L’actor i director neozelandès, Russell Crow, interpreta de forma magistral Hermann Göring. Durant els primers anys del Tercer Reich, va ser la segona figura més poderosa del règim nazi i el successor designat de Hitler.

 

Es tracta del procés judicial inèdit celebrat a Nuremberg (ciutat alemanya), entre el 20 de novembre de 1945 i l’1 d’octubre de 1946, per un tribunal militar internacional (britànic, francès, rus i nord-americà) contra vint-i-quatre membres del partit nazi i vuit organitzacions, acusats de crims de guerra.

El veredicte condemnà a ésser penjats Göring, que se suïcidà la vigília de l’execució (16 d’octubre), Ribbentrop, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Sauckel, Seyss-Inquart, Kaltenbrunner, Keitel i Jodl. R. Ley se suïcidà per l’octubre del 1945, el cas de Krupp fou examinat a part, i Bormann, fugitiu, fou condemnat per contumàcia; foren sentenciats a presó Dönitz, Raeder, K. von Neurath Funk, Speer, B. von Schirach i Hess. Foren absolts Schacht, Fritsch i F. von Papen. Quatre organitzacions foren condemnades: el partit nazi, la Gestapo, les SS i el SD (Servei de Seguretat). El veredicte permeté a l’ONU de definir el delicte de genocidi.

 

Coincidint amb el 80è aniversari d’aquests judicis històrics, s’ha estrenat als cinemes la pel·lícula Nuremberg, una producció nord-americana, amb un duel d’actors oscaritzats molt recomanable. A més, aporta una perspectiva nova centrada en l’experiència psicològica del procés. Anteriorment, el 1961, el film Judgment at Nuremberg ens ofereix una primera visió d’aquests fets. I el 2000, Nuremberg, una minisèrie protagonitzada per Alec Baldwin, va recuperar el tema. Tot aquest seguit de propostes demostra que es tracta d’una qüestió apassionant i d’actualitat.