4t primària textos

4t A

Erin Ciruelos

La família abandonada 1r premi prosa

Hi havia una vegada una família de gossos llauradors abandonats que era molt feliç. Un dia la mare va morir.

El germà més gran va ser l’encarregat de cuidar dels seus germans. Els gossos estaven molt tristos, no sabien on trobar menjar, on dormir o on trobar aigua. A poc a poc van aprendre i van passar mesos, anys, dies… Els gossos germans es van fer grans i es van unir a d’altres gossos i van tenir fills. La família es va fer més gran. Havien tingut un passat  molt trist però tenien un futur feliç. Malgrat que eren gossos abandonats eren gossos molt feliços i eren lliures, per això van viure per sempre feliços i contents.

***    ***   ***

Lucas Krell

La màgia dels llibres 1r premi poesia

En els dies pluja

Quan no podem sortir al parc a jugar

I jo em pregunto què puc fer,

La meva mare em diu que vagi a la prestatgeria

I esculli un llibre,

Que amb el podré anar o fer el que vulgui.

I és veritat, amb els llibres he viatjat en vaixell,

Muntat en globus, nedant amb dofins,

Caçant a la selva. I tot sense moure’m del sofà.

La meva mare l’anomena la màgia dels llibres,

On tot és possible,

En els  llibres, el sol sempre és gran i groc,

Les nits plenes d’estrelles,

El camp ple de flors i papallones…

Però també hi ha altres llibres,

Escrits amb les coses que l’home ha fet

Al planeta, als països, als seus germans,

En aquests llibres, les guerres són de veritat,

Les llàgrimes són de veritat.

El sol no és gran ni groc,

I no surten ni flors ni papallones,

La meva mare diu que aquests, són llibres d’història

De la nostra història.

I jo em pregunto,

Que si mai algú, o potser tots

Poguéssim canviar una mica

I entre tots començar a escriure els llibres

De la nostra història

Amb menys guerres

Amb menys llàgrimes

Amb més amor

Potser des d’aquest dia

Els llibres de la nostra història

Podrien acompanyar

A molts nens com jo

En les tardes de pluja

 

***    ***   ***   ***

 

Valèria Velert

Les estacions Accèssit poesia

A la tardor

Panellets i castanyes,

Moniatos i carabasses,

Fulles caigudes, vent i pluja.

A l’hivern

Neu i fred

Sopes calentes i abriga’t bé!

A la primavera

Fruites vermelles,

Roses, colors i olors.

Núvols, pluja i sol.

A l’estiu

Molta calor,

Meló, síndries i amanides

Anem en bici d’excursió!

 

***    ***   ***   ***

 

4t b

 

Lucía Gómez

La primavera 1r premi poesia

Ha arribat la primavera:

És plena d’olors;

Tothom està content

I apareixen els colors

Les flors ens porten alegria,

Surt l’Arc de Sant Martí;

Esperava aquest dia,

Que bé, la primavera és aquí!

Si vols veure ocells  volar,

Mira dalt de la muntanya,

Si vols veure ocells volar,

Mira a dalt i els trobaràs.

Les orenetes que havien marxat

Per fi s’ han presentat,

Els animalets s’ han llevat;

La primavera ja ha arribat.

 

***    ***   ***   ***

 

Aintzane Giral

Ja arriba l’estiu 1r premi prosa

Com cada final de curs, està molt contenta.

Aquesta alegria té dos motius:  finalment acaba el curs,

I comencen les vacances.

L’Ariadna té vuit anys, és una nena alegre

I divertida. Viu a la ciutat, molt lluny dels seus cosins,

Els que no veu fins el dia de Nadal.

Cada estiu quan acaba l’escola ella

Marxa un mes al poble dels seus cosins

Per compartir amb ells mil aventures.

Dins  l’enorme maleta porta de tot

Els banyadors per a la piscina i platja, les bambes , els patins i la bici per fer esport

I excursions, la roba més maca que té

Per celebrar la festa major del poble

I moltes coses més

En definitiva, per l’Ariadna ja arriba l’estiu.

 

***    ***   ***   ***

 

Oriol Rincón

El nen gira-sol Accèssit prosa

En Joan és un nen que li agrada molt el Sol. Sempre està mirant el cel! Per això, tothom li diu gira-sol. Però un dia va pensar:

– Com és que tots els nens tenen la seva ombra i jo no?

En Joan es pensava que era com el Peter Pan.

Però un dia, anava a la pastisseria a comprar-se un Donut quan a un nen li va caure una pilota. Va caure just darrere d’en Joan. Ell va agafar la pilota i la hi  va donar. En aquell moment va veure la seva preciosa, elegant i negra ombra

En Joan es va quedar amb la boca oberta i amb els ulls com unes taronges

Ell no s’havia adonat fins ara que si mires sempre al sol encara que sigui a l’est o a l’oest segur que no trobes mai la teva pròpia ombra.

 

***    ***   ***   ***

 

Pau Francesc Grande

La rosa blanca Accèssit poesia

La rosa blanca d’Abril

Ets tan bonica

Com una princesa.

Rosa blanca d’Abril

Vas a totes parts

Amb la teva bellesa.

El príncep mata el drac

I de la seva sang surten flors,

Però tu rosa blanca

Ets la més bonica.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *