Què és l’aprenentatge servei?
Josep Ma Puig Rovira
Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
L’aprenentatge servei és una metodologia que presenta dues cares en íntima relació: l’aprenentatge i el servei a la comunitat. L’aprenentatge servei (ApS) no és tan sols una estratègia d’aprenentatge perquè els alumnes adquireixin més i millors coneixements, encara que òbviament es tracta que optimitzin els seus aprenentatges. Tampoc es tracta únicament d’un conjunt de tasques de voluntariat per sensibilitzar l’alumnat i donar-los l’oportunitat de contribuir al bé comú, encara que, per descomptat, és una bona idea incorporar l’ajuda a la comunitat com a dinamisme formatiu. L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat. Una metodologia que en unir aprenentatge i servei els transforma i afegeix valor a tots dos, i a més crea nous i inesperats efectes positius.
Una definicions i tres exemples
A continuació ens aproximarem a aquesta metodologia a través d’una definició i de tres exemples. Comencem per la definició: l’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i tasques de servei a la comunitat en una sola activitat ben articulada que pren la forma d’un projecte educatiu. Aquest projecte està pensat perquè els participants aprenguin enfrontant-se a necessitats reals sobre les quals és possible intervenir amb possibilitats de millorar la situació.
Pel que fa als exemples, es fa aprenentatge servei quan un centre demana voluntaris entre el seu alumnat i els forma per rebre i guiar nois i noies immigrants que s’incorporen durant el curs, està oferint als voluntaris una experiència educativa de primera magnitud. Quan un Banc de Sang munta un sistema de col·laboració amb les institucions educatives per donar formació científica sobre els temes que li són propis i alhora demana la col·laboració dels joves per dinamitzar una campanya de donació de sang al seu barri, està contribuint a fer que prenguin consciència d’una necessitat no sempre visible i els dóna l’oportunitat d’exercir una acció cívica de solidaritat. Quan diversos centres educatius d’una població i una associació interessada en la història local munten un sistema de recuperació de la memòria històrica a través de la narració oral que les persones grans dirigeixen a la parella d’alumnes reporters que els ha correspost, estan creant una activitat amb múltiples objectius: conèixer una època històrica de la ciutat, relacionar joves i avis, responsabilitzar els alumnes en una tasca cívica de recuperació del passat que després es mostrarà al conjunt de la població i, sens dubte, en aquest cas aprendre història i socials. Tres exemples d’aprenentatge servei entre els molts que pot oferir una metodologia pedagògica tan versàtil.
Per què impulsar l’Aprenentatge Servei?
Darrere de l’aps hi ha una manera d’entendre la ciutadania, una concepció de l’aprenentatge i una aproximació a l’educació civicomoral.
L’aps es fonamenta en una manera d’entendre la ciutadania que, a més dels reconeixement dels drets individuals i de l’acord sobre un mínim de normes comunes, creu que la ciutadania, en una societat democràtica, s’ha d’entendre com la participació informada, responsable, activa i en col·laboració amb altres ciutadans, per tal d’executar projectes que no busquen exclusivament el benefici privat, sinó el bé del conjunt de la societat.
L’aps també es fonamenta en una concepció de l’aprenentatge que se separa de la memorització per acostar-se a la recerca, que es distancia de l’èxit individual per trobar formes de cooperació i que s’allunya de l’academicisme per buscar la significació i el relleu social d’allò que s’aprèn. El nucli de l’aprenentatge el trobem en la recerca feta en col·laboració i aplicada a temes de relleu.
Finalment, l’aps es fonamenta en una manera d’entendre l’educació moral que compta amb valors, que prepara els joves per prendre decisions personals i que els forma per a la deliberació, però que de manera prioritària tracta de construir un conjunt d’hàbits oberts de valor. És a dir, un conjunt de pautes d’acció complexes que inclouen pensaments, comportaments i sentiments, i que predisposen els joves a actuar d’acord amb uns valors. No es tracta de formar robots morals, sinó persones autònomes i virtuoses.
