-Hola, sóc l’Alba. He guanyat el sisè concurs de contes de la Pilarín Bayés amb un conte titulat Un amor universal. Si el voleu llegir mireu a sota de la meva foto.

En Julius Lucas, un avantpassat meu, era un astrònom molt famós. Doncs sí, era un  d’aquells senyors que es dedicava a mirar i observar l’espai.

Cada nit, en Julius observava amb el seu telescopi l’espai. Li agradava tant aquell blanc planeta, que es passava hores i hores contemplant-lo. Aquell planeta, el tenia enamorat, i li va posar el nom de Venus, en honor a la deessa de l’amor.

En Julius, dormia de dia, per poder veure el seu estimat planeta durant la nit, era tant feliç quan el mirava!.

Una nit, en Julius va enfocar el seu telescopi cap a Venus, i de sobte… el planeta blanc li estava parlant!

– Estimat Julius, ja sé que cada nit em mires, m’agrada tant el teu interès, com m’observes i m’estudies. Saps?… em sento molt sola aquí a l’espai.

– Sola, dius? – va dir en Julius.

– Sí amic, sola, molt sola. No hi ha ningú al meu voltant. Només tu, que cada nit em mires des de ben lluny.

– No em pensava que fos tan trista la vida d’un planeta!

– Doncs sí, amic meu!. No hi solució a la meva solitud, ves a dormir i ens retrobarem demà quan em miris amb el teu telescopi.

En Julius va tancar el seu telescopi i va anar a dormir. Quan estava al llit, li era impossible dormir. Només podia pensar en la seva estimada Venus i amb aquelles paraules que li havia dit. Havia de fer alguna cosa per ajudar-la. Però ….què?

L’endemà en Julius es va aixecar, i va anar a comprar llet com cada dia. Pel camí continuava pensant en com es sentia Venus, sola, completament sola a l’espai. En Julius estava empipat perquè no trobava la manera d’ajudar-la. De tant enfadat que estava va donar un cop de peu a una pedra, que va sortir volant uns quants metres i ….. EUREKA!! en Julius ja tenia la solució!

Faria una gran bola de pedres i fang, les couria en una olla gegant i després amb una catapulta l’enviaria a l’espai. Però com faria una olla tan gran? Aleshores va pensar en anar a veure al gegant Prometeu, per demanar-li si podria escalfar la gran bola de pedres i fang.

En Prometeu, va quedar encantat amb la història d’en Julius i Venus, i no es va negar en oferir-li ajuda.

Durant dos mesos en Julius va anar recollint pedres i amb l’ajuda d’amics elaborava el fang.

Al cap d’uns quants dies, va acabar la gran bola i mentre en Prometeu l’escalfava en Julius va agafar el seu telescopi per parlar amb Venus, i li va dir:

-Hola estimada Venus! Et volia dir que tinc una gran sorpresa per tu. Sé que t’agradarà molt.

– Caram Julius! Estic molt impacient i il·lusionada per escoltar aquesta gran sorpresa!-Va dir Venus.

Tranquil·la Venus!. Falta poc, tingues paciència i veuràs com valdrà la pena haver esperat.

Al cap d’uns dies en Julius va anar a visitar en Prometeu, per tal de veure com anava la cocció de la gran bola. En Prometeu, ja ho tenia enllestit, la gran bola era cuita i la catapulta estava preparada.

El gran dia havia arribat!En Julius estava molt nerviós i content a la vegada. Per fí, la seva estimada Venus no estaria mai més sola. En Julius amb l’ajuda de Prometeu va preparar-ho tot. De sobte en Julius li va preguntar a en Prometeu:

– Quin nom li podem posar al nou amic que tindrà Venus?.

En  Prometeu  va dir-li que un bon nom podria ser, Mart.

-Perfecte! – va dir en Julius. El seu nom serà Mart!!

Havia arribat el gran moment … Tots estaven impacients, sobretot Venus, que encara desconeixia la gran sorpresa.

En Prometeu va agafar la gran bola i la va posar a la catapulta. Quan es va fer de nit, en Julius va agafar el seu telescopi, va localitzar a Venus i li va dir:

– Venus, prepara’t!, que estàs a punt de rebre la sorpresa.

– Julius estic nerviosa! – va dir ella.

En Julius, va fer un gest perquè tallessin la corda de la catapulta. De cop i volta, la gran bola va sortir disparada cap a l’espai. La gran bola, a l’arribà  al seu destí, va dir:

-Bona nit senyoreta, jo sóc Mart!

Mare meva, quin vermell més viu que tens? –va dir Venus, molt emocionada.

Venus no tenia paraules per agrair a Julius tot el que havia fet per ella. Gràcies a ell ja no estaria mai més sola.

En Julius totes les nits, observava amb el seu telescopi la gran felicitat de Venus, al costat del seu amor Mart.