IMPULS DEL SERVEI COMUNITARI PER A L’ALUMNAT DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
INTRODUCCIÓ
Catalunya prové d’una llarga tradició de participació cívica i solidària dels ciutadans i ciutadanes en la vida social amb un important teixit associatiu.
- L’any 2002 s’acorda l’elaboració del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV).
- L’article 79.1 e) de la Llei d’Educació, el Departament d’Ensenyament vol impulsar el servei comunitari per a l’alumnat de l’ ESO amb la finalitat de garantir que els alumnes realitzen accions de compromís cívic, aprenguen en l’exercici actiu de la ciutadania, i posen en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.
- El decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria quan cita, entre les competències bàsiques de secundària, la competència social i ciutadana.
L’ aprenentatge servei
El Departament d’Ensenyament considera l’Aprenentatge Servei com la metodologia més adient per dur a terme el Servei Comunitari. L’Aprenentatge Servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat. Es concreta en un projecte en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb l’objectiu de millorar-lo. L’alumnat alhora que ofereix un servei, aprèn a ser ciutadà i a desenvolupar el compromís cívic.
Són moltes les bones pràctiques d’aprenentatge servei que els centres educatius de Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de diferents entitats, administracions locals o programes existents. Així mateix el Departament d’Ensenyament l’any 2010, en col·laboració amb el Centre Promotor d’Aprenentatge i Servei, va elaborar un document Aprenentatge i servei en el marc dels Plans educatius d’entorn.
El Departament d’Ensenyament impulsarà aquesta acció experimental amb la col·laboració de cent centres educatius, de les administracions locals, del Centre Promotor d’Aprenentatge i Servei, de la Federació Catalana d’ONGD, del Consell Nacional de la Joventut, de la Federació del Voluntariat de Catalunya i d’ entitats del tercer sector.
OBJECTIUS
Respecte a l’alumnat:
- Donar a conèixer a l’alumnat de secundària el voluntariat com una acció responsable de compromís cívic.
- Educar en valors i destreses que afavoreixin l’autonomia personal i una actitud crítica i compromesa davant la societat, per tal d’esdevenir membres actius en una societat catalana democràtica i participativa.
- Donar a conèixer a l’alumnat associacions, entitats i persones compromeses en la millora de la societat.
- Desenvolupar habilitats relacionades amb el disseny i realització de projectes i amb el treball d’equip.
Respecte al centre educatiu:
- Promoure la participació de tot l’alumnat en accions de servei a la comunitat com eina d’integració, convivència i transmissora de valors.
- Promoure el treball en xarxa entre els diferents agents educatius de l’entorn.
- Donar a conèixer a l’alumnat i les seves famílies la xarxa associativa i les entitats de voluntariat i lleure, per tal de promoure la implicació dels joves amb el seu entorn.
- Promoure l’aprenentatge servei com a forma d’integrar els aprenentatges curriculars i el servei a la comunitat.
Respecte al context o a l’ entorn educatiu:
- Donar una resposta educativa a les necessitats emergents de l’entorn escolar.
- Augmentar la participació en el teixit associatiu i les entitats de caire social per fomentar el compromís amb la construcció d’una societat més justa, cohesionada i arrelada al territori.
PRINCIPIS
Els principis que regeixen el Servei Comunitari són:
1. Educació en valors. Una acció educativa basada en l’experiència, la vivència i la construcció d’hàbits i valors.
2. Participació activa i democràtica. La participació activa de l’alumnat en un servei que es du a terme en benefici de la comunitat
3. Resposta a les necessitats socials emergents. L’atenció de necessitats reals i sentides per la comunitat.
4. Treball en xarxa i corresponsabilització. El treball en xarxa dels diferents agents educatius d’un territori a partir d’uns objectius compartits.
5. Millora constant. Indicadors que permetin fer un seguiment i elaborar propostes de millora.
METODOLOGIA: L’APRENENTATGE SERVEI
La relació circular que s’estableix entre l’aprenentatge i el servei genera una nova realitat que intensifica els efectes de cada un per separat. L’aprenentatge millora el servei a la comunitat, perquè aquest guanya en qualitat, i el servei dóna sentit i funcionalitat a l’aprenentatge, perquè allò que s’aprèn es pot transferir a la realitat en forma d’acció.
- metodologia basada en l’experiència i la participació
- metodologia basada en la cooperació
- metodologia que se centra en l’ aprenentatge des de l’ experiència
- metodologia que necessita del treball en xarxa.
