Tant a l’Alcorà (el llibre sagrat dels musulmans) com en textos sagrats del judaisme (Torà, Gènesis Rabà…) i a la Bíblia cristiana es narren la històries d’Abraham o Ibrahim.

La vida d’Ibrahim està plena de virtuts de les que podem aprendre, i a travès de les quals es va convertir en un exemple per a la humanitat. Amb la seva sincera submissió i la seva gran fe, se’l va acabar coneixent com l’amic d’Allah.

Neix un Profeta

En el regne de Babilònia molts ídols (estatues) eren venerats com si fossin déus. El pare d’Ibrahim, Aazer, era un conegut escultor que esculpia ídols de pedra i de fusta. Quan era un nen, Ibrahim veia el seu pare treballar i sovint feia servir aquests ídols com a joguina. No podia entendre com les persones podien adorar i donar menjar els ornaments de pedra als temples demanant-li favors. Em el seu cor sentia que allò no estava bé; a mesura que es feia gran estava més convençut que aquells ídols eren falsos, que eren simplement objectes.

Ibrahim escolta a Déu

Una nit Ibrahim va viatjar fins a la muntanya per observar el cel i la naturalesa. De sobte va sentir una veu que el cridava. Era la veu del seu Senyor, Allah, ordenant que es sotmetés a Ell i es convertís en musulmà. Ibrahim, tremolant, va caure al terra. Es va prosternar a Allah plorant: Em sotmeto al Senyor de l’univers!». Finalment es va aixecar i tornà cap a casa. La seva vida es va transformar per sempre, i el seu cor es va omplir d’una gran pau.

Ibrahim tracta de propagar la paraula de Déu

Ibrahim tenia aleshores una nova missió: explicar la veritat a la gent i ajudar-los a acceptar Allah com a l’únic Déu vertader. Primer va anar cap al seu pare, a qui amava profundament. Ibrahim li va dir: «Pare! Per què adores allò que no et pot escoltar ni et serveix de profit? Pare! M’ha estat revelat una saviesa del què no coneixes res. Segueix-me, et conduiré pel Camí recte.» (Alcorà 19: 42-43) Enfadat, el seu pare va rebutjar la proposta i li va dir que s’allunyés de la seva vista. Sense deixar que això l’afectés, Ibrahim va decidir canalitzar els seus esforços per a mostrar el missatge d’Allah entre els seus veïns però aquests el van rebutjar i el van tractar violentament.

El pla d’Ibrahim

Abans d’una gran celebració, Ibrahim sabia que els habitants de la ciutat no hi serien. Quan van marxar, Ibrahim va anar fins al temple per portar a terme la seva missió: destruir els seus ídols, excepte un, el més gran, per poder explicar-los-hi l’error que havien comès. Quan la gent va tornar, van quedar horroritzats. Els seus ídols estaven destruïts. Ràpidament van sospitar d’Ibrahim. El van preguntar però es va negar; els va dir que havia estat l’estàtua més gran i que el preguntessin. Els ciutadans van respondre que l’estàtua no podia parlar. Ibrahim els va respondre: Com podeu adorar coses que no poden parlar ni sentir?». Tots van quedar en silenci, sabent que Ibrahim tenia raó, però el seu orgull no els va permetre rebutjar els seus ídols que havien estat adornat durant tantes generacions.

El miracle del foc

La massa de gent va cridar dient que Ibrahim havia de ser cremat. Volien venjança per a destrucció dels seus ídols. La decisió de la seva execució cremat fou autoritzada per Nimrod, el rei de Babilònia, i els seus sacerdots. La notícia es va estendre ràpidament i milers de persones de tot el regne van acudir per a presenciar l’acte. Van fer una foguera enorme amb una gran quantitat de fusta. Ibrahim estava encadenat de mans i peus i posat a una catapulta que el llançaria a sobre del foc. En aquest moment Ibrahim va rebre la visita de l’àngel Jibreel (Gabriel) i li va preguntar si desitjava alguna cosa. Ibrahim li va contestar que el seu únic desig era que Allah estigués content amb ell. Podia haver demanat qualsevol cosa però, en lloc de pregar per la seva vida, va escollir demanar la benedicció d’Allah. Allah no podia permetre que el Profeta fos executat. Va ordenar que el foc fos un lloc fresc i pacífic per a Ibrahim; i el foc va obeir cremant solament les cadenes que portava. Va començar a caminar fora de la foguera, sense cap gota de suor a la seva pell. Els espectadors van començar a cridar, sorpresos dient: «el Déu d’Ibrahim l’ha salvat del foc.!»

Sara i Ibrahim

Després de vèncer el rei Nimrod de Babilònia a una batalla dialèctica, Ibrahim va continuar la seva missió de difondre la paraula d’Allah. Només una dona, Sara, i un home, Lot, l’escoltaven i el seguien. El grup va viatjar fins a Síria, cridant la gent a seguir la paraula d’Allah i a realitzar bones obres. Ibrahim i Sara es van casar, desitjant tenir fills que els ajudessin a difondre el missatge d’Allah, però el temps passava i Sara no es quedava embarassada. La parella es va ubicar a Egipte, on Sara va tenir una serventa anomenada Hajar. El fet que Ibrahim estigués envellint abans de ser pare, la feia estar molt trista. Per això va oferir al seu marit Hajar com a segona esposa. Ibrahim i Hajar van ser beneïts amb un nadó, al que van posar de nom Ismail.

Els reptes d’Ismail i Hajar al desert

Allah va donar instruccions al Profeta Ibrahim per preparar Hajar i el petit Ismail per a un llarg viatge. La família va viatjar fins al desert d’Aràbia. Ibrahim va fer que Hajar i Ismail pugessin a un turó anomenat Marwa i els va deixar sota el refugi d’un arbre, amb una bossa de dàtils i aigua.

Les provisions de Hajar i Ismail es van acabar aviat i es van començar a deshidratar. Hajar, desesperada, va pujar als turons de Safa i Marwa set vegades buscant en la distància si apareixia algun nòmada. Finalment es va desmaiar. Aleshores, Hajar va escoltar una veu, l’Àngel Gabriel va aperèixer donant cops al terra sorrenc amb el peu fins que va aparèixer un rierol i Hajar va recollir aigua per beure i omplir la seva cantimplora. El rierol es va anomenar Zamzam i , fins l’actualitat, els musulmans que realitzen la peregrinació del Hajj beuen d’aquesta aigua sagrada. Hajar va tenir doncs una font d’aigua que, a més, li permetia comercialitzar amb viatgers nòmades. Mare i fill tenien menjar i aigua per beure. Cada vegada anava més gent capa a la font i es va construir a prop un campament. Van començar una nova vida a Mecca, convertint el desert en un lloc pròsper i bulliciós. Ismail va créixer i es va convertit en un noi sa. També va aprendre àrab.

L’obediència d’Ibrahim

Durant un somni, se li va ordenar al Profeta Ibrahim sacrificar el seu fill en honor d’Allah. Ibrahim li va explicar el somni al seu fill i ambdós van decidir accedir a la voluntat de Déu. Quan es va prosternar en el lloc del sacrifici amb el seu front al terra, mentre el seu pare apropava un ganivet afilat al seu coll, justament en aquell moment, Allah li va dir: «Oh Ibrahim! Has accedit a les meves ordres i ara seràs recompensat». Un gran carner va aparèixer com a sacrifici alternatiu i, en lloc del seu fill Ibrahim va sacrificar aquell carner per la glòria d’Allah.

La construcció de la Kaaba

Ibrahim desitjava que hi hagués un lloc específic on la gent pogués trobar la pau, focalitzant-se completament en l’adoració. Poc després, Allah va ordenar que ibrahim construís la Kaaba, «Maqam Ibrahim».