Un bloc a XTECBlocs del docent David Colell, professor de ciències socials a l'ensenyament secundari públic
General
Alcarràs, una pel·lícula que ha fet història
0
L’ovació que va emportar-se Alcarràs en la seua estrena al Festival Internacional de Cinema de Berlín ha acabat sent premonitòria i la directora catalana, Carla Simón, s’ha emportat el màxim guardó d’aquest certament, l’Os d’Or, amb un film que retrata les dificultats de la pagesia familiar amb actors no professionals i que es va rodar a Alcarràs i Sucs, entre altres localitats del Segrià i del Pla d’Urgell. És la primera pel·lícula en llengua catalana, amb accent lleidatà i mirada femenina, que guanya aquest festival tan prestigiós. Amb aquest reconeixement, el cinema en català rep un nou impuls, just en uns moments crítics per a la llengua. La cinta també posa sobre la taula el debat sobre la implantació de les energies renovables, ja que la família que protagonitza la història ha d’abandonar les terres perquè aquestes aniran destinades a una central solar. Precisament, en aquests moment, hi ha un macroprojecte de centrals fotovoltaiques que ocuparien unes 800 ha al terme d’Alcarràs. Per tant, podem dir que la directora ha estat profeta a la seua terra.
Enhorabona a tothom qui ha participat en aquest llargmetratge!
Més informació: CCMA, Segrià Tv, Comarques, La Mañana, Crític
El conflicte entre Rússia i Ucraïna
0El preu elevat del gas i del petroli, l’acostament de l’OTAN cap a l’est d’Europa, la fortalesa de Putin, la feblesa de Biden, la divisió dels països occidentals… Són factors que mal combinats poden agreujar la guerra de baixa intensitat que ja mantenen russos i ucraïnesos des de la invasió de Crimea del 2014.
Més informació: Vilaweb, enverinaments, Planta Baixa, The Washington Post
50è aniversari de l’informe Els límits del creixement
0El 1972, el Club de Roma i el MIT (Massachusetts Institute of Technology) publicaven l’informe intitulat Els límits del creixement (The Limits to Growth). Dirigit per Donella H. Medows, posa en dubte el mite del creixement econòmic il·limitat i és la primera simulació que va combinar el creixement de la població amb les matèries primeres disponibles.
Avui dia, amb la crisi sistèmica que amenaça el futur de la humanitat, aquesta recerca científica és més vigent i necessària que mai.
Més informació: Rebelión, La Vanguardia
30 anys de la caiguda de l’URSS
0
El cop d’estat de l’agost del 1991 va ser un dels punts culminants de la desaparició de la Unió Soviètica.
El 1991, va col·lapsar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i va marcar la fi d’una època. Aquesta superpotència es va dissoldre després de la caiguda del mur de Berlín i quan la globalització del capitalisme posava fi a la Guerra Freda. El secretari general del Partit Comunista, Mikhaïl Gorbatxov havia intentat reformar el règim des del 1985. Va endegar uns canvis polítics que van xocar contra la vella guàrdia perquè s’acostaven a Occident. Les resistències de la línia dura del partit van esclatar l’agost del 1991, quan un grup de colpistes va intentar enderrocar Gorbatxov i prendre el poder per “evitar la descomposició del país”. Finalment, Gorbatxov va dimitir el 25 de desembre de 1991.
Una nova arma de guerra: els migrants
0
Migrants, a la frontera de Polònia amb Bielorússia (font: Reuters).
Uns tres mil migrants, la majoria refugiats del Pròxim Orient, estan atrapats a la frontera entre Bielorússia i Polònia. Bielorússia els ha facilitat el viatge perquè arribin a Europa i així pressiona perquè la UE li aixequi les sancions imposades pel règim autoritari i proper a Rússia del president Lukashenko. En canvi, Polònia, amb el suport de la UE, els ha barrat el pas a cop d’antiavalots i gasos lacrimògens. Les famílies estan suportant temperatures sota zero i no s’hi permet l’accés als actors humanitaris. Després dels conflictes entre Turquia i Grècia o les tanques de Ceuta, aquest és l’últim episodi de la crisi migratòria a la UE.
Més informació: Ara, CCMA, mapa migracions
El poblat iber de la Saira, Almacelles
0
«La Saira, a Almacelles, presenta un poblat situat a l’altra vora del Segre, no lluny del poblat ibèric de la Vispesa a Binèfar o de Castellassos a Tamarit de Llitera. La Saira es diferencia de la resta dels poblats per estar construït en vessant aprofitant terrasses que concentren una zona de forns circulars. Aquest fet, la inclusió d’una àrea artesanal en l’espai urbà, és poc habitual ja que normalment es disposa fora del nucli habitat. En qualsevol cas, la datació presentada d’ibèric ple (V-III aC), obre noves perspectives sobre la versatilitat del poblament iber.» (Font: Revista d’Arqueologia de Ponent, 30).
El Museu de Lleida estrena la sèrie 10 Minuts d’Història
0
Recreació de la ciutat de Lleida al segle XVI. Obra del pintor Enric Garsaball i Josep Lladonosa.
El Museu de Lleida ha elaborat sis càpsules històriques sobre sis personatges reals, interpretats per actrius i actors professionals, amb l’objectiu d’explicar de forma amena i visual, sis episodis de la història de Lleida i de les terres de Ponent. Els vídeos, d’uns 10 minuts de durada, s’aniran penjant un a un, cada setmana, al canal Youtube i a la resta de xarxes socials del museu.
L’origen d’aquests vídeos es remunta als dies de confinament més dur a causa de la pandèmia, quan el Museu de Lleida es va adonar de la necessitar de tenir més recursos en línia, educatius i de difusió, per si es tornava a repetir la situació. L’àrea educativa del museu, conjuntament amb la resta de tècnics del museu, va treballar en la selecció de sis personatges històrics reals, que viatjarien en el temps i que explicarien les seves històries a partir de les col·leccions del museu, però també de jaciments arqueològics i monuments del territori relacionats amb ells.
Els episodis s’aniran penjant cada setmana i el calendari previst és aquest:
5 d’octubre: Indíbil, 12 d’octubre: Pòrcia Nigrina, 19 d’octubre: Sulayman, 26 d’octubre: Elisenda de Sant Climent, 2 de novembre: Bernarda Donada, 9 de novembre: Gaspar de Portolà.
Històries de volcans
0
L’erupció del volcà de La Palma, Cumbre Vieja, marcarà la història d’aquesta illa canària, però aquests fenòmens de la natura tenen més repercussió en la història del que en un primer moment podríem imaginar. Aquí podrem repassar les explosions volcàniques més rellevants per a la humanitat.
El vídeo de més amunt és una recreació de l’erupció del volcà Vesuvi, una de les més famoses de la història. L’any 79 aC, un núvol ardent va enterrar les ciutats romanes de Pompeia i Herculà. Aquestes poblacions de l’imperi Romà van quedar cobertes per una capa de 25 metres de cendres volcàniques fins el 1709, quan s’hi van començar a fer les primeres excavacions arqueològiques. Des de llavors, s’hi ha localitzat 1.500 víctimes mortals d’una població que rondava els 20.000 habitants. Aquesta catàstrofe natural, almenys, ens ha permès estudiar amb molta exactitud com era una ciutat romana de fa uns 2.000 anys i com s’hi vivia, ja que la cendra va ocultar i conservar les restes humanes i materials.
Més informació: 10 erupcions històriques, més erupcions, NG, H Channel, Mapa mundial de volcans, Mapa dels volcans europeus, EP, Wiki, animals a La Palma, dolor i espectacle La Palma, Enciclopèdia, Oriol Alamany