1r ESO textos

Marina Turroja

El bosc 1r premi poesia

Passejava entre el frondós bosc,

on les verdes fulles dels espessos

pins i avets, deixaven passar lleument

les fines llàgrimes daurades,

del sol ponent.

 

Els ocells entre ells parlaven,

fent uns cants d’allò més bells,

i en pau les flors somiaven

encantades pels sons dels ocells

 

Ja s’està fent fosc,

el cant dels ocells s’esvaeix entre el bosc;

els grills comencen la seva manifestació,

exhibint als que dormen, la seva cançó

cri-cri-ri, ai ! quina mala nit

he tingut avui.

 

***   ***   ***   ***

Claudia Valle

El diari Accèssit prosa

Avui fa calor, no se ben bé que fer, anar a la platja o anar a la muntanya, total els meus pares no hi són, així que aprofitaré per anar on vulgui.

Em vesteixo, agafo les claus i surto de casa, mentre espero l’ascensor em decideixo on anar, crec que serà a la muntanya, però, es clar, no aniré sola, vaig amb la meva cosina la Merí una noia de tretze anys, rosa, prima i baixeta.

Hem arribat a la muntanya, no sé on som, crec que ens hem perdut. Camino una mica mentre la Meri espera. A veure on som? Ens hem despistat i ens hem sortit del camí! Per sort he agafat el mòbil, res no hi ha ni una ratlla de cobertura, estem perdudes!          Torno al lloc on m’espera la Meri, que és allò?, em pregunto. Sembla ser un… crido a la Meri i ella de seguida és aquí, hem trobat un llibre, és una espècie de diari de l’any 2080!! Com pot ser això si estem al 2013? Ho haurà escrit algú des els el futur? Com ha arribat fins aquí?

Dilluns, 8 d’abril

Hola el meu nom és Nicki, sóc una noia de tretze anys i he escrit aquest diari des del futur, si ja sé que  vosaltres encara sou al 2013 però nosaltres fa anys que hem passat aquell any, i tenim màquines del temps, amb les quals he arribat fins aquí, ara som al 2080, espero que la persona que ho està llegint sigui de la meva edat, seria una gran casualitat, perquè vull explicar-li la meva vida.

Avui era el dia en què fan les proves a tot Kompan, però avui en dia les coses han canviat molt, la meva mare m’ha explicat que Kompan en la vostra època es deia Amèrica, quin nom més estrany no? Kompan està dividit en 10 districtes, jo visc en el districte 9, aquí la gent que pot anar a l’escola és gent que té diners i jo vaig gràcies al treball del meu pare, ell treballa a l’ajuntament ajudant als governadors de Kompan. Les proves d’avui es fan als nois i noies majors de dotze anys per tant aquest és el meu primer any! No vull que el meu nom sigui l’escollit, tinc poques paperetes a l’urna, però tot pot passar, l’escollit marxa a la ciutat central de Kompan a fer de servent al governador . Cada any fan el mateix i envien a deu nois i a deu noies per fer de servents i quan acaba l’any l’envien a un camp on fan experiments amb ells, ningú desitja que l’hi toqui, però si ets prou llest per escapar pots tornar al teu districte…

Ja hem arribat a la plaça central del nostre districte, ja tothom esperant que diguin els noms, comencen amb els nois, l’elegit és en Jake Rodrik, jo el coneixo del col·legi, però no parlo gaire amb ell, pobre noi. I ara anem amb les noies, la dona rebusca per l’urna i finalment treu un paperet, jo estic suant, no puc ni moure’m no l’he sentit el nom, tot el món em mira i en dóna cops, perquè avanci, crec que l’elegida sóc jo…

 

***   ***   ***   ***

Omar Zaki

Els teus ulls Accèssit poesia

Els teus ulls són com les estrelles,

que no s’apaguen,

que donen la llum eterna

i que brillen insistentment.

 

Els teus ulls són com dues boles,

fetes de foc permanent,

Insistents i amb forces,

són com flames incandescents.

 

Els teus ulls són com dos sols,

que guia el camí de la llum,

per il·luminar el camí cobert de pols,

i obrir un nou camí sense foc ni fum.

 

 

Els teus ulls són un raig d’esperança,

Que obre il·lusions de la gent,

per tenir un futur millor que enllaça,

la felicitat i no el patiment ni sofriment.

 

***   ***   ***   ***

Alex Castillo 1a  Accèssit poesia

Cuidem del planeta

Cuidem del planeta

Cuidem de  l’Univers

Cuidem del planeta

I així ens cuidem.

 

Pensem en la Terra

És la nostra llar

I cuidem-la com ella

Ens ha cuidat

 

Cuidem el seu bosc

Cuidem el seu mar

Cuidem les muntanyes

I els seus animals

 

Pensem que els recursos

Es podrien acabar.

 

Reciclem i el cuidarem

Evitem contaminar

Vigilem molt per ell

I el que pot necessitar,

Respectant tot el que ens dóna

I pot continuar donant

 

Cuidem del planeta

En què vivim,

Cuidem a la Terra

Cuidem-la i seguim

Evolucionant i creixent

Respectant-la i gaudint

Del nostre planeta:

LA TERRA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *