volcàniques més rellevants per a la humanitat.
El vídeo de més amunt és una recreació de l’erupció del volcà Vesuvi, una de les més famoses de la història. L’any 79 aC, un núvol ardent va enterrar les ciutats romanes de Pompeia i Herculà. Aquestes poblacions de l’imperi Romà van quedar cobertes per una capa de 25 metres de cendres volcàniques fins el 1709, quan s’hi van començar a fer les primeres excavacions arqueològiques. Des de llavors, s’hi ha localitzat 1.500 víctimes mortals d’una població que rondava els 20.000 habitants. Aquesta catàstrofe natural, almenys, ens ha permès estudiar amb molta exactitud com era una ciutat romana de fa uns 2.000 anys i com s’hi vivia, ja que la cendra va ocultar i conservar les restes humanes i materials.
Més informació: 10 erupcions històriques, més erupcions, NG, H Channel, Mapa mundial de volcans, Mapa dels volcans europeus, EP, Wiki, animals a La Palma, dolor i espectacle La Palma, Enciclopèdia, Oriol Alamany
102 minutes that changed America (20è aniversari de l’11-S)
0No es tracta de cap imatge procedent d’una pel·lícula d’acció de Hollywood, sinó d’una fotografia de l’agència de notícies Reuters que capta l’impacte del segon avió a les Torres Bessones de Nova York.
Dimarts, onze de setembre de 2001. Nova York, 8.46 h. A mesura que els esdeveniments s’anaven succeint al llarg del matí, uns testimonis presencials quedaven estupefactes pel xoc, uns altres decidien ajudar els qui demanaven auxili i uns altres buscaven un lloc segur mentre el món, astorat, mirava d’entendre i assumir el que passava. Molts novaiorquesos van agafar les seves càmeres abans de fugir per gravar la Història en el mateix moment en què s’escrivia. A pesar del caos i el perill molts van continuar gravant enmig d’aquella catàstrofe durant els 102 minuts que van passar des que el primer avió es va estavellar contra la primera de les Torres Bessones fins que tots dos edificis es van esfondrar. La pel·lícula integra centenars de peces de gravacions i constitueix un testimoni històric perfecte i esgarrifós. És el documental definitiu sobre els atemptats de l’onze de setembre de 2011 a Manhattan.
Més informació: TN resum, Sense Ficció, EOM, Món Afganistan, BBC
També va passar un onze de setembre: cop d’estat a Xile del 1973, notícia, Diada Nacional de Catalunya, GenCat
El col·lapse de l’Afganistan
0
Un nadó és rescatat per soldats nord-americans a la tanca de l’aeroport de Kabul (Font: Diario de Tabasco).
El que ha passat a l’Afganistan és important perquè suposa el punt i final de l’ordre internacional que els Estats Units va imposar després dels atacs de l’11-S del 2001. Si la pandèmia ha demostrat que el model de globalització no és el millor per a resoldre crisis mundials, la tornada dels talibans al poder és un cop per a la credibilitat de Washington i del sistema internacional que ha defensat aquests darrers vint anys (més informació: Afganistán para principiantes, Cuellilargo, el tresor de la Bactriana, el auténtico tesoro de Afganistán, la darrera gran pífia, un país llamado desolación).
El darrer informe de l’ONU sobre el canvi climàtic
0
El Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) -l’organisme de l’ONU responsable d’avaluar l’estat del coneixement sobre el canvi climàtic, les seues causes i impactes- ha publicat la primera de les tres parts del seu nou informe d’avaluació, dedicat a l’evidència científica entre les emissions humanes i el clima extrem.
Les conclusions de l’informe són clares i nítides: l’origen humà del canvi climàtic és inequívoc i indiscutible i s’està agreujant a un ritme molt alarmant, fins i tot més ràpid del que es temia.
Ens sorprèn? Per desgràcia, no. Però aquest informe fa encara més escandalosa la inacció política dels governs, mentre la pitjor cara del canvi climàtic ja està davant dels nostres ulls, en tots els continents, amb inundacions dramàtiques, temperatures rècord o sequeres i incendis devastadors.
Els quatre punts clau de l’informe de l’IPCC
- El nostre sistema climàtic està canviant ràpidament a causa de l’activitat humana.
- Els canvis són d’una naturalesa sense precedents en tota la història de la humanitat i alguns d’aquests ja són irreversibles. La influència humana ja és a tot arreu i hem deixat un llegat que durarà centenars i milers d’anys, amb el desglaç del pols, l’augment del nivell del mar i els canvis en els oceans.
- Estem fent que els fenòmens meteorològics siguin més extrems i més freqüents.
- Tanmateix, això és només el començament, si seguim sumant carboni a l’atmosfera. Cada tona de carboni afegida empitjora la situació.
Complir amb el nivell d’escalfament de l’Acord de París d’1,5 ° C faria que tots els canvis futurs fossin menors i més manejables. Com més ràpid arribem a zero emissions i menors siguin les emissions totals, menors seran l’escalfament futur i els impactes relacionats.
El camí als 1,5 ° C és molt estret, però encara existeix. No serà per gaire temps, si les retallades d’emissions no s’acceleren. El pressupost de carboni restant per als 1,5 ° C es consumirà al 2030 si els països mantenen els seus objectius climàtics actuals. Per això calen accions urgents, tant individuals com col·lectives.
Més informació: efectes a Catalunya, ONU