El primer ministre d’Israel, Binyamin Netanyahu, i el president dels EUA, Donald Trump, coincideixen en moltes coses, fins i tot en els vestits.

Només 48 hores després de l’inici de les hostilitats ja s’amplia l’abast del conflicte i es parla de guerra a l’Orient Mitjà. Fins i tot, s’han llançat drons cap a territori de la Unió Europea: a la base britànica d’Akrotiri, a Xipre. Per aquesta raó, França, Alemanya i el Regne Unit s’han posat a disposició dels agressors, EUA i Israel, per coordinar-s’hi.

 

Els exèrcits dels Estats Units i Israel, menyspreant el dret internacional i les negociacions per reduir les capacitats balístiques de l’Iran i tancar el seu programa nuclear, han atacat l’Iran en una operació militar conjunta amb l’objectiu de propiciar un canvi de règim al país. En resposta, la teocràcia iraniana ha ordenat el llançament de míssils i drons contra Israel i ha atacat bases dels Estats Units a la regió.
Es tracta del segon conflicte bèl·lic que enfronta aquests països en pocs mesos. L’anterior, que va durar 12 dies, va esclatar el 13 de juny de 2025. Cal tenir present que l’Iran exporta el 80% del seu petroli a la Xina (representa el 13% del petroli que consumeix) i que era a punt de rebre dels xinesos un enviament de míssils amb els quals hauria pogut amenaçar la flota nord-americana desplegada a la regió (un terç de les forces armades dels EUA). També cal destacar que l’Iran ha subministrat drons a Rússia per a la guerra d’Ucraïna. Tampoc podem obviar que, a finals de 2025, unes protestes massives a l’Iran, les més grans almenys en quinze anys, van començar per la crisi econòmica, però aviat van passar a demanar la caiguda dels aiatol·làs. El règim va reprimir durament i va deixar fins a 30.000 morts, segons algunes estimacions.

Els EUA i Israel han aconseguit assassinar el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei. Però aquest magnicidi no ha comportat encara la rendició de les forces armandes iranianes. Els atacs aeris acaben de començar: la campanya podria durar setmanes o mesos. El risc més gran és que hi hagi un buit de poder i esclati una lluita entre faccions. Es tracta d’un país molt armat, ètnicament complex i amb molta capacitat d’exportar caos a la regió.

L’Iran ha estat un enemic històric dels Estats Units i d’Israel (que ha estat lluitant amb les milícies proiranianes Hezbollah i Hamàs); canviar el règim clerical islamista per un govern aliat seria un gran èxit estratègic. L’atac també evidencia l’enorme influència de Netanyahu i del lobby israelià a la Casa Blanca.

De moment, a banda dels més de 200 morts (550 fins el 2 de març) a l’Iran, els nou d’Israel i els sis dels EUA, la inestabilitat regional ha bloquejat gairebé completament el trànsit comercial a l’estret d’Ormuz, per on circula el 20% del petroli del món; això ja ha fet apujar el preu del combustible fòssil. Els houthis del Iemen també amenacen de reactivar els seus atacs al mar Roig. Tot plegat ha causat la pujada de preu del barril de petroli.

Aquesta confrontació s’afegeix a la iniciada entre el Pakistan i l’Afganistan el 27 de febrer proppassat a causa de disputes frontereres.

La guerra s’ha estès pel Pròxim Orient, tant pels atacs iranians contra bases nord-americanes i infraestructures en una desena de països, com per l’ofensiva d’Israel contra el Líban. Ja hi ha uns 2.000 morts en total (16 de març de 2026), la majoria a l’Iran. Mentrestant, l’impacte econòmic global continua agreujant-se amb el bloqueig de l’estret d’Ormuz i la pujada del preu del petroli i del gas. Les principals economies han acordat alliberar milions de barrils per intentar estabilitzar el preu del cru.

El posicionament ambigu de la UE

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va assegurar que la Unió Europea ha de defensar els seus interessos estratègics i alhora mantenir el compromís amb el dret internacional. Però en realitat no està fent cap de les dos coses. Si defensés els seus interessos, s’oposaria a la guerra dels Estats Units i Israel a l’Iran, que ha augmentat els preus del gas i el petroli. Tampoc no ha defensat el dret internacional en no oposar-se a l’ofensiva israeliana a Gaza o amb les seues pròpies polítiques migratòries, que causen centenars de morts i promouen les màfies.

 

 

 

Més informació: 3Cat, Trump, Minut a minut, El Confidencial, EOM, Vilaweb, Crític, EOM2