http://guix.grao.com/revistes/guix
- Monogràfic de la revista GUIX núm 354, maig 2009: “Quina incidencia té la formació en el centre?”
- Quina incidència té la formació en els centres? Carmina Bosch, Maria Masip, Maria Vide Sahuguillo
El treball que s’ofereix és fruit de la col·laboració entre dues institucions implicades en la formació: el Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Vallès Occidental VI (Montcada i Reixac, Ripollet i Santa Perpètua) i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Al CEIP El Viver hem aconseguit que la formació formi part de la vida del centre. Alicia Cuello Bernat, Conxita Roca
Aquest article serveix per millorar les competències matemàtiques del alumnat a partir d’un procés de formació. Continuar aprenent ens fa estar actius, ens fa adonar de tendències noves i ens ajuda a descobrir que mai no ho acabem de saber tot. En les línies que segueixen, s’ explica de quina manera la formació rebuda ha revertit a les aules i com s’ha aconseguit que acabi formant part de la vida del centre.
- Els efectes de la formació depenen de nosaltres. Xavier Portal, Javier Carrasco, M Gràcia Espin
Perquè un projecte avanci, calen tres coses: la primera, tenir una bona idea; la segona, creure-se-la, i la tercera, que hi hagi algú disposat a convèncer i animar unes altres persones perquè la duguin a terme malgrat les dificultats.
- Quina incidència té la formació en el centres?: Conclusions. Carmina Bosch, Maria Masip, Maria Vide Sahuguillo
- Revista ‘Escola Catalana’ núm. 477. Gener de 2013. Article: Formació del professorat gratuïta o de pagament?
Es planteja quines conseqüències directes i indirectes pot comportar la manca de pressupost en els temes de formació del professorat. Cal plantejar-se també si els equips docents poden aportar els valors afegits que est canvi requerix.
- Revista ‘Guix’ núm. 388. Octubre de 2012. Article: El paper de la reflexió, dels equips i de la formació permanent
El tema central de l’article és la concepció de l’escola com a espai de coneixement. Els ‘entorns de coneixement’ tenen en comú com a funció suavitzar els riscos individuals, posar a disposició recursos operatius i configurar estructures de ressonància per a les innovacions.
- Revista ‘Guix’ núm. 390. Desembre de 2012. Article: La formació dels mestres en èpoques d’incertesa i des de la complexitat
L’aprenentatge entre iguals en el marc de l’escola, segons la visió de l’experiència de Carme Pablo, com a mestra i asesorar alhora. ‘Sovint, la meva aportació consisteix a aconseguir que el professorat esdevingui conscient que té prou habilitats per generar canvis i que aquests canvis són necessaris’ (Carme Pablo)
- INNERATY, D.– La democracia del conocimiento: por una sociedad inteligente.- Barcelona (2011). Piados
Un llibre interessant per entendre i valorar el tema de les xarxes de coneixement compartit, tema que es troba a la base de la filosofia de la FIC (Formació Interna de Centre).
