110 anys de la batalla de Verdun

Les batalles de la PGM entre el 1915 i el 1916 van provocar 600.000 morts. Verdun (França) va ser un dels punts principals de combat en el sector occidental d’Europa durant la Gran Guerra. Font: Sàpiens

El 21 de febrer de 2026 es van complir 110 anys d’un dels successos més rellevants  de la Primera Guerra Mundial: la batalla de Verdun, que es va allargar fins al mes de desembre d’aquell any.

L’enfrontament va passar a la història com l’escenari on, en deu mesos, més de tres-cents mil soldats francesos i alemanys hi van deixar la vida per mirar d’avançar poc més de deu quilòmetres.

L’equilibri de forces al front occidental des del 1915 havia convertit qualsevol ofensiva en una massacre. Tot i això, el cap de l’Estat Major alemany, Erich von Falkenhayn, va decidir atacar Verdun, convençut que l’exèrcit francès estava al límit i que, si el derrotaven, Alemanya podria concentrar les forces contra Anglaterra i Rússia. La seva estratègia es basava en la superioritat material per desgastar els francesos, però no va preveure la forta resistència dirigida pels generals Philippe Pétain i Robert Nivelle, que van defensar cada metre de terreny.

L’atac va començar amb una gran descàrrega d’artilleria. Pétain va estabilitzar el front i va organitzar una defensa aferrissada, especialment al fort de Douaumont. Els combats, sovint cos a cos, van causar enormes pèrdues als dos bàndols. A finals d’abril, els francesos ja havien patit unes 270.000 baixes, xifra similar a la dels alemanys.

Al juny, la situació era crítica per a França. Per alleujar la pressió, l’1 de juliol francesos i britànics van obrir una nova ofensiva al Somme, fet que va obligar Alemanya a suspendre l’atac a Verdun.

L’1 de juliol de 1916, l’Exèrcit britànic va intentar trencar les línies alemanyes a la batalla del Somme, a la vall d’aquest riu, per alleujar la pressió sobre Verdun. El primer dia va patir prop de 60.000 baixes, un terç mortals. En quatre mesos, els aliats van sumar més de 600.000 baixes, per 430.000 alemanyes, a canvi de pocs quilòmetres. L’ofensiva, iniciada amb un intens bombardeig i mines subterrànies, va fracassar davant les defenses alemanyes. Els combats es van allargar en una guerra de desgast. El 15 de setembre, a Flers-Courcelette, s’hi van usar per primer cop massivament tancs britànics Mark I, però amb escàs resultat. El 18 de novembre la batalla es va donar per acabada sense canvis significatius.

La batalla de Verdun va acabar després que Alemanya suspengués l’atac principal al juliol per concentrar esforços al Somme, l’exèrcit francès va preparar una contraofensiva metòdica durant la tardor. A l’octubre, ja havia recuperat forts clau com Douaumont i Vaux.

El 15 de desembre de 1916, els francesos van llançar una ofensiva decisiva al sector nord-est de Verdun amb una intensa preparació artillera i una millor coordinació de la infanteria. L’operació va obligar les forces alemanyes a retirar-se i va permetre a França restablir pràcticament la mateixa línia de front que tenia al febrer, quan havia començat la batalla. La batalla es va tancar amb 378.000 baixes franceses (163.000 morts) i 330.000 alemanyes (143.000 morts). Quan es parla de baixes, hom es refereix al conjunt de morts, ferits, malalts, desapareguts o presoners.

Militarment, cap dels dos bàndols no va obtenir un avantatge estratègic clar, però Alemanya no va assolir l’objectiu d’esgotar l’exèrcit francès. Verdun es va convertir així en el símbol de la resistència francesa.

Soldats catalans a Verdun

Fotografia de grup del 1r Regiment de Marxa de la Legió Estrangera amb la presència de catalans que mostren una senyera. Font: MHCat

Els 6.000 voluntaris catalans (algunes fonts parlen de fins a 12.000, tant residents a Catalunya com a França) que s’havien allistat a l’exèrcit francès rebrien el “bateig de foc” en la que seria la batalla més mortífera de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Els voluntaris catalans es van allistar a l’exèrcit francès a finals de 1915 (un any i escaig després de l’inici del conflicte) a través del Comitè de Germanor dels Voluntaris Catalans, organisme mixt francocatalà participat pel govern de la Mancomunitat de Catalunya i el govern de la República francesa.

La gran majoria dels voluntaris catalans ―que serien enquadrats en els 1r, 2n i 3r regiments de Marxa de la Legió Estrangera― procedien del sindicat CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) i del partit Unió Catalanista, que ideològicament havia superat l’estadi del regionalisme i postulava la independència de Catalunya. La participació catalana tenia també l’objectiu d’internacionalitzar les reivindicacions nacionals de Catalunya. Els legionaris van patir baixes molt elevades a Verdun, però també van guanyar gran prestigi. De fet, es convertiria en una de les unitats més condecorades de l’exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial.

Més informació: Sàpiens, El Nacional, Museu d’Història de Catalunya