És el primer “esport mental d’aprenentatge autònom” del món, el qual està ubicat en un marc teòric científic i en un àmbit pragmàtic.-
01.- Justificació:
Des del marc de l’aprenentatge dialògic i comunitari, de l’assessorament per la millora de les pràctiques educatives i des de la recerca-acció i la pràctica reflexiva, podem justificar que el Cooppel:
– 01.- És un esport.- Per què en la fase de preparació o d’escalfament prèvia a iniciar els jocs o entre els jocs quan un nota esgotament. L’escalfament conisteix en recorrer a activitats físiques de Reiki, de Gimnàstica Cerebral, d’ EFT i dels moviments Màpel. Per això l’escalfament és denomina Màpel.
– 02.- És un recurs mnemotècnic valuós.- Ja que jugant s’aprenen tècniques, recursos i estratègies mnemotècniques com a entreteniment i/o com a competició cooperant.-
– 03.- És per a la sobirania mental.- Ja que el compta és el domini mental de les competències bàsiques transversals a part de la riquesa social i física del Cooppel,envers l’òptima autonomia educativa personal i col.lectiva.-
2.- Ara estem oferint-nos sessions de demostració per fer proves de les aplicacions Cooppel en:
– Famílies. En activitats en família i en el repte de els tasques escolars per a casa.
– Escoles i instituts. En el pla d’acció tutorial de centre.
– Universitats amb els estudiants relacionats amb l’ensenyament o en projectes de conscienciació i sensibilitat social
– Recursos culturals com museus, biblioteques i sales d’exposicions.
– Entitats i associacions d’esplai, de totes les edats, etc.
02.- Definició:
El Cooppel és un joc complet i sistèmic de fàcil accès públic a la ciutadania que sistematitza una diversitat de jocs motrius, jocs de taula i de tauler a la fi d’aconseguir la màxima autonomia personal i col.lectiva en els aprenentatges dialògics de la vida del cada dia. És un joc coelitista i coexitista, és a dir que es guanya quan ho fan tot l’equip (com un castell humà: ho guanyem tots o no guanya ningú i tenim que tornar a carregar la partida). Quan és un aplec de tres equips per guanyar són els tres que han de coexitar.
Està format per personal jugador (tres persones per grup) i per personal bastida que ajuda a aconseguir l’autonomia del joc Cooppel, de l’organització de la Federació Cooppel i de la investigació psicosocial Cooppel.
A partir de tres persones i una al menys, major d’edat es pot constituir-se en un Club de Cooppel i si vol, pot sol.licitar ser Club federat amb les avantatges corresponents.
El personal jugador són tres persones el més heterogènies possible, que assumeixen per torns alternatius seqüencials els tres rols de:
– DiT: Rol de direcció interactiva per torn
– ToC: Rol del jugador que li toca respondre o actuar segons indica el DiT.
– CooP : Observador actiu cooperant . El tercer jugador que està atent en l’espera del seu torn de joc i de donar resposta en el cas que el ToC falli.
El rol de Coop és el més important ja que és el que interioritza en l’espera per a intervenir.
Això ho fan en tombs d’una jugada per persona des del DiT, comptant-se ell mateix, amb torns de tres tombs canviant de dreta a esquerra els rols: DiT, ToC i CooP.
Quan els tres saben jugar al Cooppel els jugadors es denominen tots DiTS. El que practica el Cooppel com a oci i com a competició és denomina DiTS Cooppelista i el personal bastida es denomina Bastida Cooppelista amb el rol de….
Hi han deu rols de personal bastida:
A.- De joc que facilita l’autonomia dels jugadors: 1.- arbitratge, 2.- monitoratge, 3.- COAS, 4.- COAS Tècnic, 5.- Mediació social.
B.- Després tenim personal bastida organitzador com: 6.- direcció del Club Cooppel, 7.- coordinació de Federacions, 8.- professor/a de Cooppel, 9.-assessorament psicopedagògic de Cooppel o AS.Cooppel, amb rol de Cooppel.AS
C.- I els rols d’investigació psicosocial com és el rol de 10.-Decisiòleg Cooppel Comentalista.
03.- Continguts:
Com aprendre a més eficàcia amb el mateix esforç?
Com aprendre segons els models actuals i que sigui fàcil el seu maneig, sigui operatiu, efectiu, competencial i a la vegada oci creatiu i diversió cooperativa real?
El Cooppel és una bona eina per al plantejament d’aprenentatges basats en problemas i per projectes no sols en llocs acadèmics sinó en qualsevol àmbit de la societat. Respon segons els plantejaments teòrics actuals sobre l’aprenentatge dialògic i ens facilita una oferta davant les necessitats, interessos i capacitats actuals en educació de l’aprenentatge dels sabers.
