5è primària textos

5è primària  a

 

Alba Montáñez

M’agraden les flors 1r premi poesia

Les flors són molt belles i molt precioses.

M’ agraden tant els seus colors

Com les seves olors.

Cadascuna vol dir una cosa,

i la que més m’ agrada és la rosa.

La gardènia vol dir la sinceritat,

i el gira-sol fidelitat.

Els geranis mostren sentiment d’amor.

i les margarides confiança de cor.

La campaneta vol dir coqueteria,

i la rosa de color clar és la simpàtica.

Les tulipes són per declarar amor,

però  personalment la rosa la millor.

El que em vulgui una rosa m’ha de regalar,

i el meu amor per sempre tindrà.

*** *** *** *** *** *** ***

Aitana Buges

La meva mascota 1r premi prosa

Hola, us vull explicar una història. No és una història molt interessant, però és la meva.

L’àvia, que era una dona molt eixerida, es va enamorar del meu avi el primer cop que el va veure: va ser un amor a primera vista. Van tenir tres fills preciosos; un d’ells va ser ma mare.

Quan tenia tres mesos, la van separar de la seva mare, la meva àvia, i la van adoptar. A la casa on va anar a parar, hi havia un noi encisador: fort, pelut amb uns ulls negres i vius. I va passar el que tenia que passar, es van enamorar. Aquesta parella eren els meus pares.

Eren molt feliços. No sortien gaire de casa, però ja els anava bé. Els pares adoptius de la meva mare van estar molts i molts dies preocupats per ella, perquè no caminava com sempre, i ves per on, va resultar que estava embarassada. Així és que uns quaranta dies després, el nou de novembre de 21012, va néixer una boleta peluda Jo.

Ah, una coseta més, sóc un cobaia i em dic GORDI

*** *** *** *** *** *** ***

Sergio Palos

La primavera ha arribat Accèssit poesia

La primavera ha arribat

I del fred ens hem oblidat

A la primavera hi plou molt

I fa sol.

També creixen moltes flors

De molts bonics colors

Març, Abril i Maig

Són els mesos florits de l’any

*** *** *** *** *** *** ***

Janira Palma

Una història sense acabar Accèssit prosa

El 23 d’octubre havia arribat, era un dia que no volia que arribes mai, m’agradaria fer-lo desaparèixer, perquè és que res tornarà a ser el mateix. I això em farà estar trist enfadada o molesta… perquè  la persona que sempre estava en mi aquest dia marxaria aquesta persona és la  meva tieta, per mi és com la meva tata. Jo pensava que això no passarà mai, que mai s’aniria del meu costat, que tot el que vam fer juntes es tornaria repetir, però va arribar al meu aniversari, ja tinc 10 anys, però ella no està el meu costat, penso que en qualsevol moment tornarà i farà desaparèixer aquesta tristor, però ella no arriba. Quan estàvem juntes anàvem al cinema, a concerts o només ens quedaven a casa fen qualsevol cosa jo sempre em recordaré de tot el que vam fer i si que ella encara que ens separi un oceà. Jo estic aquí esperant que torni sense ella em falta alguna cosa. Quan torni li donaré tots els petons que li he guardat.

*** *** *** *** *** *** ***

5è primària  b

 

Ana Buj

La meva família 1r premi poesia

La meva família,

no és que sigui molt gran

però per a mi és molt especial!

Tinc uns avis que,

amb la meva besàvia,

al poble estan.

I quan a veure’ls vaig

m’alegro bastant.

Aquí, més a prop meu,

Viu la mare de la meva mare,

és a dir, l’altra meva àvia, és clar!

Ella cada dia em fa el dinar

ummmmm! Que bo que està

I per últim a casa meva

El meu germà i els meus pares estan.

Amb el meu germà jugo i

Em barallo de tant en tant…

Als meus pares els estimo molt,

Sempre amb nosaltres hi són,

I jo només puc donar molts petons

*** *** *** *** *** *** ***

Claudia Martínez

La goteta d’aigua que volia ser un floquet de neu 1r premi prosa

Hi havia una vegada un núvol molt gran on vivien les gotes d’aigua. Una d’elles, que es deia Blau, tenia un somni diferent al de les seves amigues. Mentre les altres es conformaven fent el cicle de l’aigua. Ella volia fer realitat el seu somni: “ser un floquet de neu” perquè estava cansada de fer cada vegada el mateix viatge i volia conèixer altres maneres

Va estar molt de temps com el podia fer.

Pensant, pensant Blau es va trobar amb les seves amigues l’Alexia i l’Abril i els hi va explicar el seu somni. L’Abril i l’Alexia es van quedar sorpreses. L’Alexia li va preguntar:

-Per què vols ser un floquet de neu?

M’agradaria viure una nova experiència

-L’Abril va preguntar:

-No t’agrada ser una gota d’aigua?

-Si m’agrada, però vull fer coses noves

-M’ajudeu?

Van pensar durant molta estona i van trobar la solució.

-Ves a la part més alta dels núvols que fa més fred i potser  que facis realitat el teu somni, va dir l’Abril.

Blau es va acomiadar d’elles i va començar el seu viatge.

Era 25 de desembre i el seu desig estava a punt de complir-se, es va deixar caure del núvol, va veure que baixava poc a poc i va comprendre que ja era un floquet de neu

*** *** *** *** *** *** ***

Jan Nogueira

La rosa Accèssit poesia

Oh! Rosa de primavera.

De color la més vermella.

La teva fragància la més sencera.

El dia de Sant Jordi la més sincera.

Per Sant Jordi vestida de gala

Amb un llibre de tapa rosada

Es regalarà.

Oh! És la rosa groga

La que el respecte dona

A la nena la rosa blanca li regalen

Per la seva puresa d’infantesa

Entre amics i sense vergonya

De color rosa ha de ser la rosa.

I pels enamorats el color vermell

Sense dubte serà l’escollit

*** *** *** *** *** *** ***

Marta Pagès

M’he inventat un conte Accèssit prosa

En un bosc d’un país llunyà, hi vivia un follet, la seva casa era un bolet grandiós. Estava sol i molt trist perquè no tenia amics.

Un dia es va calçar unes botes màgiques que el van portar al territori d’un drac enorme. El follet va dir:- oh, quines muntanyes més grans!..-. A poc a poc va anar apropant-se i va veure que no eren muntanyes sinó eren les crestes del drac.

El drac quan va conèixer el follet es va posar molt content perquè, a la fi, havia trobat un amic….

-Munta, follet- va dir-li, i agafa’t fort a les meves crestes, t’ensenyaré tor el meu domini-.

Com que el drac era tant gran no sabia per on pujar i es va decidir a pujar per la cua. Quan va arribar a dalt va contemplar el paisatge i va dir: – oh!, que bonic és tot això!-. Tot mirant el paisatge es va adonar que el Sol es ponia.

Després va baixar, poc a poc, per por de caure. Quan va arribar a baix, li va dir al drac: – un altre dia tornaré i jugarem-. Com estava fosc el drac per il·luminar-lo va llençar una bafarada ardent.. El camí va restar il·luminat del tot.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *