Author Archives: Jordi Monteagudo

Comptes a Gmail sense donar el telèfon

Si heu tractat, últimament, de fer-vos un compte de correu al Gmail, potser haureu observat que, en un moment del procés, us exigeix un número de telèfon «per la vostra seguretat». La reacció normal, quan algú ens demana aquesta mena dades a través d’Internet, és la desconfiança, i probablement n’haureu desistit.

Per sort, hi ha una forma d’evitar que ens faci aquesta petició: si repetiu el procés des del navegador Google Chrome, no us el demanarà –ni tampoc si feu servir el Chromium, la versió lliure de Chrome.

Sens dubte, es tracta d’una estratègia de Gnome (creadora de Gmail) per augmentar el nombre d’usuaris del seu propi navegador. Per sort, ningú no us impedeix d’instal·lar el Google Chrome, crear-vos un compte a Gmail i, si no us interessa, desinstalar-lo: feta la llei (o imposada la norma unilateralment), feta la trampa.

Informació trobada a aquest fil. Gràcies a Marta i a Laia per confirmar-la.

El fet diferencial de la literatura catalana

Avui hem vist i escoltat el discurs de Quim Monzó a la Fira del Llibre de Frankfurt, on, l’any 2007, la literatura catalana va ser-hi la convidada d’honor. Si reviseu les hemeroteques, veureu que hi va haver força polèmica sobre si hi havien d’anar els escriptors catalans, independement de quina fos la seva llengua d’expressió literària; si només hi havien d’anar els autors catalans en llengua catalana, o si també hi havien d’estar representats els autors en llengua catalana d’altres territoris (El Roselló, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, L’Alguer). Una polèmica que, si llegim atentament el discurs d’en Monzó, no es produiria mai en una literatura amb un estat (o diversos) al darrere.

És aquest el fet diferencial que, abans de començar a estudiar la història de la literatura catalana, cal observar: l’evolució de la literatura en català no ha estat la mateixa durant les èpoques d’independència política que durant els períodes de sometiment. I això ho hem de tenir present en cada període a estudiar.

Monzó, amb el seu estil peculiar i personalíssim, aprofundeix –mentre fingeix que no ho fa– en alguns altres aspectes de la percepció que hom té sobre la nostra literatura. Per si voleu revisar el text d’aquest discurs tan poc tradicional, aquí us deixo un parell d’enllaços al vídeo i al text.

També és interessant que el compareu amb el discurs de Màrius Serra que us vaig suggerir fa pocs dies; notareu que l’estil és profundament diferent: aquell discurs és molt més clàssic.

Textos de creació: un conte

Més treball per als batxillerats. Després de tres suggeriments perquè redacteu articles d’opinió, arriba el moment de proposar-vos una opció més literària: un petit conte d’entre dues i tres pàgines.

El conte ha de tenir un mínim de tres personatges i ha de mostrar clarament l’estructura típica de les narracions: plantejament, nus i desenllaç.

Per ajudar-vos en aquesta tasca, aplicarem la tècnica dels «pre-textos». Un pre-text (que no és el mateix que un pretext) és qualsevol tipus d’element que se’ns ofereix per ser inserit en qualsevol text. Els pre-textos poden ser:

  • paraules o frases que cal inserir obligatòriament en el text;
  • idees que cal suggerir però sense emprar determinades paraules prohibides;
  • noms (o imatges) de personatges a emprar;
  • ubicacions;
  • escriure un text a partir d’un títol;
  • etc.

En aquest cas, el pre-text consistirà en tres frases: la primera haurà de ser obligatòriament la que iniciï el vostre conte; la segona haurà d’aparèixer aproximadament cap a la meitat; la tercera haurà de ser l’última del conte. Haureu de presentar el treball imprès o a màquina, i aquestes tres frases hauran d’aparèixer en negreta.

Les frases són les següents:

  1. «Avançava per passadissos d’ombra, cap a l’extrem oriental del mur, on hi havia una esquerda de claror.»
  2. «En aquell moment, oblidà el desert i aquells dos misteriosos estrangers.»
  3. «Blanca de Salona –Rosaura?– somreia a la finestra.»

Normes de format:

  • DINA-4, per una cara;
  • a doble espai;
  • quatre marges de 2’5 cm (o d’una polzada);
  • tipus de lletra formal a 12 punts (Times New Roman, Arial, Liberation, Garamond… queden explícitament prohibits els tipus de fantasia —si algú fa servir la Comic Sans, serà castigat a copiar la Bíblia de Gutenberg en caràcters gòtics);
  • justificat als dos costats;
  • sense cap tipus d’imatge;
  • el títol anirà en la part superior de la primer plana, centrat, entre 18 i 24 punts, en negreta i en el mateix tipus que el cos del text;
  • la identificació de l’alumne (nom i cognoms, grup, data, assignatura), alineada a la dreta, figurarà entre el títol i el primer paràgraf del conte (en la primera pàgina);
  • no es descarten altres elements de format, sempre que no contradiguin les pautes de presentació de l’àmbit acadèmic (registre formal).

Data de lliurament: 17 d’octubre.

(Les frases escollides provenen de Llibre de cavalleries, de Joan Perucho.)

Exemples escollits d’articles d’opinió (2) – Català a l’atac!

El passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, entre els discursos dels actes oficials (generalment avorrits i plens de paraules solemnes que amaguen la buidor mental dels que els pronuncien) se’n va colar un de més viu i expressiu. Màrius Serra, escriptor i periodista, va aprofitar la difusió que li oferia un acte que va ser transmès en directe TV3 –i al que assistien els més alts càrrecs del govern i de l’oposició– per dir la seva sense que ningú se’n pogués escapolir (sense que ningú pogués fer campana).

Va fer, doncs, un discurs que, tot i respectant els aspectes formals del gènere (text prèviament escrit, breu, ben articulat, pensat per ser llegit en veu alta davant d’un auditori i només en una ocasió concreta –ocasió que, a més a més, el defineix), era, al mateix temps, un article d’opinió amb humor (què és un palíndrom?) i carregat de crítica.

Us convido a veure’l i escoltar-lo des del primer enllaç que trobareu a sota; des del mateix lloc, us podreu descarregar un PDF amb el text íntegre per si el veu examinar amb més detall (exercici molt recomanable; tracteu d’aplicar-hi uns criteris d’anàlisi similars als que us he suggerit per a l’article del Benjamí Villoslada). Són menys de set minuts i, a més a més, us ajudarà a comprendre millor l’activitat que durem a terme dilluns.

Identificació de figures retòriques 1

Ja hem començat a classe, treballant per equips, l’activitat d’identificació de figures retòriques. Aquí us deixo l’enllaç al document amb les propostes de solució per a cada fragment; heu de tenir en compte que, en cada cas, pot haver-hi més d’una solució, més d’una figura retòrica en un mateix text en negreta. Procureu comprendre la raó de les que jo us hi proposo i, per al proper dia, escriviu una petita justificació de les que penseu que hi heu trobat.

I sobretot, no feu aquest exercici a la babalà:

  1. llegiu atentament cada fragment marcat en negreta i assegureu-vos de comprendre el significat de totes les paraules (us sona el concepte «diccionari»?);
  2. si creieu identificar la figura (o figures) que hi apareix, consulteu el llibre de text, el quadre de figures i la llista d’exemples que us vaig passar i comproveu que és realment la que penseu;
  3. si, tot i consultar els documents esmentats, no la reconeixeu, no desespereu i passeu a la següent figura;
  4. poseu per escrit una breu explicació sobre el funcionament de la figura retòrica concreta que creieu haver identificat (no té cap sentit que torneu a copiar la definició de la figura retòrica, ni que copieu el mateix que diu el poema);
  5. si us queden figures per identificar, pregunteu als vostres companys què hi han posat en cada cas i, sobretot, que us expliquin per què ho han posat;
  6. després d’haver contestat totes les figures, consulteu el solucionari que trobareu a la tercera pàgina i, en la llibreta, marqueu les que heu contestat de forma diferent (que potser no estan mal resoltes: recordeu que pot haver més d’una figura en cada fragment).

