6è primària textos

6è a

Marcelo Krell

El meu súper avi 1r premi

El meu avi és el millor de tots els avis del món.

És fort, alt, més que el meu pare i molt, molt bo.

Ell té una piscina, una gran casa, un gran jardí.

Un gran cotxe, però sobretot un gran cor.

Tot a Amèrica és gran, només el meu germà, jo i els meus gossos

som petits.

Mai havia vist un televisor tan gran, més gran que jo!

Cada dia després de sopar, ens seiem amb el meu avi, en el seu gran sofà, a llegir un llibre en anglès, i després veiem la tele junts

Allà planegem el que farem durant la setmana; no hi ha lloc que no conegui el meu avi, anem junts al minigolf, al parc d’atraccions, al llac a pescar.

Visitem els veïns, i si algú necessita ajuda amb la casa o el jardí,

l’ajudem; ells sempre em donen una bona propina. Cada any aprenc una cosa nova amb el meu avi, no hi ha res que ell no pugui fer: tallar un arbre, aixecar una tanca.

Cada setmana parlem amb ell per internet, i junts comptem

els dies que en queden per tornar a veure’ns.

Amèrica m’agrada molt, però el que més m’agrada d’Amèrica,

és el meu gran avi que tinc, només per mi…

*** *** *** ***

Wilma Ildefonso

Enamorat 1r premi

Hi havia una vegada un noi que es deia José i treballava a una ferreteria que es deia “Contreras”, sempre s’embrutava per la pols.

Hi havia una noia que vivia al davant de la ferreteria, la noia es deia Rocio. Ella sempre es posava vermella quan veia a José, perquè li agradava malgrat que ell s’embrutava. Quan José es va enterar que Rocio li agradava, tots els dies es va començar a posar perfum, fins que li va agradar i van començar a sortir junts. Es van casar i van tenir dos fills Wilma i Arón

*** *** *** ***

Pere Escalona

Endevina Accèssit poesia

Neix i per força creix.

No té panxa no té greix.

No té cames no té peus.

Comenta transparent i de colors s’encén.

Golafre en el menjar, menja sense parar.

Es mengen entre ells si no tenen aliment.

Cada mes has de vigilar o l’aquari s’omplirà.

La mare has de separar o se’ls empassarà.

Quina cosa és?

És en Guppy

*** *** *** ***

Patricia Castuera

La família Accèssit

Un exercici a una llibreta.

Un record a la memòria.

Un sentiment i una mirada.

Un dibuix i una pintada.

Un llit i un coixí.

Tot això ja té sentit entre si,

Però la família ho completa.

La lògica d’un exercici, que seria

Un problema sense la família.

La imatge d’un record, aquells moments

inoblidables.

La tendresa d’un amor, el que et fa sentir la família.

El color d’una pintada, l’alegria que et donen.

La pau d’una dormitada, et calmen

tant de debò com si no és així.

Mai oblidis la família, perquè encara

Que alguns no hi siguin, al teu cor

Continuarà sentint la lògica, la imatge, la tendresa,

el color i la pau de la família.

Estima-la i mai la deixis corre.

Dedicat a la família.

*** *** *** ***

6è b

Míriam Martínez

Camins 1r premi poesia

No sé quin rumb prendran les nostres vides,

no sabem quines seran les nostres professions,

no sabem com aniran els nostres dies

tot i això tenim il•lusions.

M’agradaria viure en un món millor,

pensar que les coses poden canviar,

creure que tot seran bones actuacions

i somniar que es faran realitat.

Viure, pensar, creure i somniar.

Quatre verbs que haurien d’anar lligats:

pensar i creure,

somniar i viure,

creure i somniar,

viure i pensar.

Abans d’agafar un camí,

Haurem de pensar quin escollir.

L’hauríem de recórrer amb decisió

I creure en la nostra elecció.

El que és ben segur,

és que lluitarem pel nostre futur

i ens esforçarem pel que volem ser.

Perquè hi ha una cosa pitjor que el fracàs rotund, el no haver intentat res.

*** *** *** ***

Marta Rivera

Els amics 1r premi prosa

D’amics se’n estan fent a totes hores, cada dia, a cada lloc on vas fas algun amic. Potser ja no els tornes a veure mai però sempre guardaràs un record d’ells.

Els vegis cada dia o un o dos caps d’any.

Jo tinc molts amics, són tots molt diferents però hi ha alguna cosa que tots tenen en comú. Que encara que ens barallem, que siguem nous amics, amics de tota la vida… Estiguin al teu costat o a l’ altra punta del món, sempre seran els teus amics i tots hauran ocupat una part de la teva vida.

Però el millor dels amics és que els pots explicar tot, perquè si són amics de veritat no només et donaran consell, també estaran amb tu els bons i els mals moments.

*** *** *** ***

Adrià Martínez

Els colors Accèssit poesia

Cada cosa té un color

I tots són ben diferents

Color blanc és com la llet

Color groc la llum del Sol

Carabassa és la pastanaga

Color vermell com un clavell

Color lila és cel quan marxa el Sol

Color verd com l’herba

Color Blau de dia el cel

Cada cosa té un color

I tots són ben diferents

Blau marí el cel de nit

Color marró el rebedor

Color taronja és la taronja

Color gris el cel quan plou

Que bonics són els colors

Cada cosa té un color

I tots son ben diferents

*** *** *** ***

Albert Montellà

Buscant una nova vida Accèssit prosa

És un dia d’estiu del 2.134 el meu pare mirava les notícies i la meva mare estava a la cuina. Col•locant les blaves i les grogues, les que més m’agraden, de sobte, el pare va escoltar per la pantalla de cinc dimensions que un meteorit venia directament cap a terra. Però que no ens preocupessin, perquè els científics tenien preparat un coet per desviar-lo. També van dir que havien instal•lat en el coet una cambra per poder-lo observar. Les imatges sortirien en directe! Tot continuava com sempre. Ja era hora d’anar a dormir.

A l’endemà, tots nerviosos, vam anar a mirar les notícies. Havien fallat! El meteorit venia directe cap a la terra. Tothom tenia d’anar cap al refugi. Nosaltres teníem un búnquer al jardí i ven anar-hi corrents.

Ja hi eren quan vam sentir l’explosió. Ens vam quedar dos dies tancats.

Quan vam sortir, tot estava destruït i no hi havia ningú més. Vam començar a caminar per les ruïnes buscant supervivents. Estàvem sols.

Veiem edificis enderrocats, muntanyes amb els arbres caiguts. També, hi havia un gran núvol format per cendres. També, vam veure un enorme forat a cinc quilòmetres. El pare va començar a buscar aliments no hi havia res. Més tard vam començar a caminar cap a la muntanya. Portàvem ja cinc hores de camí i, per fi, ens vam trobar amb una família. Estaven també molt espantats. Amb signes, vam decidir continuar tots junts. I vam segui buscant més gent.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *