Ja es pot afirmar que el 2024 és l’any en què s’ha fet més evident que la crisi climàtica provocada per l’home amplifica els fenòmens meteorològics extrems. N’hi ha més i fan més mal perquè provoquen més morts i tenen més impacte econòmic, un impacte que cada cop més països tenen problemes per afrontar.

És el que l’organització World Weather Attribution posa davant dels ulls del món en el seu primer informe anual, el del 2024, un any que es recordarà tristament pel rècord en desastres climàtics que han situat al mapa. I el 2024 n’és la cúspide, però només de moment, com assenyala Jaime Ribalaygua, de la Fundació per a la investigació del clima (FIC).

La DANA del País Valencià, entre els 10 desastres més costosos

Un altre equip de científics ha posat xifres a aquests desastres climàtics en un informe de Christian Aid: només les deu principals catàstrofes climàtiques del 2024 van costar al món un total de 228.000 milions de dòlars.

Si l‘huracà Milton és el fenomen que més danys econòmics va causar, la dana, al País Valencià, està en la posició 10 de tot el món, amb més de 4.000 milions en pèrdues.

Les vides segades, com les 223 del País Valencià, haurien de fer reaccionar cap a una acció més contundent per frenar l’escalfament global. Així, doncs, els governs haurien d’entendre que invertir en la lluita climàtica no és un cost, sinó un estalvi.

Font: 3Cat