Una vista de l'incendi de Torrefeta i Florejacs.

Incendi de la Segarra, en el qual van morir dos persones. Font: Segre.

 

Aquest estiu ha estat el segon més calorós des que es tenen registres a Catalunya. Només el va superar el del 2022, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya.

Fins i tot en alguns sectors de Ponent, el terç sud del país i punts del litoral i prelitoral aquest estiu ha estat el més càlid, fins i tot més que el del 2003 i el del 2022.

Concretament, l’Observatori de l’Ebre ha registrat l’estiu més càlid dels últims 121 anys. Pel que fa a l’Observatori Fabra de Barcelona, també centenari, l’estiu ha assolit un nou rècord de temperatura màxima en un mes d’agost, el dia 16 amb 38,9 graus.

 

Més informació: CCMA

 

Des de principis d’any ja s’han cremat a la Unió Europea més d’un milió d’hectàrees de superfície forestal, més de quatre vegades més que l’any passat, quan van ser 222.000, i 3,7 vegades la mitjana dels últims 20 anys, 278.000.

Són les dades més actualitzades calculades pel programa Copernicus d’anàlisi per satèl·lit, en les quals destaca molt la península Ibèrica: a Espanya s’han cremat 400.000 hectàrees i a Portugal han estat 270.000.

Després venen Romania, amb 120.000; Itàlia, i fins a un total de 22 països, perquè només cinc dels estats membres no han patit incendis forestals de més de 30 hectàrees, que és el mínim que es registra.

Tot això suposa gairebé 40 milions de tones de CO₂ emeses pels incendis, gairebé quatre vegades més que l’any passat, en un 50% més d’incendis, que, sobretot, han estat molt més grans.

Pel que fa a Espanya, no és l’any que més hectàrees s’han cremat, però s’hi acosta (el 1994 van ser mig milió d’hectàrees), amb 150.000 de cremades en una sola setmana, cosa que no havia passat mai.

Aquestes xifres han trencat una tendència a la baixa i els experts creuen que poden venir estius molt pitjors, i posen com a possibles precedents Austràlia o el Canadà, on el 2023 es van cremar quinze milions d’hectàrees.

Més informació: CCMA