04.- Fases i cicles procedimentals.-
En la primera fase tenim la preparació:
1.- L’escalfament o el recurs psicofísic del Cooppel amb exercicis del Reiki, de Gimnàstica Cerebral, d’EFT i dels moviments Màpel.
2.- Tot seguit fem l’aprenentatge dels torns +ADN es a dir de l’agilitat de la dinàmica de passos i ritmes inspirats en la sardana en els moviments dels jocs.
3.- I decidim primer el tema que més tard quan es domina el joc pot ser un problema o un projecte. A més del tema es decideix la font sigui mental o de suports digitals o paper. La peixera de l’aprenentatge que és el context: sigui el Club i la Federació Cooppel.
En la segona fase tenim la fabricació dels materials de joc, l’assaig dels torns (+ADN) i l’entrenament de jocs en jugades i partides:
1.- De cartes, targetes, cromos i dòminos de continguts de fabricació pròpia.. (Fabricants)
2.- Enginy de jocs de taula reutilitzant materials d’altres jocs. (Enginyers/es)
3.- Disseny de jocs de tauler. (Dissenyadors/es)
Tercera fase és el concurs espectacle amb exhibició i expectació de:
1.- Auditories de jugades, de partides i de partits de Cooppel.
2.- Vistes de produccions creatives de jugadors/es de Cooppel.
05.- Recursos discursius o comentaris de cooperació mental en són de 8 tipus.
1.- Presentar un problema o subproblema nou. Davant una dificultat o necessitat d’aprendre. Així com plantejar una alternativa segons ofereix el nostre model Cooppel.
2.- Assenyalar una tasca a realitzar. Sigui una carta, targeta, cromo, dòmino, joc sobre la taula o tauler.
3.- Preguntar, demanar l’opinió, sol.licitar informació o aclariment sobre un contingut o tasca.
4.- Aportar informació complementària, d’exemples alternatius d’altres persones davant les dificultats detectades.
5.- Acceptar, confirmar i/o repetir per a confirmar. A partir de realitzar una tasca arribar a un principi científic o al revés. Pràctica reflexiva d’autoanàlisis, contrast, redescrip- ció i decisió mental corresponent.
6.- Relacionar, justificar, argumentar amb una activitat d’ensenyament-aprenentatge.
7.- Conceptualitzar, reelaborar i argumentar amb un concepte.
8.- Formular una síntesi o proposar una conclusió.
A tall de conclusió el centre d’interès del Cooppel és l’espectacle públic que aporten les jugades, les partides i els partits de Cooppel. Així també és un acte reivindicatiu per a fer palesa que els valors socials són la cooperació, la comunicació i la creativitat compartida.
Jugar al Cooppel és molt més fàcil i molt més divertit que jugar als escacs, però fins que no es domina en la pràctica amb estratègies motrius d’inici (escalfament i +ADN), lúdiques de targetes i jocs de taula en el joc mig i les estratègies de finals amb els taulers. Cal paciència i molta pràctica per als pares/mares i els fills/es i per a totes les persones que el volen jugar i practicar.
En darrer lloc els seus fonaments tenen justificació científica i es aplicable en qualsevol indret i cultura del món sempre que assumeixi els Drets Humans i les resolucions de les Nacions Unides en matèria de justícia i pau i les orientacions de la UNESCO.
06.- Per voluntat del seu inventor l’accès a l’aprenentatge del Cooppel és lliure i gratuït i queda prohibida la seva aplicació en espais sota domini oficial de dictadures i sistemes contraris als Drets Humans. El Cooppel està al servei de les persones lliures i dels seus projectes responsables.
L’autor és Josep Maria Ferran i Torrent amb el nom públic en cartellera de Ferran Cooppel. Per la seva dedicació intensiva al projecte.
Protecció dels drets d’autor i les màximes garanties de la seva pràctica:
Per això l’associació Ceradai i la coordinadora de persones i entitats Cooperis vetllaran per la seva promoció , protecció i permisos per a garantir les condicions per a l’èxit, la qualitat de la seva pràctica i els fins per la justícia i per la pau del Cooppel.
L’associació Ceradai el dia 12 de desembre del 2012 va demanar el reconeixement i la protecció internacional a la UNESCO. Cada any s’envia cada 12 de desembre un informe memòria i projecte a la UNESCO .
L’autor diu” El Cooppel és com la pólvora és molt explosiu però també molt vulnerable, a igual que els infants, precisa protecció”
7.- Per a més informació sense cap més compromís.
Escriu a info@cooperis.cat