4t A
Erin Ciruelos
La família abandonada 1r premi prosa
Hi havia una vegada una família de gossos llauradors abandonats que era molt feliç. Un dia la mare va morir.
El germà més gran va ser l’encarregat de cuidar dels seus germans. Els gossos estaven molt tristos, no sabien on trobar menjar, on dormir o on trobar aigua. A poc a poc van aprendre i van passar mesos, anys, dies… Els gossos germans es van fer grans i es van unir a d’altres gossos i van tenir fills. La família es va fer més gran. Havien tingut un passat molt trist però tenien un futur feliç. Malgrat que eren gossos abandonats eren gossos molt feliços i eren lliures, per això van viure per sempre feliços i contents.
*** *** ***
Lucas Krell
La màgia dels llibres 1r premi poesia
En els dies pluja
Quan no podem sortir al parc a jugar
I jo em pregunto què puc fer,
La meva mare em diu que vagi a la prestatgeria
I esculli un llibre,
Que amb el podré anar o fer el que vulgui.
I és veritat, amb els llibres he viatjat en vaixell,
Muntat en globus, nedant amb dofins,
Caçant a la selva. I tot sense moure’m del sofà.
La meva mare l’anomena la màgia dels llibres,
On tot és possible,
En els llibres, el sol sempre és gran i groc,
Les nits plenes d’estrelles,
El camp ple de flors i papallones…
Però també hi ha altres llibres,
Escrits amb les coses que l’home ha fet
Al planeta, als països, als seus germans,
En aquests llibres, les guerres són de veritat,
Les llàgrimes són de veritat.
El sol no és gran ni groc,
I no surten ni flors ni papallones,
La meva mare diu que aquests, són llibres d’història
De la nostra història.
I jo em pregunto,
Que si mai algú, o potser tots
Poguéssim canviar una mica
I entre tots començar a escriure els llibres
De la nostra història
Amb menys guerres
Amb menys llàgrimes
Amb més amor
Potser des d’aquest dia
Els llibres de la nostra història
Podrien acompanyar
A molts nens com jo
En les tardes de pluja
*** *** *** ***
Valèria Velert
Les estacions Accèssit poesia
A la tardor
Panellets i castanyes,
Moniatos i carabasses,
Fulles caigudes, vent i pluja.
A l’hivern
Neu i fred
Sopes calentes i abriga’t bé!
A la primavera
Fruites vermelles,
Roses, colors i olors.
Núvols, pluja i sol.
A l’estiu
Molta calor,
Meló, síndries i amanides
Anem en bici d’excursió!
*** *** *** ***
4t b
Lucía Gómez
La primavera 1r premi poesia
Ha arribat la primavera:
És plena d’olors;
Tothom està content
I apareixen els colors
Les flors ens porten alegria,
Surt l’Arc de Sant Martí;
Esperava aquest dia,
Que bé, la primavera és aquí!
Si vols veure ocells volar,
Mira dalt de la muntanya,
Si vols veure ocells volar,
Mira a dalt i els trobaràs.
Les orenetes que havien marxat
Per fi s’ han presentat,
Els animalets s’ han llevat;
La primavera ja ha arribat.
*** *** *** ***
Aintzane Giral
Ja arriba l’estiu 1r premi prosa
Com cada final de curs, està molt contenta.
Aquesta alegria té dos motius: finalment acaba el curs,
I comencen les vacances.
L’Ariadna té vuit anys, és una nena alegre
I divertida. Viu a la ciutat, molt lluny dels seus cosins,
Els que no veu fins el dia de Nadal.
Cada estiu quan acaba l’escola ella
Marxa un mes al poble dels seus cosins
Per compartir amb ells mil aventures.
Dins l’enorme maleta porta de tot
Els banyadors per a la piscina i platja, les bambes , els patins i la bici per fer esport
I excursions, la roba més maca que té
Per celebrar la festa major del poble
I moltes coses més
En definitiva, per l’Ariadna ja arriba l’estiu.
*** *** *** ***
Oriol Rincón
El nen gira-sol Accèssit prosa
En Joan és un nen que li agrada molt el Sol. Sempre està mirant el cel! Per això, tothom li diu gira-sol. Però un dia va pensar:
– Com és que tots els nens tenen la seva ombra i jo no?
En Joan es pensava que era com el Peter Pan.
Però un dia, anava a la pastisseria a comprar-se un Donut quan a un nen li va caure una pilota. Va caure just darrere d’en Joan. Ell va agafar la pilota i la hi va donar. En aquell moment va veure la seva preciosa, elegant i negra ombra
En Joan es va quedar amb la boca oberta i amb els ulls com unes taronges
Ell no s’havia adonat fins ara que si mires sempre al sol encara que sigui a l’est o a l’oest segur que no trobes mai la teva pròpia ombra.
*** *** *** ***
Pau Francesc Grande
La rosa blanca Accèssit poesia
La rosa blanca d’Abril
Ets tan bonica
Com una princesa.
Rosa blanca d’Abril
Vas a totes parts
Amb la teva bellesa.
El príncep mata el drac
I de la seva sang surten flors,
Però tu rosa blanca
Ets la més bonica.