El 10 de març de 1923, els dirigents anarcosindicalistes Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i Francesc Comas, el Paronas, van ser tirotejats per pistolers de la patronal a Barcelona.

Entre 1919 i 1922, Catalunya va viure sota l’estat d’excepció i les garanties constitucionals suspeses, però la lluita sindical s’havia incrementat i consolidat gràcies a formes d’organització i acció que havien contribuït a la victòria de la vaga de la Canadenca i l’assoliment de les 8 hores laborals.

Des de la Federació Patronal de Barcelona es va decidir aturar el sindicalisme per la força i van utilitzar bandes de pistolers a sou per assassinar dirigents obrers, mentre alguns grups obrers responien també amb violència i assassinaven patrons i caps d’empreses. La violència d’aquells anys als carrers de Barcelona va ser desigual, entre 1921 i 1923, van ser assassinats 9 patrons, 13 directius, 2 policies i 128 sindicalistes. El 1923, amb l’assassinat del lleidatà Salvador Seguí, màxim dirigent i fundador de la CNT, es va escapçar el moviment obrer per deixar el camí lliure a la dictadura del general Primo de Rivera pocs mesos després.

 

Imagen subida

Homenatge de la CGT a la figura de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre” en el centenari del seu assassinat. L’acte es va dur a terme el 10 de març passat a l’espai dedicat al sindicalista al centre històric de Lleida, a la cruïlla del carrer Tallada amb el carrer Múrcia, just a la casa on va néixer i on vivia la seua família. Font: CGT

 

Font: Ajuntament de Barcelona

Més informació: Betevé, exposició a Lleida, Sense Ficció, conferència