Aprenentatge solidari i treball en xarxa
L’aprenentatge servei és una metodologia que s’obre a les necessitats reals de la comunitat. Vol trencar l’aïllament que de vegades pateixen els centres i la llunyania de la realitat que solen arrossegar els programes. Es pretén que l’escola s’obri a la vida i sigui sensible als problemes, dificultats o deficiències que presenta el seu entorn proper, o sovint també més llunyà. En ambdós casos es vol arribar a l’aspecte central que estem considerant: la presa de consciència d’algun aspecte que podria millorar amb la intervenció de l’alumnat. L’aprenentatge servei comença amb un exercici d’anàlisi de la realitat i de crítica per determinar quin tipus d’intervenció podem dur a terme per millorar el que ens sembla incorrecte o simplement indignant. Quan els alumnes d’una classe fan una enquesta per veure com és la vida de la gent gran del barri i quines necessitats experimenten, s’adonen, amb tota probabilitat, de moltes deficiències que no poden pal·liar, però probablement seran capaços de determinar alguna acció, potser petita però significativa, que sí que poden dur a terme.
L’aprenentatge servei és una metodologia que no es limita a la detecció de les necessitats, sinó que per sobre de tot pretén implicar els joves en la realització d’un servei a la comunitat. Per significar el mateix que designa l’expressió servei a la comunitat s’han emprat també termes com ara intervenció o participació ciutadana, compromís cívic, ajuda als altres, acció solidària, responsabilitat social o voluntariat. Tant si s’utilitza un terme com un altre, per servei entenem una acció real, que va més enllà de les paraules o les intencions, i que se centra en la realització d’una contribució a la comunitat. S’allunya tant com es pot de l’assistencialisme i busca que entre qui dóna i qui rep l’ajuda es creï un llaç d’afecte i de reciprocitat. Les possibilitats del servei a la comunitat s’obren a una rica tipologia: en uns casos són ajudes directes a persones que les necessiten, altres vegades l’ajuda la rep una col·lectivitat, però en altres casos els receptors són més difusos, com per exemple quan es fan tasques de difusió d’informació, de defensa de l’entorn, de col·lecta de béns o de recerca.
L’aprenentatge servei no és només detecció de necessitats i servei a la comunitat, sinó que a tot això se li afegeix una forta preocupació per vincular ambdós elements a l’aprenentatge de continguts i competències. Les maneres de dur a terme la connexió entre servei i aprenentatge poden ser variades. De vegades es parteix d’un contingut per buscar la manera com podem relacionar-lo amb alguna necessitat social. En altres casos, es parteix d’una possibilitat de servei que s’ha de relacionar amb les matèries escolars. Sempre, però, servei i aprenentatge han de trobar alguna forma de relació que permeti aplicar el coneixement al servei i, d’altra banda, el servei ha de proporcionar experiències per millorar i impulsar l’adquisició de nous coneixements.
Voldríem acabar destacant un aspecte que mereix un moment d’atenció. L’aprenentatge servei no pot ser una iniciativa impulsada des de l’aïllament i la soledat. A més de col·laboració entre persones es necessita gairebé sempre una forta col·laboració entre institucions: el partenariat. L’obertura de les escoles al seu entorn, la recerca d’espais de servei i les tasques de connexió amb les entitats socials tenen com a finalitat última aconseguir la col·laboració entre institucions educatives i socials per dur a terme projectes d’aprenentatge servei. Els centres escolars difícilment poden accedir amb garanties a espais de servei sense l’ajuda d’entitats socials especialitzades en la temàtica que pretén tractar l’activitat d’aprenentatge servei. Per tant, bona part de les propostes d’aprenentatge servei requereixen les creació de llaços entre centres educatius i entitats socials. Per aconseguir-ho cal que les escoles estiguin disposades a obrir-se a l’entorn, a buscar vies de col·laboració i a destinar certa quantitat d’energia per aconseguir-ho. D’altra banda, les entitats socials han d’oferir possibilitats de servei realment útils a la comunitat. Quan es produeix una col·laboració adequada, l’organització de l’activitat se simplifica i és més fàcil plantejar una experiència educativa per als nois i noies.