Durant els propers dies (no necessàriament el dilluns), comentarem les que us hagin resultat més difícils d’identificar.

Text de l’exercici amb solucionari.

Exemples escollits d’articles d’opinió (1)

Com aneu comprovant els alumnes de 1r de BAT, redactar un bon article d’opinió no és cosa fàcil. A més de dominar-ne l’estructura, cal tenir una opinió sobre el tema a tractar (tenir opinió implica tenir coneixements). A nivell d’estil, per exemple (i per no complicar-vos la vida), si no volem quedar com a nens de primària, haurem d’evitar expressions com «jo opino, jo crec, a mi em sembla» i les haurem de substituir per unes altres estratègies discursives.

No hi ha res millor, en aquestos casos, que aprendre dels mestres, de manera que vaig a anar proposant-vos autors i articles que paguen la pena: si els llegiu amb atenció, abans de dos anys (abans de les Proves d’Accés a la Universitat) estareu en condicions de redactar amb una certa maduresa. I no us deixeu enganyar: el factor que més influeix en els resultats de les PAU és la maduresa (la maduresa de preparar-s’hi bé, entre d’altres).

Per començar, us proposo l’article d’avui del Benjamí Villoslada, informàtic amb vocació de periodista que ens ofereix, al seu bloc Bitologies, agudes reflexions sobre el món de la tecnologia i, molt important, com afecta i com pot arribar a afectar a les nostres vides. Entre altres coses, i a un nivell més anecdòtic, és un gran innovador del llenguatge, i ha proposat i popularitzat termes com copiaferrar, bitaires, toter.

L’article d’avui, a més de ser de rabiosa actualitat, presenta una estructura original: comença amb aspecte de necrològica, però deriva molt ràpidament cap al gènere que ens ocupa, cap a l’article d’opinió. Llegiu-lo atentament i, després, fixeu-vos en els següents detalls:

  1. on són les marques de primera persona (flexió verbal, pronoms)?
  2. en què consisteix la introducció? quina mena d’informació ens hi dóna? és gaire extensa?
  3. com realitza la transició del primer paràgraf al segon? amb quin mecanisme o recurs textual?
  4. en els paràgrafs 3r i 4t, ens hi dóna informació sobre dues persones: per què? com i on ha creat la necessitat de donar aquestes informacions? és a dir, quina és la justificació d’aquests dos paràgrafs?
  5. quina és la funció del cinquè paràgraf? quina relació té amb els dos anteriors?
  6. quina és la funció del 6è i del 7è paràgrafs? és la mateixa?

Si podeu contestar el primer punt, anireu millorant en estil.

Si podeu contestar els punts del 2n al 6è, estareu comprenent millor el concepte de «cohesió textual»

L’article a llegir és Steve Jobs, porta data del 6 d’octubre. Tracteu de calcular quant de temps ha necessitat Villoslada per redactar aquest article i us fareu una idea del que significa «saber escriure». Insisteixo: teniu dos cursos per davant per millorar, i aquest és l’exemple a seguir; o el primer que us proposo, si més no.

Fer la vaga o fer el «vago»?

