6è a
Marcelo Krell
El meu súper avi 1r premi
El meu avi és el millor de tots els avis del món.
És fort, alt, més que el meu pare i molt, molt bo.
Ell té una piscina, una gran casa, un gran jardí.
Un gran cotxe, però sobretot un gran cor.
Tot a Amèrica és gran, només el meu germà, jo i els meus gossos
som petits.
Mai havia vist un televisor tan gran, més gran que jo!
Cada dia després de sopar, ens seiem amb el meu avi, en el seu gran sofà, a llegir un llibre en anglès, i després veiem la tele junts
Allà planegem el que farem durant la setmana; no hi ha lloc que no conegui el meu avi, anem junts al minigolf, al parc d’atraccions, al llac a pescar.
Visitem els veïns, i si algú necessita ajuda amb la casa o el jardí,
l’ajudem; ells sempre em donen una bona propina. Cada any aprenc una cosa nova amb el meu avi, no hi ha res que ell no pugui fer: tallar un arbre, aixecar una tanca.
Cada setmana parlem amb ell per internet, i junts comptem
els dies que en queden per tornar a veure’ns.
Amèrica m’agrada molt, però el que més m’agrada d’Amèrica,
és el meu gran avi que tinc, només per mi…
*** *** *** ***
Wilma Ildefonso
Enamorat 1r premi
Hi havia una vegada un noi que es deia José i treballava a una ferreteria que es deia “Contreras”, sempre s’embrutava per la pols.
Hi havia una noia que vivia al davant de la ferreteria, la noia es deia Rocio. Ella sempre es posava vermella quan veia a José, perquè li agradava malgrat que ell s’embrutava. Quan José es va enterar que Rocio li agradava, tots els dies es va començar a posar perfum, fins que li va agradar i van començar a sortir junts. Es van casar i van tenir dos fills Wilma i Arón
*** *** *** ***
Pere Escalona
Endevina Accèssit poesia
Neix i per força creix.
No té panxa no té greix.
No té cames no té peus.
Comenta transparent i de colors s’encén.
Golafre en el menjar, menja sense parar.
Es mengen entre ells si no tenen aliment.
Cada mes has de vigilar o l’aquari s’omplirà.
La mare has de separar o se’ls empassarà.
Quina cosa és?
És en Guppy
*** *** *** ***
Patricia Castuera
La família Accèssit
Un exercici a una llibreta.
Un record a la memòria.
Un sentiment i una mirada.
Un dibuix i una pintada.
Un llit i un coixí.
Tot això ja té sentit entre si,
Però la família ho completa.
La lògica d’un exercici, que seria
Un problema sense la família.
La imatge d’un record, aquells moments
inoblidables.
La tendresa d’un amor, el que et fa sentir la família.
El color d’una pintada, l’alegria que et donen.
La pau d’una dormitada, et calmen
tant de debò com si no és així.
Mai oblidis la família, perquè encara
Que alguns no hi siguin, al teu cor
Continuarà sentint la lògica, la imatge, la tendresa,
el color i la pau de la família.
Estima-la i mai la deixis corre.
Dedicat a la família.
*** *** *** ***
6è b
Míriam Martínez
Camins 1r premi poesia
No sé quin rumb prendran les nostres vides,
no sabem quines seran les nostres professions,
no sabem com aniran els nostres dies
tot i això tenim il•lusions.
M’agradaria viure en un món millor,
pensar que les coses poden canviar,
creure que tot seran bones actuacions
i somniar que es faran realitat.
Viure, pensar, creure i somniar.
Quatre verbs que haurien d’anar lligats:
pensar i creure,
somniar i viure,
creure i somniar,
viure i pensar.
Abans d’agafar un camí,
Haurem de pensar quin escollir.
L’hauríem de recórrer amb decisió
I creure en la nostra elecció.
El que és ben segur,
és que lluitarem pel nostre futur
i ens esforçarem pel que volem ser.
Perquè hi ha una cosa pitjor que el fracàs rotund, el no haver intentat res.
*** *** *** ***
Marta Rivera
Els amics 1r premi prosa
D’amics se’n estan fent a totes hores, cada dia, a cada lloc on vas fas algun amic. Potser ja no els tornes a veure mai però sempre guardaràs un record d’ells.
Els vegis cada dia o un o dos caps d’any.
Jo tinc molts amics, són tots molt diferents però hi ha alguna cosa que tots tenen en comú. Que encara que ens barallem, que siguem nous amics, amics de tota la vida… Estiguin al teu costat o a l’ altra punta del món, sempre seran els teus amics i tots hauran ocupat una part de la teva vida.
Però el millor dels amics és que els pots explicar tot, perquè si són amics de veritat no només et donaran consell, també estaran amb tu els bons i els mals moments.
*** *** *** ***
Adrià Martínez
Els colors Accèssit poesia
Cada cosa té un color
I tots són ben diferents
Color blanc és com la llet
Color groc la llum del Sol
Carabassa és la pastanaga
Color vermell com un clavell
Color lila és cel quan marxa el Sol
Color verd com l’herba
Color Blau de dia el cel
Cada cosa té un color
I tots són ben diferents
Blau marí el cel de nit
Color marró el rebedor
Color taronja és la taronja
Color gris el cel quan plou
Que bonics són els colors
Cada cosa té un color
I tots son ben diferents
*** *** *** ***
Albert Montellà
Buscant una nova vida Accèssit prosa
És un dia d’estiu del 2.134 el meu pare mirava les notícies i la meva mare estava a la cuina. Col•locant les blaves i les grogues, les que més m’agraden, de sobte, el pare va escoltar per la pantalla de cinc dimensions que un meteorit venia directament cap a terra. Però que no ens preocupessin, perquè els científics tenien preparat un coet per desviar-lo. També van dir que havien instal•lat en el coet una cambra per poder-lo observar. Les imatges sortirien en directe! Tot continuava com sempre. Ja era hora d’anar a dormir.
A l’endemà, tots nerviosos, vam anar a mirar les notícies. Havien fallat! El meteorit venia directe cap a la terra. Tothom tenia d’anar cap al refugi. Nosaltres teníem un búnquer al jardí i ven anar-hi corrents.
Ja hi eren quan vam sentir l’explosió. Ens vam quedar dos dies tancats.
Quan vam sortir, tot estava destruït i no hi havia ningú més. Vam començar a caminar per les ruïnes buscant supervivents. Estàvem sols.
Veiem edificis enderrocats, muntanyes amb els arbres caiguts. També, hi havia un gran núvol format per cendres. També, vam veure un enorme forat a cinc quilòmetres. El pare va començar a buscar aliments no hi havia res. Més tard vam començar a caminar cap a la muntanya. Portàvem ja cinc hores de camí i, per fi, ens vam trobar amb una família. Estaven també molt espantats. Amb signes, vam decidir continuar tots junts. I vam segui buscant més gent.