Un bloc a XTECBlocs del docent David Colell, professor de ciències socials a l'ensenyament secundari públic
General
La polèmica pel Mundial de Qatar
0
La selecció d’Alemanya ha protestat contra Qatar 2022 i ha reivindicat el respecte dels drets humans per als treballadors migrants que van construir els estadis de futbol (EFE).
Centenari de la descoberta de la tomba de Tutankamon
0
Descobriment de la tomba de Tutankamon per part de l’arqueòleg i egiptòleg anglès Howard Carter, l’any 1922 (Europa Press)
Es compleix un segle des que van localitzar la tomba del faraó a la Vall dels Reis del Caire, una troballa que va revolucionar el món de l’arqueologia i l’interès per l’antic Egipte.
Més informació: CCMA, CCMA2, Info K, Visita virtual
V centenari de la primera volta al món
0
Mapa de la ruta de Magallanes en un dels atles de Battista Agnese (1544). Font: Wikipèdia
Podríem afirmar que els viatges més rellevants de la història han estat els següents: el que va realitzar Cristòfor Colom a Amèrica (1492), el de Magallanes i Elcano i el de la nau Apol·lo XI (1969) a la Lluna.
El 8 de setembre de 2022, es compliran cinc-cents anys de la primera circumnavegació a la Terra, iniciada per Fernando de Magallanes i acabada per Juan Sebastián Elcano.
Aquesta expedició va comportar el descobriment de l’estret de Magallanes, de l’oceà Pacífic, de l’arxipèlag de les Filipines, del fet que Amèrica és un gran continent i de pobles i cultures d’Oceania. A partir de llavors va ser inqüestionable que la Terra és una esfera. També van canviar els coneixements sobre la proporció entre aigua i terra, ja que, en contra del que es creia, la superfície del mar era molt més gran que la de les terres emergides.
No seria fins al 1564 que es va trobar una altra ruta de tornada més curta que anava des de Manila fins Acapulco.
Tot seguit trobareu continguts que us introduiran en aquest viatge extraordinari:
Els moviments ecologistes a Catalunya
0Les principals associacions i col·lectius ecologistes que treballen a Catalunya han publicat un vídeo, en motiu del Dia Internacional del Medi Ambient, que se celebra cada 5 de juny, per donar a conèixer la seua tasca.
La federació Ecologistes de Catalunya (EdC) ha iniciat la campanya Defensem el medi, una iniciativa que vol denunciar la greu situació del medi ambient a Catalunya, a causa de la inacció dels governs.
Més informació: EdC
No a la guerra!, un altre cop
0
Font: https://war.ukraine.ua/es/photos/page/3/?photo=54848 (Consulta: 19/11/24).
La guerra d’Ucraïna fa inviable, almenys en el curt termini, tornar a posar damunt la taula les propostes de desarmament i de desmilitarització. Ans el contrari, el president rus aconseguirà reforçar l’OTAN i l’opinió pública europea es preguntarà per què no plantar cara a Putin amb el poder de les armes.
Font: Crític
Des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), Europa no patia una invasió d’aquest nivell entre dos estats independents. Aquesta guerra entre Rússia i Ucraïna canviarà la geopolítica global i ens adreça a un nou ordre mundial, on l’amenaça del totalitarisme i de la violència pujarà de to. Però, no és l’única guerra que estem patint, de fet, a Ucraïna, s’han registrat enfrontaments amb Rússia i rebels prorussos des del 2014. Per tant, no oblidem els conflictes del Iemen, Síria, Líbia, Palestina, Sàhara Occidental… I no comptem aquí les zones on actuen terroristes, narcotraficants i altres criminals. Sembla que la voluntat del president rus, Vladimir Putin, és tornar a reconstruir l’URSS i repartir la seua influència sobre el món (inclosa Europa) amb els Estats Units i la Xina.
El preu dels combustibles, l’electricitat i l’alimentació, entre altres, s’encariran amb aquesta guerra. Però el pitjor de tot són els milers de refugiats, els ferits i les víctimes mortals. Des del 2014, a Ucraïna ja han mort 14.000 persones a causa dels enfrontaments bèl·lics amb Rússia i els seus col·laboradors.
Davant d’aquesta situació lamentable, cal que reivindiquem els drets humans, la pau i la democràcia, perquè el futur de la humanitat està en joc.
Més informació: Crític, Crític 2, Entrevista, EOM, 3/24, BBC, la petita Ucraïna catalana, Youtube, Donbass 2018, article, UE, FUHEM
Publicat a La Mañana el 13 de maig de 2022.
ACTUALITZACIÓ: CCMA
Font: Cuellilargo
Alcarràs, una pel·lícula que ha fet història
0
L’ovació que va emportar-se Alcarràs en la seua estrena al Festival Internacional de Cinema de Berlín ha acabat sent premonitòria i la directora catalana, Carla Simón, s’ha emportat el màxim guardó d’aquest certament, l’Os d’Or, amb un film que retrata les dificultats de la pagesia familiar amb actors no professionals i que es va rodar a Alcarràs i Sucs, entre altres localitats del Segrià i del Pla d’Urgell. És la primera pel·lícula en llengua catalana, amb accent lleidatà i mirada femenina, que guanya aquest festival tan prestigiós. Amb aquest reconeixement, el cinema en català rep un nou impuls, just en uns moments crítics per a la llengua. La cinta també posa sobre la taula el debat sobre la implantació de les energies renovables, ja que la família que protagonitza la història ha d’abandonar les terres perquè aquestes aniran destinades a una central solar. Precisament, en aquests moment, hi ha un macroprojecte de centrals fotovoltaiques que ocuparien unes 800 ha al terme d’Alcarràs. Per tant, podem dir que la directora ha estat profeta a la seua terra.
Enhorabona a tothom qui ha participat en aquest llargmetratge!
Més informació: CCMA, Segrià Tv, Comarques, La Mañana, Crític
El conflicte entre Rússia i Ucraïna
0El preu elevat del gas i del petroli, l’acostament de l’OTAN cap a l’est d’Europa, la fortalesa de Putin, la feblesa de Biden, la divisió dels països occidentals… Són factors que mal combinats poden agreujar la guerra de baixa intensitat que ja mantenen russos i ucraïnesos des de la invasió de Crimea del 2014.
Més informació: Vilaweb, enverinaments, Planta Baixa, The Washington Post
50è aniversari de l’informe Els límits del creixement
0El 1972, el Club de Roma i el MIT (Massachusetts Institute of Technology) publicaven l’informe intitulat Els límits del creixement (The Limits to Growth). Dirigit per Donella H. Medows, posa en dubte el mite del creixement econòmic il·limitat i és la primera simulació que va combinar el creixement de la població amb les matèries primeres disponibles.
Avui dia, amb la crisi sistèmica que amenaça el futur de la humanitat, aquesta recerca científica és més vigent i necessària que mai.
Més informació: Rebelión, La Vanguardia
30 anys de la caiguda de l’URSS
0
El cop d’estat de l’agost del 1991 va ser un dels punts culminants de la desaparició de la Unió Soviètica.
El 1991, va col·lapsar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i va marcar la fi d’una època. Aquesta superpotència es va dissoldre després de la caiguda del mur de Berlín i quan la globalització del capitalisme posava fi a la Guerra Freda. El secretari general del Partit Comunista, Mikhaïl Gorbatxov havia intentat reformar el règim des del 1985. Va endegar uns canvis polítics que van xocar contra la vella guàrdia perquè s’acostaven a Occident. Les resistències de la línia dura del partit van esclatar l’agost del 1991, quan un grup de colpistes va intentar enderrocar Gorbatxov i prendre el poder per “evitar la descomposició del país”. Finalment, Gorbatxov va dimitir el 25 de desembre de 1991.