Aquesta falsa paronomàsia («vago» no és un mot català) és freqüent en les crítiques a les vages d’estudiants. Aprofitant que el Sindicat d’estudiants n’ha convocat una per al proper dijous, 6 d’octubre, cosa que us converteix en protagonistes de la notícia, podeu investigar-hi una mica i escriure un article d’opinió (d’entre 15 a 25 línies) per al dilluns, 10 d’octubre. Podeu agafar algun dels següents enfocaments (o qualsevol altre que us sembli adient):

  • Quin és l’origen de les vagues i en què s’assembla i en què es diferencia una vaga d’estudiants d’aquella idea original.
  • En què han consistit les darreres vagues d’estudiants i, de les coses que pretenien obtenir, quines han obtingut i quines no.
  • En les darreres vagues d’estudiants, quin seguiment (alumnes que no han anat a classe) s’ha obtingut? Aquest seguiment, en quin percentatge d’assistència a les movilitzacions (manifestacions) s’ha transformat? Si hi ha alguna discrepància, a què creus que es deu?
  • Aquesta vaga concreta, què pretén obtenir? El que es demana, justifica una vaga? Creus que la vaga pot ajudar a aconseguir-ho?
  • Si has fet vaga, si no has fet vaga, pots explicar els motius que t’han dut a prendre aquesta decisió.
  • Com ha interpretat la premsa aquesta vaga d’estudiants? Quin tractament hi han donat els periòdics, la televisió, la ràdio? Tots han opinat de la mateixa manera o hi heu pogut observar diferències?
  • Com ha interpretat la gent del vostre entorn (altres estudiants, els vostres amics i famílies) aquesta vaga?

Observeu que algunes de les propostes impliquen fer una mica de recerca: en casos així, podeu consultar les hemeroteques. Les versions digitals de la premsa ens faciliten molt aquesta feina, ja que solen incorporar cercadors temàtics i sempre estan ordenades cronològicament. Podeu començar per alguns periòdics en català: elPeriòdico.cat, El Punt Avui+, ara.cat.

Per als 1rs de BAT.

A Funny Thing Happened on the Way to the Forum

Doblada al castellà com a Golfus de Roma, ens ofereix una divertida versió de tres comèdies de Plaute (Pseudolus, Miles Gloriosus i Mostellaria) sota l’òptica desenfadada dels musicals de Broadway. Si llegiu els resums d’aquestes tres obres, podreu identificar quins dels seus elements apareixen a la pel·lícula?

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pFaQvsIbung[/youtube]

Per als de Literatura universal.

Autoaprenentage del català: introducció al SALC

SALC, Servei d’Autoformació en Llengua Catalana, és un dels entorns més fiables per realitzar exercicis de llengua catalana. Creat per la Universitat Pompeu Fabra, té al darrera una llarga trajectòria, així com un equip de professionals de la docència de la llengua.

Per emprar aquest sistema, des de la pàgina principical fem clic sobre l’opció Treballa amb el SALC i creem una fitxa personal d’usuari (columna dreta) o, si ja en tenim una, accedim amb el nostre usuari (columna esquerra). Cal tenir en compte que, si no els fem servir, els usuaris són esborrats després d’un període prudencial.

El primer cop que hi accedim, trobem quatre opcions:

  • Avalua el teu nivell
  • Treball
  • Avaluació per aspectes
  • Autoavalua el teu progrés

La primera opció ens porta a realitzar un test general força complet que posarà de relleu les nostres mancances i ens orientarà en les activitats de formació. La segona, en canvi, en permet triar en seguir uns itineraris marcats (plans de treball, que inclouen preparació per als graus B, C i D, així com la possibilitat de treballar quatre àmbits diferents —ortografia, lèxic, morfosintaxi, vocabulari— a diversos nivells) o, bé, triar els exercicis que desitgem des d’una mena d’índex en forma de taula que ho abarca tot (exercicis lliures).

Els exercicis són autocorregits i, a més a més, en la major part dels casos se’ns ofereix un o més enllaços a textos de teoria que il·lustren l’aspecte tractat; tambe podem accedir al diccionari en línia d’Enciclopèdia Catalana (icones al marge esquerre). Cal destacar que els fragments de teoria mostrats procedeixen de manuals i gramàtiques ben reconeguts.

Dedicar mitja hora diària, un mínim de tres cops per setmana, us ajudarà molt a millorar en aspectes tan bàsics com ara l’ortografia, l’ús dels pronoms febles o el vocabulari.