L’impacte educatiu de l’Aprenentatge Servei s’ha detectat en diferents àmbits: acadèmics i cognitius, cívics, vocacionals i professionals, ètics i morals, personals i socials.
IMPLEMENTACIÓ AL TERRITORI
Els agents implicats per impulsar el servei comunitari en un territori i les tasques a desenvolupar són:
Centres Educatius. Per tal d’enfortir el lligam entre centre i entorn el més desitjable és la vinculació dels projectes de Servei Comunitari al Projecte educatiu de centre i que la comunitat educativa l’assumisca.
Professorat. Per desenvolupar un projecte de Servei a la comunitat, és convenient que el professorat tinga uns coneixements conceptuals i metodològics bàsics sobre aprenentatge i servei, així com també que vegen la relació entre estos tipus de projectes i les activitats educatives quotidianes.
L’alumnat. És l’actor principal d’estos projectes. En est procés, els participants prenen consciència social i la seva implicació personal respon a objectius i implicacions col·lectives on poden oferir i donar un servei i no només rebre’n i, a més, aprenen continguts curriculars bàsics.
Professionals dels Serveis educatius. Són coneixedors del territori i per la seva activitat professional tenen relacions freqüents amb els centres educatius i les entitats socials de l’entorn. En aquelles zones on hi ha Pla educatiu d’entorn, esta serà la plataforma organitzativa que facilitarà la gestió del projecte.
Entitats culturals i socials. Estes entitats són l’altre grup d’agents imprescindibles per portar a terme els projectes de Servei Comunitari. En est sentit una de les accions fonamentals és evidenciar la dimensió educativa de l’activitat d’estes entitats.
Administracions locals. El seu coneixement sobre les necessitats emergents i el mapa de recursos i entitats de la zona i la seva capacitat de crear una plataforma organitzativa estable convertix els ajuntaments en agents clau per al desenvolupament i la sostenibilitat del servei comunitari.
EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES:
- Quan un centre demana voluntaris entre el seu alumnat i els forma per rebre i guiar nois i noies immigrants que s’incorporen durant el curs, està oferint als voluntaris una experiència educativa de primera magnitud.
- Quan un banc de sang munta un sistema de col·laboració amb les institucions educatives per donar formació científica sobre els temes que li són propis i alhora demana la col·laboració del jovent per dinamitzar una campanya de donació de sang al seu barri, està contribuint a fer que prenguen consciència d’una necessitat no sempre visible i els dóna l’oportunitat d’exercir una acció cívica de solidaritat.
- Quan diversos centres educatius d’una població i una associació interessada en la història local impulsen un sistema de recuperació de la memòria històrica. A través de la narració oral que les persones grans fan a la parella d’alumnes reporters que els ha correspost estan creant una activitat amb múltiples objectius: conèixer una època històrica de la ciutat, relacionar joves i avis, responsabilitzar els/les alumnes d’una tasca cívica de recuperació del passat que després es mostrarà al conjunt de la població i, sens dubte, en aquest cas, aprendre història i socials.
- Quan diversos centres educatius i una associació ciutadana es posen d’acord per formar contacontes entre l’alumnat de secundària – la majoria nouvingut – i nodrir l’Hora del conte de la Biblioteca Pública amb un cicle on expliquen contes del país d’origen. L’alumnat de secundària està aprenent tècniques dramàtiques d’oralitat, consolida el domini de l’expressió oral de la llengua catalana, obté coneixements sobre la funció dels contes en el foment de la lectura entre els infants.
- Quan l’alumnat de tecnologia d’un centre educatiu es posa en contacte amb diverses associacions de la seva ciutat per oferir-los la possibilitat de dissenyar les seves pàgines web, està aplicant i desenvolupant els seus coneixements d’informàtica. S’informa a fons sobre els objectius i les ofertes que fan les entitats, es relaciona amb persones que li mostraran realitats que no coneixia, se sentirà útil i estarà orgullós de la seua feina.
- Quan un centre de primària té organitzat un sistema d’ajut entre iguals en el qual els grans repassen la lectura i el càlcul als més petits, els estan proporcionant l’oportunitat de sentir-se útils, de millorar el domini d’estes habilitats a l’ensenyar-les, d’establir llaços entre els/les alumnes d’edats diferents i, a més, estan facilitant l’aprenentatge als seus companys.
- Quan activitats teatrals o musicals, a més de la seua utilitat com a exercici escolar i a més d’oferir-se a les famílies i a la resta de companys i companyes del centre, es convertixen en un espectacle que s’oferix a hospitals, residències d’avis o altres.
