Cartell de propaganda electoral del febrer del 1936.

 

El 16 de febrer de 1936 la coalició de partits d’esquerra del Front Popular guanyava  les eleccions generals i obtenia la majoria absoluta amb un marge estret de vots. Amb una campanya basada en l’aplicació de mesures reformistes, la petició de llibertat per als presos polítics i en un aprofundiment de la democratització d’Espanya, l’aliança integrada per Esquerra Republicana (amb l’Organització Republicana Gallega Autònoma), Unió Republicana, el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Comunista d’Espanya, el Partit Sindicalista, el Partit Obrer d’Unificació Marxista, el Partit Galeguista, Esquerra Republicana de Catalunya i Acción Nacionalista Vasca es va imposar a les dretes de forma legítima.

Entendre la situació a Espanya el febrer de 1936 obliga a estudiar l’escenari  internacional. Els anys d’entreguerres de les dècades 20 i 30 del segle passat van estar marcats pel Crack del 29 i l’auge dels feixismes a Europa. Mentrestant, a Espanya se succeïa el govern dictatorial de Miguel Primo de Rivera el 1923, que acabaria amb l’anomenada “dictablanda” del general Berenguer el 1930, fins a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931. Aquells comicis van ser l’inici de la Segona República.

El 18 de juliol de 1936, el govern resultant de les eleccions del febrer patiria el cop d’Estat dirigit pel general Mola i començaria una guerra civil que s’allargaria gairebé tres anys. Finalment, el conflicte es resoldria amb la instauració de la dictadura de Franco fins al 1975.

Més informació: La Marea, RPS